"Estem alarmats": augmenta la por entre el col·lectiu LGTBIQ+ per les agressions homòfobes
- TEMA:
- LGTBIQ+
Agressions com la d'aquest dilluns a Madrid contra un jove de 20 anys per part d'un grup d'encaputxats en un portal a plena llum del dia a qui van marcar a la natja la paraula "maricón"; l'assassinat de Samuel Luiz a qui van apallissar en grup a la Corunya; o el cas dels quatre joves agredits brutalment a la platja del Somorrostro de Barcelona al maig, fan augmentar la sensació de vulnerabilitat entre el col·lectiu LGTBIQ+ i, en conseqüència, la por.
"Estem preocupats i alarmats", diu Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra l'Homofòbia.
L'any passat a l'Observatori es van denunciar 189 incidències. En el que portem del 2021 ja n'hi ha hagut 184. Es calcula que les agressions han augmentat un 30%. "Sobretot augmenten amb un patró incomprensible de xavals joves que - igual que fan amb les dones, que les violen - actuen agredint persones que són diferents", lamenta Rodríguez.
Espanya va aprovar el matrimoni homosexual el 2005, després dels Països Baixos i Bèlgica i dues setmanes abans que el Canadà. Catalunya havia estat pionera a l'estat, abans, permetent les parelles de fet entre persones del mateix sexe.
Han passat 16 anys des d'aquella fita i la meitat dels homosexuals, ara, no s'atreveixen a donar-se la mà en públic.
El col·lectiu LGTBIQ+ evita determinades situacions o amaga la seva orientació sexual en públic per por a la violència o l'assetjament. Però no és un fet aïllat a Espanya
Segons un estudi de l'Agència pels Drets Fonamentals de la UE, la mitjana europea és que 6 de cada 10 persones admeten que no s'agafen mai o gairebé mai la mà en públic per por de les agressions.
Països com Itàlia o el Regne Unit s'acosten molt a aquesta mitjana. Espanya se situa una mica per sota. Gairebé la meitat de la comunitat LGTBIQ+ explica que sovint evita mostrar en públic aquest tipus d'afecte, un percentatge molt similar al d'Alemanya.
A la cua del llistat hi ha Luxemburg i Finlàndia, amb un 39%. Per la banda alta hi ha països com França o Hongria, on 7 de cada 10 dels enquestats no gosen agafar la mà de la seva parella del mateix sexe. A Sèrbia aquest percentatge arriba al 87%.
El discurs de polítics i partits
El nivell de violència i discriminació que viuen milions de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals als 27 països de la UE, més el Regne Unit, Macedònia i Sèrbia no ha millorat en els últims anys, segons el mateix estudi. Més aviat ha empitjorat.
"El resultat més alarmant és el de l'assetjament, la por i la falta de seguretat", denuncia Miltos Pavlou, director de l'informe. Les dades amb què treballa són que un 38% dels enquestats han reconegut haver estat víctimes d'assetjament durant el 2020 pel fet de ser LGTBIQ+.
"Això és inacceptable. La gent no mereix viure així", exclama Pavlou.
Els experts expliquen quina és la situació del col·lectiu en aquest vídeo del "Telenotícies" de TV3:
L'informe recull testimonis reals de gent que recorda que el seu pas per l'institut va ser un "infern", que ha d'escoltar comentaris homòfobs cada dia a la feina o que reclama el dret a passejar donant-se la mà amb la persona que estima.
Opinen que el discurs negatiu dels polítics cap a aquest col·lectiu és la principal raó per la qual augmenten els prejudicis.
"Això passa pel discurs negatiu, pels posicionaments negatius dels polítics i dels partits. Això és el que els enquestats ens han dit, que aquest és el principal motor del canvi en negatiu i de la victimització", afirma Miltos Pavlou
"Molesta que estiguem a l'espai públic"
En aquest sentit, Eugeni Rodríguez creu que "les polítiques públiques han de cimentar fort els drets" del col·lectiu. I s'escandalitza que gent jove "de 16, 17 i 18 anys tingui una gran concepció de l'odi" que atribueix, en part, a l'existència "d'una extrema dreta que ara està legitimada i controla les xarxes socials".
El president de l'Observatori contra l'Homofòbia constata que "on es produeixen els atacs és a l'espai públic, perquè els molesta que estiguem a l'espai públic".
Per això, defensa que "hem de ser molt contundents". Augura que l'efecte de les agressions pot ser que moltes persones tornin a amagar-se: "Si pago aquest preu, no surto de l'armari", diu referint-se a les últimes agressions.
Ell defensa que l'actitud ha de ser totalment la contrària. "És un moment preocupant, però cal superar-lo. No ens poden robar les llibertats".
Conseqüències psicològiques d'una agressió
Cristian Carrer és coordinador tècnic de l'Observatori contra l'Homofòbia i explica que les conseqüències d'una agressió duren més enllà del mal físic. Ha atès els joves atacats a Somorrostro. Fa tres mesos que l'Observatori els està fent l'acompanyament.
"Al principi no paraven de pensar en l'agressió que havien viscut i cada cop que sentien un soroll tenien por, tenien alteracions a l'hora de menjar i de dormir, tenien símptomes d'ansietat".
A un d'ells li han reconstruït la boca, que li va quedar destrossada, i el cost l'ha assumit l'Ajuntament, que s'ha presentat com a acusació popular a la causa. "Quan veuen una notícia d'una agressió o una discriminació, reconnecten amb l'experiència del que van viure aquella nit", afirma Cristian Carrer, que assegura que les seqüeles psicològiques perduren en el temps.
L'estudi de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea conclou que sovint els LGTBIQ+ no confien en la policia i això fa que no denunciïn. "Temen una reacció policial homofòbica", explica Miltos Pavlou. I si no ho denuncien, els agressors acaben impunes i se senten més forts.
"Ens calen moltes eines, molts protocols, moltes polítiques públiques. Ha de ser una prioritat, s'ha de traduir en recursos econòmics, humans i en campanyes que arribin i interpel·lin els agressors", reclama Eugeni Rodríguez. "Hem de sortir al carrer. Hem de respondre. No ens poden robar les nostres vides".
De fet, el 71% dels enquestats a l'estudi de la UE està convençut que la visibilitat i la participació de persones LGTBIQ+ a la vida quotidiana és la millor manera de reduir la intolerància.