"Estem perduts": el llarg camí per obtenir mesures de suport pels fills amb malaltia mental greu

Les famílies denuncien que el procés judicial per demanar mesures de suport està col·lapsat perquè s'han de revisar les sentències anteriors al 2021
Alba Martínez Miralpeix Actualitzat
TEMA:
Salut Mental

L'Anna i la Marina tenen fills majors d'edat amb malalties de salut mental greus que, asseguren, porten al límit la convivència. Trastorns de conducta que comporten que hagin d'estar les 24 hores controlats.

Les famílies expliquen que l'única alternativa viable que han trobat és la d'iniciar processos judicials per sol·licitar mesures de suport, és a dir, una assistència que els pugui acompanyar en el seu dia a dia o en decisions importants, siguin econòmiques o mèdiques.

És el mètode legal que preveu la llei després que la incapacitació judicial d'una persona quedés prohibida des del 2021. La reforma pretén adequar la normativa a la convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 2006.

 

La justícia ha de revisar les sentències anteriors al 2021

Les entitats que es dediquen a oferir aquestes mesures de suport reconeixen que el sistema judicial està col·lapsat perquè, a les noves sol·licituds, s'hi afegeixen la revisió de totes les sentències prèvies al canvi de llei que aboleix la incapacitació d'una persona.

Les famílies es queixen del llarg periple que aquest procediment comporta. Expliquen que a les dificultats diàries per tenir cura d'un fill amb problemes de salut mental, s'hi sumen mesos i mesos de burocràcia.

"La llei va canviar fa tres anys. Portem tres anys de revisió dels casos antics, simultaniejada amb els casos nous, i això fa que el sistema judicial estigui una mica col·lapsadet"

19 euros per cada hora que acompanyen el seu fill

En Marc té 19 anys i té un 69% de discapacitat amb un diagnòstic d'esquizofrènia. Va començar a tenir brots quan tenia 13 anys i, des d'aleshores, ha ingressat fins a cinc vegades en diferents centres psiquiàtrics. Allà només s'hi està mentre li dura el brot i es torna a estabilitzar.

La seva mare, l'Anna, és qui se'n fa càrrec i en té cura. Assegura que el seu fill necessitaria estar controlat les 24 hores del dia per poder controlar la malaltia i estabilitzar-se. Troba a faltar recursos i mesures de suport que puguin ajudar el seu fill a "tenir una vida digna".

Més enllà de les visites puntuals amb el servei de psicologia i psiquiatria de l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona, denuncia que ella s'ha de fer càrrec del dia a dia del seu fill i controlar-lo, tot i no poder deixar de treballar. Per fer-ho, paga 19 euros per cada hora que un assistent en té cura.

Els familiars es troben els jutjats col·lapsats per la reforma del 2021 (3Cat)

El procés judicial per demanar mesures

"Quan li ve el brot, no saps què fer. Es dona cops de cap a la paret o et diu que es vol suïcidar. Tens por i truques de seguida al 112. Venen, es tranquil·litza i ja està"

Episodis com aquest són constants en el dia a dia d'aquesta família, que assegura que després de cada brot la història es repeteix i torna a començar.

Després de molts anys intentant buscar una vida millor per a en Marc, ara han engegat el procés judicial per demanar mesures de suport. Aquest és el procediment actual que preveu la llei, després que el 2021 es va reformar la legislació estatal i es va eliminar la possibilitat d'incapacitar una persona.

 

Què diu la llei?

La reforma aposta per substituir la incapacitat per l'assistència, aplicant mesures de suport en aquells àmbits de la vida que aquella persona necessiti: la gestió dels diners o, fins i tot, en el seu dia a dia.

La Fundació Support Girona és una organització privada que treballa a les comarques gironines i assumeix aquesta tasca: arribar on no poden els joves que tenen una malaltia mental o les seves famílies.

El director de Support Girona, Josep Maria Soler, assegura que aquesta tasca és més que necessària, tenint en compte que el 2024 han tancat l'any amb una mitjana de cinc casos nous cada setmana només a les comarques gironines.

Soler també admet que el procés judicial que han de passar les famílies per arribar fins a ells és llarg i laboriós. El motiu: la revisió que s'ha de fer de totes les incapacitacions que es van donar abans de la reforma legislativa el 2021.

Aquestes revisions estan provocant un tap en els jutjats que endarrereixen els casos nous que van arribant, com el de l'Anna Miralpeix i el seu fill.

 

Cinc anys de burocràcia

El testimoni de la Marina també reflecteix el llarg periple que passen les famílies per ajudar els fills que tenen malalties mentals: "Ens sentim abandonades, no sabem on anar, estem perduts. Has d'anar trucant a portes i portes".

Assegura que ha trigat cinc anys fins a tenir una sentència judicial que la designa com a assistent del seu fill, que té un 65% de discapacitat. Ara, el jove està ingressat en un centre públic per estabilitzar-li la malaltia, però l'objectiu de la Marina és que el seu fill "pugui tenir les eines per ser autònom, sortir i anar a un pis tutelat".

"Ens sentim abandonades, que no sabem on anar, estem perduts. Les administracions no ens donen un cop de mà. Has d'anar trucant a portes i portes, t'envien a salut mental, a serveis socials, a l'ambulatori al metge de capçalera. I és molt llarg, molt costós i difícil de portar tot això."

Què hi diu el sistema de salut mental?

El sistema de salut mental assegura que el circuit funciona i que els recursos existeixen, però s'ha d'acceptar que el camí és llarg. Claudi Camps, director de la Xarxa Salut Mental i Addicions de l'IES Girona defensa que "l'ingrés no és la solució" en aquests casos i que el sistema té un ventall de mesures que van coordinades.

Camps assegura que, en situacions de malaltia mental greu, "el repte més important és que les famílies es deixin ajudar" i comprenguin que es tracta d'un procés llarg.

ARXIVAT A:
Salut Mental
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut