Esternudes quan t'enlluerna el sol? Una reacció que s'hereta i que afecta 1 de cada 4 persones

T'ha passat mai que l'enlluernament sobtat pel sol o una llum potent et fa esternudar? No t'ha de preocupar: és un fenomen normal, té origen genètic i es calcula que li passa a una de cada 4 persones.

Però de tota manera es considera un estat mèdic, perquè implica un funcionament anòmal del sistema nerviós, tot i que no comporta cap altre problema que esternudar sense motiu aparent.

De fet, s'hi han posat noms mèdics, com ara reflex fotoesternutatori o de l'esternut fòtic, i també esclat heliooftàlmic irresistible dominant, ACHOO en les sigles en anglès, que en alguns idiomes semblen una onomatopeia.

Connexió anòmala entre nervis

No s'ha acabat de determinar amb precisió, però la recerca científica de les últimes dècades apunta que el motiu és la proximitat del nervi òptic amb el nervi trigemin, responsable directe dels esternuts.

Aquesta proximitat, en les persones que tenen algun tipus d'anomalia genètica lleu, fa que el sobreestímul visual es transmeti a l'altre nervi, i això es converteixi pocs segons després en dos o tres esternuts seguits. 

Localitzar aquesta anomalia genètica, però, està resultant força complicat, i podria ser que fossin diverses anomalies diferents les que provoquessin el mateix efecte, amb més o menys intensitat. 

La recerca de l'anomalia genètica que ho provoca

En aquest sentit, una recerca feta als Estats Units el 1995 amb enquestes a 367 persones va trobar que el 67% de les persones a qui els passava eren dones, i el 94% eren d'origen caucàsic, és a dir, blanques.

Però una recerca feta a la Xina i publicada el 2019 amb enquestes a 3.400 persones va trobar que als xinesos els passa en una proporció molt similar a la identificada fins llavors en altres llocs, un 25%.

Aquesta recerca va analitzar el genoma sencer de totes aquestes persones i va trobar dues anomalies genètiques diferents que interactuaven i feien més o menys acusat el fenomen en cadascuna d'elles.

Fenomen identificat a la Grècia antiga

Curiosament, els esternuts provocats per l'exposició sobtada a una font de llum molt potent ja van ser detectats a la Grècia antiga: en concret apareix al "Llibre dels problemes", atribuït a Aristòtil.

En aquest llibre s'hi apunta una explicació: seria la calor del sol la que escalfaria l'aire de dins del nas, i això el faria més humit i provocaria l'esternut, hipòtesi que Francis Bacon va rebatre 19 segles després.

Aquest filòsof anglès fundador de l'empirisme va argumentar que si tancava els ulls no esternudava, i va proposar una altra hipòtesi: la llum del sol fa plorar els ulls i quan les llàgrimes arriben al nas, esternudes.

Altres detonants curiosos que fan esternudar

Aquesta hipòtesi, que encara es menciona, s'ha descartat del tot, perquè el fenomen és molt immediat, i les llàgrimes triguen força a formar-se i encara més a arribar al nas.

En tot cas, l'enlluernament sobtat no és l'únic detonant per a esternuts aparentment sense motiu: també passa amb altres estímuls, com la inhalació sobtada d'aire fred o una olor molt intensa.

O també altres de menys comuns, com per exemple tenir l'estómac molt ple, o tenir pensaments de caràcter sexual o, fins i tot, arribar a l'orgasme pot fer que algunes persones hagin d'esternudar.