Estrasburg investigarà si el TC va alentir l'accés dels presos a la justícia europea

La polèmica ha tornat al Tribunal Constitucional, aquesta vegada per la fórmula per resoldre els recursos d'empara dels dirigents independentistes empresonats previs a la sentència del Tribunal Suprem.

Els advocats defensors creuen que es va optar per admetre'ls tots a tràmit amb l'objectiu de tenir-los aturats, perquè mentre no es resolien no es podia reclamar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara, el tribunal internacional ha anunciat que ho investigarà.

El Constitucional té la intenció de completar la setmana que ve els recursos d'empara del procés presentats abans de la sentència del Tribunal Suprem.

En total, s'han presentat 30 recursos d'empara penals, dels quals ja se n'han rebutjat 27, a l'espera que se n'hi puguin afegir més a partir de la setmana vinent. D'aquests 27, mitja dotzena s'han resolt sense unanimitat del tribunal.

Per què es van admetre tots els recursos per acabar-los rebutjant? Els advocats defensors veuen confirmada l'estratègia que es temien. Mentre els recursos estaven pendents de resoldre al Constitucional, alguns durant dos anys, no es podia reclamar al Tribunal Europeu de Dret Humans (TEDH). Això va impedir internacionalitzar el judici del procés mentre es feien les sessions.

Jordi Pina, advocat defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, explica que l'admissió de tots els recursos d'empara contrasta amb el percentatge habitual.

"Els percentatges d'admissions dels recursos d'empara, normalment són molt baixos, per sota de l'1%. Però, tot i aquest filtre tan dur, tots els advocats del procés, sense excepcions, vam veure com totes les nostres demandes eren admeses."

Pina recorda que aquesta situació de bloqueig fins i tot va portar alguns dels presos a iniciar una vaga de fam.

Per la seva part, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, denuncia que "hi havia una situació il·lògica, que era que el Tribunal Constitucional admetés i tramités molt per sobre del percentatge habitual els nostres recursos com a fórmula per parar-los".

"És un greu problema, no només per l'arbitrarietat d'aquesta situació, sinó perquè, de fet, realment bloqueja el necessari accés que hem de tenir, com qualsevol persona, a la jurisdicció internacional."

Els seus temors es van veure confirmats quan, el 9 de febrer, l'agència Europa Press va publicar una informació citant fonts del tribunal en la qual s'afirmava que el Constitucional "va fixar l'estratègia d'acceptar recursos de presos del procés per impedir internacionalitzar el judici en el TEDH".

El TEDH investigarà si hi ha hagut traves

L'endemà, dilluns 10 de febrer, el president del Tribunal Europeu de Drets Humans, el grec Linos-Alexandre Sicilianos, va comparèixer a la seu del Parlament Europeu. L'eurodiputada d'ERC Diana Riba va formular una pregunta sobre els mecanismes per evitar el bloqueig en l'accés al tribunal. Sicilianos va assegurar que s'investigarà si hi ha hagut traves per accedir a la justícia europea.

"L'article 34 del nostre conveni estableix que els estats membres tenen l'obligació no només de no obstaculitzar, sinó de facilitar l'accés al Tribunal Europeu de Drets Humans. Si al tribunal li arriba una demanda que menciona problemes d'aquest tipus, el tribunal haurà d'investigar i, si és el cas, constatar una infracció de l'article 34 del conveni."

El TC apunta que calia una resolució coordinada dels recursos

Fonts del Tribunal Constitucional han explicat a TV3 que tots aquests recursos s'havien de resoldre de manera coordinada i amb una resposta argumentada en sentència, justament per la seva rellevància constitucional i per crear doctrina.

Al·leguen que, per la seva importància, aquests recursos havien de ser admesos a tràmit per poder estudiar-los en profunditat i resoldre'ls amb una sentència de fons per analitzar en profunditat les vulneracions de drets denunciades, i que això no es podia fer si es responia amb un simple escrit d'inadmissió.

També destaquen que es va nomenar una comissió de coordinació, dirigida pel magistrat Cándido Cónde-Pumpido, per garantir la unitat de criteri en tots els recursos.

La resolució de tots els recursos, en el proper ple

En el pròxim ple, el Constitucional té previst acabar de resoldre els 30 recursos d'empara penals que es van presentar durant la fase d'instrucció. Són recursos que abordaven qüestions concretes, com els drets polítics o la presó preventiva.

Per això les defenses es pregunten que, si el tribunal ha trigat dos anys a resoldre aquestes qüestions puntuals, què pot passar quan arribin els recursos d'empara contra la sentència, que de centenars de fulls. Pina apunta que el recurs contra la sentència s'està preparant en aquests moments.

"La demanda grossa encara ha de venir --diu Jordi Pina--, perquè ara estem preparant el recurs d'empara contra la sentència. Si al final el Tribunal Constitucional no intenta posar-hi remei, quan es posin a resoldre aquests recursos molt probablement ja tindrem tots els presos en llibertat."