Estrasburg condemna Espanya per aplicar la "doctrina Parot" a una etarra condemnada a 3.000 anys de presó
El Tribunal Suprem va establir el 2006 la "doctrina Parot", que determina que els beneficis penitenciaris a què accedeix un pres s'han d'aplicar individualment sobre cadascuna de les penes per les quals ha estat condemnat i no sobre el límit màxim d'estada a presó de 30 anys.
RedaccióActualitzat
Per primer cop el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, s'ha pronunciat en contra de l'anomenada "doctrina Parot", que el Tribunal Suprem va establir el 2006 per determinar que els beneficis penitenciaris a què accedeix un pres s'han d'aplicar individualment sobre cadascuna de les penes per les quals ha estat condemnat, i no sobre el límit màxim d'estada a presó de 30 anys.
És per això que el tribunal d'Estrasburg ha admès el recurs presentat per l'etarra Inés del Río Prada, condemnada a més de 3.000 anys de presó per diversos assassinats terroristes. El tribunal condemna Espanya a pagar una indemnització de 30.000 euros per danys morals i l'insta a "posar en llibertat la demandant en el termini més breu possible". L'Audiència Nacional havia retardat la sortida de la presó de l'etarra del 2 de juliol del 2008 al 27 de juny del 2017.
Inés del Río Prada va formar part d'un dels comandos més sanguinaris d'ETA, el "comando Madrid", juntament amb José Ignacio de Juana Chaos. Entre d'altres, va participar en l'atemptat que va acabar amb la vida de 12 policies a la plaça de la República Dominicana de Madrid el 1986.
És per això que el tribunal d'Estrasburg ha admès el recurs presentat per l'etarra Inés del Río Prada, condemnada a més de 3.000 anys de presó per diversos assassinats terroristes. El tribunal condemna Espanya a pagar una indemnització de 30.000 euros per danys morals i l'insta a "posar en llibertat la demandant en el termini més breu possible". L'Audiència Nacional havia retardat la sortida de la presó de l'etarra del 2 de juliol del 2008 al 27 de juny del 2017.
Inés del Río Prada va formar part d'un dels comandos més sanguinaris d'ETA, el "comando Madrid", juntament amb José Ignacio de Juana Chaos. Entre d'altres, va participar en l'atemptat que va acabar amb la vida de 12 policies a la plaça de la República Dominicana de Madrid el 1986.
