"Està esmicolant la democràcia": augmenten les protestes a Israel contra Netanyahu

Aquesta setmana Israel ha viscut un déjà-vu. Com ja va fer el març de l'any passat, Benjamin Netanyahu ha anunciat que farà fora del govern el ministre de Defensa, Yoav Gallant. I com aleshores, la gent ha sortit al carrer per protestar la decisió del primer ministre.

Ara, però, la situació al país és molt diferent, i les xifres de manifestants no tenen ni punt de comparació. Fa un any i mig les protestes van ser tan multitudinàries que Netanyahu es va veure obligat a recollir cable. Però les concentracions que hi ha hagut aquests dies en diferents punts d'Israel han quedat molt més desdibuixades, i ningú contempla la possibilitat que s'arregli un divorci que feia temps que tothom coneixia.

Yoav Gallant era el principal contrapès de Netanyahu al seu executiu. Les seves diferències eren múltiples i públiques, i el mateix Gallant les va agrupar en tres àmbits durant el seu discurs de comiat.

En primer lloc, l'estratègia a Gaza: el ministre de Defensa és qui més ha advocat per la necessitat d'un alto el foc que permeti alliberar els ostatges. En segon lloc, la creació d'una comissió d'investigació pels fets del 7 d'octubre del 2023: Gallant ha insistit que cal analitzar què va fallar per evitar més atacs com el de Hamàs.

L'altra gran diferència entre els dos té a veure amb els ultraortodoxos: Gallant defensa que ells també han de servir a l'exèrcit, però Netanyahu no vol posar en risc la coalició que li permet governar, i on els ultraortodoxos són presents.

Totes aquestes diferències van ser resumides per Netanyahu com un "trencament de confiança" que Israel no es podia permetre en temps de guerra.

En el lloc de Gallant, el primer ministre hi ha col·locat un dels seus homes de confiança, Israel Katz, fins ara era l'encarregat dels Afers Exteriors. Un ministre famós pels seus tuits polèmics --algun dels quals dirigits a l'executiu espanyol-- i que s'espera que doni suport a tot allò que Netanyahu decideixi en relació amb el conflicte.

Via lliure per a Netanyahu

La guerra entra en una nova fase. Amb el ministre de Defensa fora de joc, és menys probable que al govern israelià algú contradigui les decisions del primer ministre en matèria bèl·lica.

No és estrany, doncs, que l'ala situada a l'extrem dret de l'executiu --molt més a la dreta que el mateix Netanyahu-- hagi celebrat el cessament. El ministre de seguretat nacional, Itamar Ben Gvir, ha declarat que Gallant era "un obstacle cap a la victòria".

Netanyahu va anunciar la mesura mentre als Estats Units se celebraven eleccions. No va ser casualitat. De fet, l'expulsió de Gallant coincideix amb la fi de l'administració Biden. El ministre de Defensa havia estat el principal interlocutor amb els Estats Units durant aquests anys.

La victòria de Trump ha estat celebrada amb efusió a Israel. Paradoxalment, el líder republicà és ara la figura que més podria condicionar la llibertat de moviment de Netanyahu, segons alguns experts consultats.

Trump ha insistit diverses ocasions --també durant el primer discurs després de guanyar les eleccions-- que no vol cap guerra. La premsa israeliana va més enllà; explica que Trump hauria exigit que la guerra a Gaza hagi acabat en el moment en què el president electe es converteixi, oficialment, en president, el pròxim mes de gener.

Protestes de tota mena

L'acomiadament de Gallant ha contribuït a alimentar les protestes antigovernamentals que se celebren setmanalment en diferents ciutats israelianes. En aquestes concentracions s'hi barregen diversos descontentaments, tots dirigits sempre cap a un mateix responsable. "Netanyahu diu que vol arribar a un acord per alliberar els ostatges, però no és veritat", denuncia la Dida.

"No és que sigui simpatitzant d'en Gallant, però Netanyahu ha pres la decisió perquè només pensa en la seva coalició governamental", afegeix l'Avi. "Ha col·locat el Katz com a ministre de Defensa perquè és el seu gatet que sempre li respon que sí a tot", diu el Sali. I remata: "Durant l'últim any i mig, sense pausa, el govern ens ha anat donant motius per continuar protestant".

N'hi ha que van més enllà, com la Yodfat: "Veig com la democràcia s'esmicola davant dels meus ulls. Crec que Israel va pel camí d'enfonsar-se". També en clau de futur, el Jonathan pensa en els seus fills: "Israel ha de decidir si vol continuar en guerra o intentar arribar a algun tipus d'acord amb els seus enemics. Hem d'aturar aquestes polítiques fastigoses i mirar cap al futur".

Més a la dreta que mai

Els manifestants canten, criden i s'aplaudeixen entre si, però saben que no són majoria. Són conscients que el viratge a la dreta del govern és un reflex de la societat israeliana. Segons el Jonathan, és un problema sistèmic: "La gent que està enfadada pren decisions equivocades perquè tenim un greu problema d'educació. Tot creix, i ara els que donen suport al govern són majoria".

La Yodfat veu el got mig ple: "És veritat que no som tants com abans de la guerra, però no hem d'oblidar que la població està atemorida. Trobo que té força mèrit que ens hàgim concentrat tanta gent".

A Jerusalem, la protesta va reunir un parell de milers de persones; algunes s'estimen més no donar el seu nom. Una noia que volta la trentena lamenta la destitució de Gallant: "Era una mena d'esperança per a nosaltres. Algú que mantenia a ratlla la bogeria i l'extremisme dins d'aquest govern".

I és que en un govern situat tant a la dreta, Gallant era considerat un polític moderat. Escoltant els manifestants, ningú diria que el fiscal del Tribunal Penal Internacional va demanar que el detinguessin per presumptes crims de guerra.