ERC guanya les eleccions municipals a Catalunya

Esquerra Republicana és el guanyador de les eleccions municipals del 26 de maig, tant en vots com en regidors. En vots, la segona força és el PSC, però en regidors ho és Junts per Catalunya. En unes eleccions que han donat uns resultats molt ajustats a moltes ciutats catalanes, els republicans revaliden la victòria de fa un mes a les eleccions generals.

El triomf dels republicans és especialment dolç perquè són també la força més votada a l'Ajuntament de Barcelona, on Ernest Maragall i Ada Colau han mantingut un frec a frec durant bona part de l'escrutini i han acabat empatant en nombre de regidors.

De fet, en tres de les quatre capitals de demarcació, les dues primeres forces empaten en escons: a banda de Barcelona, també a Lleida i Tarragona hi ha un empat de regidors. En aquests casos, entre ERC i PSC: els republicans s'imposen en vots a la Paeria i els socialistes ho fan a la capital del Tarragonès.

El PSC, segon en vots; JxCat, segon en regidors

Els republicans obtenen més de 800.000 vots i més de 3.000 regidors. Els socialistes superen els 750.000 vots i els 1.300 regidors. A força distància en vots però amb més regidors hi ha Junts per Catalunya, que supera els 500.000 vots i els 2.700 regidors.

La CUP conserva el quart lloc en nombre de regidors, amb més de 300, però obté poc més de 115.000 vots. Tant els comuns com Ciutadans aconsegueixen més vots que els cupaires.

Qui pateix una forta caiguda és el PP, que supera per poc els 100.000 vots i treu 68 regidors, molt lluny dels 213.474 vots i 216 regidors de fa quatre anys.

Els republicans també s'imposen a Lleida, on guanyen les municipals per primera vegada i Miquel Pueyo supera Félix Larrosa per només 81 vots de diferència. A Manresa, el marge encara ha estat més estret i Esquerra treu 11 vots més que JxCat.

El PSC guanya en cinc de les deu ciutats més grans

De les deu ciutats més grans de Catalunya, el PSC s'imposa en cinc: l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Tarragona, Mataró i Santa Coloma de Gramenet. Els socialistes han reafirmat en aquests comicis el seu tradicional domini a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Esquerra guanya a dues (Barcelona i Lleida), el PP a una (Badalona) i JxCat també a una (Reus).

Per últim, la candidatura Tots per Terrassa, impulsada per l'exalcalde Jordi Ballart, és la més votada a la ciutat vallesana.

JxCat, els vencedors en més municipis

Dels 947 municipis catalans, Junts per Catalunya obté la victòria en 371 i en 296 ho fa amb majoria absoluta. Les candidatures independentistes són la primera força a llocs com Guissona o Girona, on Marta Madrenas revalida la victòria de Carles Puigdemont fa quatre anys per davant de Guanyem Girona.

ERC aconsegueix el triomf en 341 municipis i obté la majoria absoluta en 253. Els republicans guanyen a Sitges, Balaguer, Manlleu, Santa Coloma de Farners, Cervera, Salt i Blanes.

Els socialistes són la primera força en 96 poblacions, en més de la meitat (53) per majoria absoluta. El PSC conserva els seus feus al cinturó metropolità, com Cornellà, Sant Boi de Llobregat o Rubí. A més, aconsegueixen enfilar-se a la primera posició a la Seu d'Urgell, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat i també a Sant Vicenç dels Horts, on durant els últims vuit anys l'alcaldia ha estat a mans d'ERC.

La CUP guanya a 17 municipis i en 12 ho fa per majoria absoluta.

En cinquena posició hi ha Podem, que obté la victòria en 13 localitats, en dues de les quals per majoria absoluta. La formació lila aconsegueix la victòria a Montcada i Reixac, abans a mans del PSC.

Per últim, el PP és la llista més votada en quatre municipis. Els populars són el partit més votat a Badalona i Castelldefels, on ja van guanyar fa quatre anys tot i que no van arribar a governar pels pactes de les forces de l'oposició.

L'extrema dreta de Vox fracassa en aquestes eleccions municipals i només aconsegueix representació a Salt, amb tres regidors.

A Catalunya hi ha 113 municipis que ja sabien abans de l'escrutini qui serà el seu alcalde durant el proper mandat perquè només s'hi presenta una candidatura.

Així és com queda el mapa de Catalunya municipi a municipi:

Victòria de CiU el 2015

Fa quatre anys, Convergència i Unió, que aleshores encara compartien candidatures, va ser la força més votada a Catalunya. La federació nacionalista va guanyar en gairebé 450 municipis, entre els quals Vic, Manresa, Tortosa o Girona, amb Carles Puigdemont com a candidat. A 380 municipis, CiU s'hi va imposar per majoria absoluta, entre els quals Ripoll, Banyoles, Mollerussa o Vilaseca.

Esquerra va ser la tercera força en vots, però la segona en victòries en municipis. Els republicans van ser el partit més votat a prop de 250 municipis, a 180 dels quals amb majories absolutes. Solsona, Montblanc, Amposta o Alcarràs van ser llocs que es van pintar de groc. ERC també va guanyar a Sant Vicenç dels Horts, amb Oriol Junqueras com a candidat.

El segon partit en vots va ser el PSC, el més votat en 130 municipis. Els socialistes van conservar molts dels seus feus de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet o Cornellà, i també van ser el partit més votat en bastions del territor com Tarragona, Lleida o Sabadell.

En unes eleccions marcades per la victòria d'Ada Colau a Barcelona, les candidatures d'entesa al voltant d'Iniciativa es van imposar en 19 municipis.

El PP va guanyar en tres municipis: Pontons, Badalona i Castelldefels, tot i que en aquests dos últims no va poder governar perquè les forces de l'oposició van pactar un executiu alternatiu.