Sessió del Parlament de Catalunya amb Eusebi Campdepadrós i Josep Costa
Sessió del Parlament de Catalunya amb Eusebi Campdepadrós i Josep Costa (3Cat)

Estrasburg avala el veto del TC al Parlament per debatre sobre monarquia i autodeterminació

El TEDH ha desestimat les denúncies dels exmembres de la mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós que el Tribunal Constitucional va vulnerar els drets polítics dels diputats

RedaccióActualitzat

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat el veto del Tribunal Constitucional a la tramitació de propostes de resolució sobre autodeterminació i monarquia al Parlament de Catalunya el 2019. La sentència, la primera relacionada amb el procés que emet el TEDH, tomba la demanda presentada pels diputats Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra l'estat espanyol pels vetos del TC.

El Tribunal amb seu a Estrasburg considera que els vetos a aquestes dues iniciatives parlamentàries no van vulnerar els drets dels parlamentaris i que van ser una mesura "legal, previsible i proporcionada".

La sentència respon a la demanda presentada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós, que van denunciar que Espanya va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió i d'opinió dels diputats en posar impediments perquè es debatés a la cambra catalana sobre l'autodeterminació i la monarquia, uns debats que finalment van tirar endavant.

El TEDH declara inadmissibles les queixes dels exparlamentaris i considera que el TC va exercir la seva potestat, "en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l'Estat". 

"Les sentències dels Tribunals Constitucionals tenen caràcter definitiu i vinculant. Han de ser respectades per tots els organismes i treballadors públics. Quan un funcionari públic es nega a executar una sentència del Tribunal Constitucional, viola els principis de l'estat de dret, la separació de poders i la cooperació lleial dels òrgans de l'estat. Per tant, les mesures per fer complir aquestes sentències són legítimes."

També recorda que "la Constitució espanyola no pot ser modificada per altres mitjans que els previstos per la llei, el que era precisament l'objectiu del Parlament català".

Costa ha qualificat de "mal precedent" aquesta sentència, la primera d'una quinzena de denúncies de líders independentistes vinculades al procés que Estrasburg té sobre la taula.

"És un mal auguri perquè legitima un dret d'excepció. Està dient que, en general, tot això que varen fer de prohibir els debats no estaria permès i ells només ho accepten, diuen, en circumstàncies extremes, que consideren que en aquells moments es donaven"

Una sessió del judici del TSJC als exmembres de la mesa del Parlament
Una sessió del judici del TSJC als exmembres de la mesa del Parlament (D. Zorrakino/Europa Press)

Per haver permès els debats sobre l'autodeterminació i la monarquia, els membres independentistes de la mesa del president Roger Torrent es van asseure al banc dels acusats per desobediència.

Tot i que el TSJC els va absoldre, Costa i Campdepadrós, exdiputats de Junts, van recórrer la seva sentència amb la intenció d'elevar la qüestió precisament fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb l'objectiu de posar en entredit la justícia espanyola. 

Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Roger Torrent a la mesa del Parlament
Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Roger Torrent a la mesa del Parlament (Europa Press)

 

       


 

ARXIVAT A:
Procés català
Anar al contingut