Estrasburg condemna Espanya per no garantir un judici just a Otegi

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més en el recurs que aquests li havien presentat i on acusaven de falta d'imparcialitat la jutge de l'Audiència Nacional Ángela Murillo, que els va enviar a la presó acusats de ser membres d' ETA.

En la seva sentència el tribunal conclou que "el recel dels demandants (cap a Murillo) podria considerar-se objectivament justificat", tenint en compte que dos mesos abans el Tribunal Suprem havia acceptat la seva recusació per un altre cas.

La decisió d'Estrasbug no ha estat unànime i declara que la justícia espanyola ha vulnerat els drets fonamentals d'Otegi, Sonia Jacinto García, Rafael Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torre. En concret, diu que l'alt tribunal espanyol va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "dret a un procés equitatiu".

La condemna no implica cap multa per a l'Estat ni cap obligació a revisar la sentència ja que "la conclusió d'aquesta violació és satisfacció suficient en aquest cas", segons els magistrats. A més, consideren que a Espanya ja hi ha "legislació interna" sobre com s'han d'aplicar les decisions d'Estrasburg.

Acusaven la jutge de "falta d'imparcialitat"

Els cinc condemnats, que actualment es troben en llibertat després d'haver complert les penes, havien argumentat "falta d'imparcialitat de de la presidenta de la sala" que els va enviar a presó pel Cas Bateragune de reconstrucció de Batasuna.

La defensa d'Otegi considerava que la jutge, abans d'aquest judici, havia actuat amb prejudicis i que aquesta actitud va marcar les condemnes posteriors.

En concret, al·legava que durant el judici per l'homenatge al capitost d'ETA "Argala", Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, davant la seva negativa a respondre, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta."

Otegi també va denunciar presumpta parcialitat del president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, donada la seva militància al PP, i del magistrat Antonio Narváez, que va ser el fiscal que va impulsar la il·legalització de Batasuna. El Tribunal Europeu de Drets Humans, però, va rebutjar-ho.

L'exportaveu de Batasuna segueix complint una sentència ferma de 10 anys d'inhabilitació, fins el 2021, i ara la seva defensa estudia si empendre accions legals per evitar la inhabilitació per càrrec públic.

Otegi: "Avui la seva gran mentida queda al descobert"

Arnaldo Otegi ha reaccionat des del Parlament Europeu, on era per participar en reunions del grup de l'esquerra europea. En roda de premsa, acompanyat dels eurodiputats d'Esquerra Terricabras i Solé, confia que la decisió d'Estrasburg ajudi en el judici contra els líders independentistes catalans.

"Parlant amb companys catalans esperem que algun dia l'estat espanyol entengui que té perfectament el dret a defensar la unitat d'Espanya però que només ho pot fer mitjançant la seducció democràtica i no la força. Això és una lliço que hauria d'aprendre i crec que aquesta sentència l'hauria d'ajudar a fer-ho encara millor".

Via Twitter Otegi ha assegurat que "Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic" i assegura que, avui, "la seva gran mentida queda al descobert".

També han reaccionat els polítics catalans, com el president de la Generalitat, Quim Torra, que considera que la justícia espanyola està "cada vegada més qüestionada".

En la mateixa línia van, per exemple, l'expresident Puigdemont, l'exvicepresident Junqueras o el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens.

La CUP afirma que "l'estat espanyol viola drets civils i polítics de forma molt recurrent".