"Estem esgotats": els metges de primària del sud de Madrid, al límit físic i mental

Se senten abandonats per la classe política. No els valen els augments de sou. Volen que es millorin les condicions de treball i tenir més recursos, més personal. Des de l'inici de la pandèmia, les consultes per ansietat o depressió han crescut un 30% al Servei d'Atenció a la Salut dels professionals del Col·legi de Metges de Madrid.

"Estem esgotats, esgotats a tots els nivells i ens sentim molt maltractats."

Ho diu Yolanda Carbajal, metgessa de família del Centre de Salut Villa de Vallecas de Madrid, des de fa 8 anys. Un ambulatori que dona servei a més de 28.000 persones, uns 24.000 adults i la resta, canalla.

Són una trentena de professionals, entre metges i infermeres, i aquest estiu en van quedar només 7 per baixes o vacances. Havien d'atendre fins a 80 pacients al dia per metge. Molts han arribat a doblar jornada.

"Doblar? Físicament, no ho sé, però el meu cap, doblar a hores ara, després de sis mesos, no sé si ho aguantaré gaire temps", diu la Yolanda, que entra abans d'hora al seu torn de feina, conscient de la feinada que l'espera.

Estan perdent les cadenes de transmissió, perquè el col·lapse als laboratoris fa que els resultats de les PCR, els arribin massa tard. Davant d'aquest inconvenient, els metges s'han convertit ells mateixos en rastrejadors dels pacients perquè, els que els havien promès, no han arribat. És la fórmula que ha adoptat Alberto Barbado, un dels metges de l'equip des de fa 5 anys.

"El que faig és seguir el pacient i insistir-li que es quedi a casa, perquè independentment que sigui positiu o negatiu, el més important és que es quedi a casa, és l'aïllament."

I hi insisteix, perquè treballa en una zona on a la majoria dels seus pacients, els costa quedar-se a casa, perquè, si no, els pot faltar el plat a taula o no poder pagar el lloguer, la llum o l'aigua. A Vallecas, molts veïns viuen de contractes precaris, quan en tenen. Com diuen aquí, l'economia és "en B".

"Retards de 10 dies"

Al Centre de Salut de Carabanchel, la situació tampoc millora gaire. Aquí les esperes per obtenir els resultats d'una PCR han superat els 7 dies.

"Hem tingut retards de més de 10 dies. Amb la qual cosa, tot el control, l'estratègia de seguiment de contactes no tenia cap sentit. Hem arribat a donar altes d'aïllament a pacients, sense que tinguéssim encara el resultat del seu PCR, perquè ja havia passat el temps de confinament indicat." Ho diu el doctor Jorge Hurtado. Metge de família que ha aconseguit un contracte fins a finals d'any a l'ambulatori de Carabanchel.

La Covid ha passat per davant de tot i els sanitaris no donen per a més. I alerten que s'està arribant tard en alguns diagnòstics, molts fins i tot greus, per tot el que es deixa de fer:

"He diagnosticat alguns pacients amb càncer i hem arribat a temps, però si haguéssim pogut arribar-hi tres mesos abans, potser els hauríem agafat molt millor. Però estem tan desbordats, que encara que no vulguem , podem arribar tard."

Ho explica el doctor Alberto Barbado entre indignat i resignat: "Els pacients no venien per por de la Covid o perquè pensaven que no era important.... i han arribat tard." Explica casos de diabetis, hipertensions o quadres oncològics: "He tingut el cas d'una àvia que no es feia les revisions, perquè no podia anar a l'hospital i va acabar a diàlisi. I una altra pacient, que amb 60 i pocs anys, li he acabat diagnosticant càncer de mama".

La doctora Carbajal, que encara parla amb optimisme i es mostra comprensiva amb les queixes dels pacients, no es mossega la llengua, en canvi, i és contundent quan diu el que pensa sobre els gestors polítics:

"Ja no ens poden fer callar apujant-nos el sou. Té, 100 euros... Ja no són els diners, són les condicions. Les nostres, les de poder atendre la gent, per poder fer bé la teva feina i sentir-te satisfet. Tal com estem ara, ho fas tot de pressa i corrents, amb la por que se t'escapi alguna cosa".

"No es pensa en la primària"

El doctor Jorge Hurtado, just ha acabat la residència, però amb el poc temps que fa que treballa, té una opinió formada de com funcionen les coses i de com es podrien millorar: "Quan es pensa en la sanitat, es pensa en els hospitals i en com s'organitzaran les cirurgies. En canvi, en l'atenció primària s'hi pensa poc. I això repercuteix en què, lògicament, l'hospital després vagi pitjor."

La situació als barris del sud de Madrid s'ha agreujat en els últims mesos per les condicions socials del veïnat. Pisos petits, amb moltes persones convivint, habitacions rellogades, poques feines, i amb una població fortament envellida, el doctor Barbado explica que els està apareixent un altre virus, que també els demana temps:

"Fas visites a domicilis truques per telèfon. Fas una mica de psicòleg, d'amic, de família, perquè hi ha gent que ho està passant molt malament. Sola. I ja no és una malaltia, és solitud. I por."

Ningú dubta de l'esforç dels sanitaris, però ells tenen clar que també tenen un límit. Si la situació es tensiona més, ells aniran al darrere. El Servei d'Atenció de Salut als professionals del Col·legi de Metges de Madrid ha rebut un 30% més de consultes per quadres ansiosos o depressius, des de l'inici de la pandèmia.