Estàtues de Colom, Churchill i esclavistes, objectiu de les protestes antiracistes

Edward Colston, nascut a Bristol el 1636, va ser un exitós comerciant, filantrop i diputat "tori". Va vendre vi, teles i sucre, però també es va lucrar amb els esclaus, a través de la Royal African Company.

I és per l'esclavisme que la seva estàtua a la ciutat anglesa s'ha convertit en objectiu de les protestes antiracistes que ha desfermat la mort del jove afroamericà George Floyd, asfixiat sota el genoll d'un policia blanc el 25 de maig a Minneapolis.

Diumenge, un grup de manifestants van derrocar l'estàtua que l'homenatjava a Bristol -qüestionada des de fa temps-, la van arrossegar per terra i la van llançar al riu.

L'Ajuntament l'ha recuperat de l'aigua aquest dijous i ha comunicat que serà en un "lloc segur" fins que passi a formar part del museu històric de la ciutat.

Però hi ha qui ha trobat una solució imaginativa a la controvèrsia al voltant de l'estàtua. Banksy, curiosament nascut també a Bristol, s'ha imaginat incorporar a l'estàtua els partidaris de derrocar-la.

L'ira pel cas de George Floyd ha fet que els actes d'ira contra les estàtues s'hagin repetit en diversos punts, per denunciar les profundes arrels del racisme a la societat occidental.

Vandalisme o justícia històrica? 

Pel govern britànic, és un acte de vandalisme que s'ha de perseguir. Això, però, no ha aturat les protestes contra símbols d'altres temps, com ara la petició que es retiri de la Universitat d'Oxford la figura dedicada a l'imperialista Cecil Rhodes.

Davant d'això, més de cent ajuntaments laboristes revisaran les seves estàtues i a Londres ja han retirat la dedicada al negrer escocès Robert Milligan.

Amina Ali, regidora de districte del Partit Laborista, ha aplaudit aquesta fita carregada de simbolisme:

"Per als avantpassats i la gent afectada per l'esclavatge, avui és una victòria. És molt simbòlic."

Alguns manifestants critiquen el govern reprimeixi les manifestacions per la pandèmia del coronavirus.

La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha demanat a la gent "que no protesti i segueixi les regles en vigor". Per alguns, però, només és una excusa per impedir que es mobilitzin per l'assassinat de Floyd. "Per al govern mai serà un bon moment perquè protestem. És important i ha de ser ara", comenta un activista.
 

Winston Churchill també rep

La qüestió ha anat més enllà i l'estàtua dedicada a Winston Churchill a la plaça del Parlament ha estat guixada amb la frase "era un racista".

El que va ser primer ministre britànic creia que hi havia races superiors, però els seus defensors -que han netejat la imatge- diuen no entendre com es pot tractar així una figura de tanta força al Regne Unit pel seu paper en la Segona Guerra Mundial. De moment, s'ha ordenat vigilància al voltant de l'estàtua.

L'alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat que una comissió vetllarà perquè carrers i monuments reflecteixin la diversitat de la ciutat i no facin honors a l'esclavitud:

"És una veritat incòmoda que la nostra nació i la nostra ciutat deuen gran part de la seva riquesa al seu paper en el comerç d'esclaus i, tot i que això està reflectit en l'àmbit públic, la contribució de moltes de les nostres comunitats a la vida de la capital s'ha ignorat de forma deliberada."

L'onada de protestes també s'ha notat a Brussel·les, on una figura eqüestre del rei Leopold II, conegut per l'explotació del Congo, i  ha aparegut pintada amb la paraula "Perdó" i les mans i cara tacats de color vermell.

Desenes d'estàtues enderrocades als Estats Units

Als Estats Estats, les ciutats són plenes de símbols que remeten a l'esclavitud, des d'estàtues fins a noms oficials o la bandera confederada, del sud esclavista que es van intentar independitzar a la meitat del segle XIX.

El moviment Black Lives Matter ha enderrocat desenes de monuments vinculats a l'esclavisme i al genocidi dels pobles indígenes. Entre les caigudes, una estàtua de Cristòfol Colom situada en un parc de Richmond, a l'estat de Virgínia, a l'est dels Estats Units.

Es va erigir el 1927, per iniciativa de la comunitat italoamericana, i ha acabat a dins d'una bassa.

En els últims dos dies, cinc cinc figures de l'explorador s'han enderrocat o vandalitzat als Estats Units.

Virgínia és l'estat amb més monuments de la Confederació i fa temps que hi ha controvèrsia per aquest fet. Aquesta setmana, un jutge va suspendre durant dies dies la retirada de l'estàtua del general sudista Robert E. Lee, comandant dels exèrcits de la Confederació durant la Guerra Civil nord-americana, que el governador de l'estat va ordenar enmig de les protestes pel cas de George Floyd.
 

Entre els que han demanat apartar el monument, que pesa 12 tones, mesura 7 metres i s'aguanta sobre un pedestal de 15, hi ha un descendent de l'homenatjat, Robert W. Lee.

Ell considera una "perversitat" que no s'expliqui que la Guerra Civil dels Estats Units es va lliurar "pels drets dels estats a esclavitzar els africans als Estats Units", segons ha afirmat al Washington Post.

Els símbols confederats, objectiu de les protestes

També es qüestiona la bandera Confederada. Arreu del país, els últims tres dies hi ha un furor per treure estàtues de militars o polítics de la Confederació. Si no ho fan els ajuntaments, els veïns antiracistes agafen martells i cordes i les acaben fent caure dels pedestals.

Fins i tot el Pentàgon s'ha mostrat obert a canviar els noms de 10 grans bases militars batejades en honor de generals confederats, fins que el president Trump s'hi ha oposat, com ha deixat clar la seva portaveu, Kayleigh McEnany:

"L'administració no pensa ni considerar donar un altre nom a aquestes mítiques instal·lacions... La història de la nació més gran del món no serà manipulada. Respecteu l'exèrcit."  

El president, però, s'està quedant sol en la defensa de símbols confederats.

NASCAR, les popular carreres de "stock cars" (cotxes de sèrie) on els fans són sobretot homes blancs del sud, ha decidit prohibir la bandera confederada perquè va en contra, al·leguen, del compromís inclusiu que busca aquest esport.

Els diccionaris es revisen

L'efervescència per revisar el passat i el concepte de racisme arriba també als diccionaris.

Arran d'una carta d'una universitària negra, el diccionari de referència als Estats Units, el Merriam-Webster, ha modificat la definició del terme "racisme" per fer notar que no només és un prejudici racial, sinó que també es val d'un sistema d'opressió social i institucional.