Esteve Soler: "Per molts joves, JFK són poca cosa més que les inicials de l'aeroport de Nova York"
Hem conversat amb el corresponsal de TV3 a Washington per saber com s'està vivint als Estats Units el 50è l'aniversari de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, un president que va ser tota una celebritat i que molts han comparat amb Barack Obama.
Hem conversat amb el corresponsal de TV3 a Washington per saber com s'està vivint als Estats Units el 50è l'aniversari de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, un president que va ser tota una celebritat i que molts han comparat amb Barack Obama.
Quin és el record que té la societat nord-americana de JFK?
Per una societat que va tan ràpida en tants aspectes, en un país on es té la sensació que tot corre molt més que en altres llocs, no és estrany que el record sigui molt allunyat i no tan sols pels 50 anys que fa de la mort de JFK.
La seva figura està molt present en la vida del país?
El cert és que no gaire. I un exemple el podem trobar en què els actes que es faran el dia 22 a Dallas seran de perfil baix pel que fa la talla dels VIPS que hi aniran. Potser fa massa anys i hi ha massa preocupacions al país per recordar la figura de JFK 50 anys després.
I entre els més joves?
Per molts joves JFK són poca cosa més que les inicials de l'aeroport de Nova York. Curiosament, vaig sentir el mateix comentari quan era corresponsal a Israel i em va tocar cobrir un aniversari de la mort de Ben Gurion, que per definir la figura podríem dir que va ser el pal de paller del país, i molts joves només coneixien aquell nom perquè és l'aeroport de Tel Aviv.
I com viu la societat els interrogants que encara hi ha oberts sobre l'autoria de la seva mort?
Hi ha una mica d'indiferència, la veritat, tot i que precisament és un tema que se n'ha parlat no fa gaire des de la secretaria d'Estat. El seu titular, John Kerry, va fer un comentari dient que ningú pot pensar que l'assassinat del president Kennedy va ser l'obra d'un sol home, referint-se a Lee Harvey Oswald. Segurament és normal que en el 50 aniversari del magnicidi hagi sortit també molta literatura sobre el tema. Revistes, magazins i llibres que continuenobrint interrogants sobre l'assassinat.
La figura de Kennedy, també la de la seva família, va estar envoltada de diferents episodis polèmics en relació amb la seva privada i en el cas de JFK, en especial a la seva relació amb les dones.
Presisament tot el que envolta o va envoltar la figura del president JFK és del que s'ha parlat i es parla més. Són molts els que creuen que JFK va tenir un mandat tan curt que com a president va deixar molt poc llegat més enllà de la figura de celebritat d'ell, la dona i la família en general. Per exemple, dins de la literatura que s'ha editat sobre el tema no hi ha gaires historiadors entre els escriptors, perquè com a figura històrica té poc a ser analitzat.
Hi ha qui ha defensat que hi ha paral·lelismes entre l'actual president, Barack Obama, i Kennedy.
Sí, se'ls ha comparat a tos dos. Sobretot quan Barak Obama encara era candidat i va fer un discurs a la porta de Brandenburg de Berlín i es va recordar que anys abans, JFK, a Berlín, va dir allò de "Jo sóc berlinés". I el cert és que JFK havia de gestionar, de fet va començar a fer-ho, una Amèrica que sortia d'una època fosca i que s'il·lusionava amb el "baby-boom" de les generacions posteriors a la Segona Guerra mundial, que volien recollir els fruits de ser una potència. Una imatge que casava perfectament amb la de JFK i la seva esposa, Jacqueline. Uns presidents joves que podrien liderar aquella societat jove i dinàmica. Una imatge que pot tenir alguns paralel·lismes amb la il·lusió que va generar Obama davant la tristesa de vuit anys d'administració George W. Bush, amb les guerres i amb la política fosca del seu equip.
Del que has vist aquests dies pels carrers, als mitjans, hi ha alguna cosa sobre aquesta commemoració que t'hagi cridat especialment l'atenció?
Doncs precisament un dels reportatges que estem preparant des de la delegació i que tenim els dits creuats perquè ens surti i del qual us avanço 5 cèntims. La nit del magnicidi, un mitjà de comunicació nord-americà va rebre una trucada d'una dona demanant un taxi per anar a Dallas. La resposta va ser que allò no era una central de taxis i que havien matat el president dels Estats Units. La dona va dir que ja ho sabia i que l'assassí li era molt pròxim... Qui era? Per saber la resposta us haureu d'esperar al reportatge.