Estats Units, Israel i Palestina, una qüestió de prioritats

"És el moment més tranquil al Pròxim Orient en dècades."

La frase és de Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del govern Biden, dita 8 dies abans de l'atac de Hamas. És cert que en la mateixa conversa va dir que els reptes es mantenien, i va citar explícitament les tensions entre israelians i palestins, però el tall ja s'havia fet viral i serveix per iniciar l'escrutini a la política exterior de l'administració Biden al Pròxim Orient.

Khaled Elgindy ens rep al Middle East Institut de Washington, i ho té clar:

"Jo en dic política de negligència estratègica. Aquesta administració no ha posat cap esforç a fer possible la solució dels dos estats, no creu en la necessitat d'iniciar un procés polític. La seva prioritat era la dita normalització de les relacions d'Israel amb els països àrabs, principalment l'Aràbia Saudita, per fer front a l'Iran. Palestina no és la prioritat, l'statu quo fins ara ja els estava bé. I ara que hi ha una catàstrofe humanitària, tot el focus es posarà en això, no crec que ningú s'aturi a pensar en les causes profundes que ens porten aquí, en l'ocupació, en els assentaments."

En un altre think-tank, un altre expert en política exterior nord-americana sosté pràcticament el contrari: que l'administració Biden s'ha enfangat massa al Pròxim Orient sense que hi hagi motius de pes per fer-ho. "Ni el petroli, ni el terrorisme ni Israel justifiquen la quantitat de temps, diners i vides que el país ha abocat a la zona. Estrictament pensant en la seguretat nacional dels Estats Units, no està justificat", sosté Justin Logan, el director d'estudis i defensa al CATO Institute. I afegeix:

"Les relacions entre els Estats Units i Israel és un dels pocs temes de política exterior al qual els votants nord-americans donen importància. Per tant, no veuràs cap president dels Estats Units, ni cap candidat, qüestionar el suport sòlid a Israel. L'aliança ve de lluny, els lligams són forts i l'opinió pública, fins ara, en això està, molt majoritàriament, al costat d'Israel."  

Unes dades: des del final de la Segona Guerra Mundial, Israel ha estat el receptor general més gran d'ajuda exterior nord-americana. Segons dades del Departament de Defensa, l'any 2022 Washington va entregar a Israel 3.300 milions de dòlars, 9 milions es van dedicar a l'economia del país i la resta a les forces armades. La col·laboració militar i estratègica, també amb programes d'intel·ligència, és total.  

Per a aquesta realitat, Khaled Elgindy també té una explicació:

"A Washington aquest tema sempre s'ha llegit amb les ulleres d'Israel. El dolor israelià es converteix en el dolor nord-americà. La seguretat d'Israel és la prioritat. I, en canvi, hi ha molta més dificultat per empatitzar amb el patiment palestí. Òbviament, la primera reacció al terrible atac de Hamas del 7 d'octubre havia de ser al costat d'Israel, però encara no hem sentit una crida clara a frenar la terrible represàlia israeliana."

Aquest analista també té un passat com a mediador. Va ser assessor dels líders palestins de Ramal·lah en les negociacions amb Israel entre els anys 2004 i 2009 i va participar en les conegudes com les negociacions d'Annapolis els anys 2007 i 2008. Creu que un dels errors que cometen els negociadors nord-americans és creure que es pot arribar a acords amb un lideratge palestí completament dividit i incapaç de representar legítimament tots els palestins, pensar que poden fer la pau amb una part dels líders palestins i la guerra amb els altres.

"Ara mateix, parlar amb Mahmud Abbas és com parlar amb el primer ministre suec sobre aquest tema, és totalment irrellevant. I aquest és un dels grans problemes de la part palestina: quan no hi ha un lideratge fort i unit, acostumen a passar coses terribles."

L'altre error és fer quedar sempre els palestins com els responsables dels fracassos, segons Elgindy. "I això ho han fet tot els presidents, inclòs Obama, que clarament és el que més sensibilitat en aquest tema ha demostrat. Sempre es presenta els palestins com els que rebutgen les ofertes. Jo he estat en negociacions. A Annapolis, la part palestina va proposar una contraoferta a Ehud Olmert, el primer ministre israelià, però això mai queda reflectit en el relat. Des de l'òptica dels Estats Units ja s'entén: si estic mediant entre el meu millor amic i el seu enemic, si les coses no van bé no serà ni culpa meva ni del meu amic", apunta.

I els Estats Units no abandonaran el seu amic. "No hi ha cap possibilitat que això passi, i jo hi estic d'acord, que així sigui. Un altre tema és fins a quin punt ens hem de deixar arrossegar en aquest conflicte", assenyala Justin Logan:

"Ja som al mig d'un gran conflicte a Europa [Ucraïna], ens veuríem enmig d'un altre gran conflicte al Pròxim Orient, i això en un moment en què ens hem de centrar en la competència i en el repte que representa la Xina. Són molts fronts, i als Estats Units tenim la tendència a pensar que podem estar a tot arreu, i cal prioritzar."

El paper de Joe Biden i el seu equip diplomàtic és de molts equilibris, més en privat que en públic. Per Logan, el president nord-americà "ha de mostrar suport a Israel sense fissures, sobretot en públic, però ha de procurar que el conflicte no s'escampi. Ha de mesurar molt bé com aconsella Netanyahu sense que sigui interpretat com una ordre intervencionista, sinó com un consell amigable".

I aquest analista té clar que la lliçó és la de l'11 de setembre del 2001:

"Nosaltres vam fallar durant dècades. Vam tenir una reacció militar moguda pel dolor i la ràbia, que s'ha demostrat inútil. Vam gastar milers de milions de dòlars i també centenars de milers de persones van morir, i ara els talibans tornen a governar l'Afganistan i l'Iran no ha perdut cap poder. Tingueu el cap fred i no cometeu els mateixos errors. Em sembla el millor consell que se li pot donar a Israel."  

Aquesta referència a la reacció nord-americana després dels atemptats de l'11 de Setembre ressona en algunes tertúlies televisives aquests dies als Estats Units, i algú ho ha resumit (simplificat?) així: que els mètodes amb els quals es pretén esborrar de la capa de la Terra tots els terroristes no es converteixin en una fàbrica de noves amenaces.