Estendre el tractament preventiu del VIH també permetria estalviar: 93 milions en 40 anys

Estendre als grups amb més risc el tractament preventiu contra la infecció pel VIH (profilaxi preexposició o PrEP), a més de reduir el nombre d'infeccions podria generar un estalvi de 93,8 milions d'euros en 40 anys en el sistema públic de salut.

Així ho conclou un estudi liderat per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, que s'ha presentat en el XII Congrés Nacional de GESIDA. De moment, s'ha publicat com a preprint --pendent de revisió perquè aparegui en una revista científica.

L'estudi s'ha elaborat en col·laboració amb l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, l'Hospital Germans Trias i Pujol, el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Projecte dels NOMS-Hispanosida del BCN Checkpoint.

La PrEP, disponible gratuïtament a Catalunya des del 2019, consisteix en una medicació antiretroviral que prenen, per evitar la infecció, les persones que no tenen el VIH. Segons les últimes dades disponibles, a Catalunya la prenen unes 2.400 persones i vora 5.000 a tot l'estat espanyol.

Segons l'estudi, el tractament anual amb la PrEP té un preu de 1.433 euros. En canvi, el cost del tractament antiretroviral per a una persona infectada pel VIH és gairebé sis vegades superior: aproximadament 8.500 euros.

A partir d'aquestes dades, els autors han calculat l'estalvi potencial de 93,8 milions d'euros en 40 anys. A això cal afegir-hi els estalvis en absències laborals i costos de transport, que sumarien 12,75 milions més. En termes de salut, caldria comptar 23.372 anys més amb bona qualitat de vida.

Però també afirmen que si el preu de la PrEP es reduís en un 50%, l'estalvi seria de 152 milions d'euros. El cost de reduir el preu quedaria amortitzat als vuit anys de la seva posada en marxa.

Grups vulnerables

Segons dades d'ONUSIDA, el 2020 hi havia a tot el món entre 30,2 i 45,1 milions de persones amb el VIH. Aquell any hi va haver entre 480.000 i un milió de morts per malalties relacionades amb la sida.

Al juny del 2021, 28,2 milions de persones tenien accés a la teràpia antiretroviral.

El nombre d'infeccions anuals per VIH s'ha anat reduint. El 1997 hi va haver un pic, amb uns tres milions d'infeccions, i des d'aleshores han disminuït un 52%. Tot i així, el 2020 n'hi va haver entre un i dos milions.

Malgrat això, hi ha diversos grups vulnerables. La meitat de les noves infeccions passen en dones i nenes. Els grups de població amb més risc són: els treballadors i les treballadores sexuals i els seus clients, els homes que tenen relacions sexuals amb homes, las persones que s'injecten drogues i les persones transgènere i les seves parelles sexuals. Tots aquests representen el 65% de les noves infeccions.

A l'estat espanyol, el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes va suposar el 57% dels nous diagnòstics.

Per això, el doctor Pep Coll, metge i investigador d'IrsiCaixa, la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties infeccioses i BCN Checkpoint i coautor de l'estudi, ha destacat la importància del tractament preventiu, sobretot en aquests grups:

"La PrEP està demostrant que és possible reduir dràsticament les noves infeccions per VIH. El que cal fer ara és facilitar l'accés a la PrEP de totes aquelles persones que tenen risc d'infectar-se."

Per la seva banda, l'autor principal de l'estudi, el doctor Francesc López, investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol, el CRES de Recerca en Economia de la Salut i la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties infeccioses, afirma que aquestes mesures no s'han de veure com a despeses, sinó com a inversions, com mostren els resultats de la seva recerca:

"Suggereixen que les intervencions de prevenció en salut poden ser també en benefici del sistema sanitari: dedicar esforços a evitar la malaltia avui és menys despesa sanitària demà."

L'estudi remarca que l'estalvi de costos a llarg termini depèn de diversos factors. Destaquen que a Catalunya hi ha hagut tendència a la disminució de nous casos des del 2010 i que el 2019 es va passar d'11 a 6,1 nous casos per 100.000 habitants.

Si la tendència continua, caldria calcular novament l'estalvi que s'obtindria, que podria ser menor. També caldrà tenir en compte el cost i l'eficàcia de noves alternatives terapèutiques que apareguin.