Estratègia Covid Zero: les claus d'alguns països per contenir amb èxit la pandèmia
L'estratègia de Singapur és una de les que han estat més efectives (Reuters/Edgar Su)

Estratègia Covid Zero: les claus d'alguns països per contenir amb èxit la pandèmia

Un informe de l'ISGlobal dona les claus per contenir l'expansió del coronavirus: velocitat, traçat exhaustiu de casos i suport per complir aïllaments i quarantenes

Per què a països com Corea del Sud, Taiwan, Singapur, el Vietnam o Nova Zelanda la pandèmia s'ha controlat millor que a molts d'altres? La resposta seria l'aplicació de l'estratègia anomenada Covid Zero, tal com assenyala una anàlisi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Segons l'informe, els països amb experiències prèvies amb els virus MERS (Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà) i SARS (Síndrome Aguda Respiratòria Greu) han posat èmfasi en la importància de reduir a zero els casos d'infecció.

En canvi, en altres països el contagi s'ha vist como una cosa inevitable i s'ha buscat "o bé mitigar els impactes sanitaris més aguts i severs, o bé afavorir un contagi controlat fins a adquirir certa immunitat grupal".

D'entrada, l'informe rebutja aquesta última opció, degut no només al coneixement limitat sobre la durada de la immunitat, l'impacte de la malaltia a llarg termini, el seu comportament en infeccions successives i la morbilitat i mortalitat que comporta.

També destaca que seria una "fórmula de control llarga i costosa, especialment per als grups amb més risc de contraure formes greus de la malaltia" i que "afecta de forma desproporcionada les persones i comunitats que presenten més vulnerabilitat econòmica i social".


Escalades i desescalades

Segons l'anàlisi, la mancança de les estratègies de contenció o mitigació –amb l'objectiu d'aplanar la corba- és que obvien les fases de transmissió baixa o els casos esporàdics i actuen quan el contagi comunitari ja és molt elevat i exerceix un impacte en el sistema sanitari.

Això porta a cicles d'escalades i desescalades amb mesures que afebleixen molt l'economia, el sistema sanitari i la implicació ciutadana.

En canvi, una actuació preventiva i precoç permet mantenir el contagi tan residual com sigui possible i, en última instància, eliminar-lo en àrees geogràfiques concretes.

Així, no només s'evita el col·lapse sanitari a tots els nivells assistencials, incloent-hi l'afectació a malalties que no són Covid, sinó que permet preservar la salut física i emocional de la ciutadania i dels professionals sanitaris.

A més, "manté la vida social i econòmica i reforça la confiança i el compromís del conjunt de la ciutadania".
 

L'estratègia CTTAS

L'estratègia està orientada a identificar i traçar les cadenes de transmissió i identificar i gestionar els brots. I això amb suport econòmic, assistencial, psicològic i social. Per això s'anomena CTTAS (Cerca, Test, Traçat i Aïllament amb Suport).

Segons l'informe, la primera clau de l'estratègia és la velocitat a l'hora de detectar casos i contactes, prescriure aïllaments i quarantenes i donar suport a les persones que ho necessiten.

Per fer un traçat exhaustiu de casos –on i com s'ha contagiat cada cas- cal una estructura amb recursos humans i tecnològics que permeti recollir i processar la informació.

Finalment, destaquen la importància del suport "eficaç, ampli i diversificat" a les persones que ho necessitin per fer aïllament o quarantena – suport econòmic, d'habitatge, social, psicològic, d'accés a aliments i fàrmacs, assessorament legal i laboral, etc.


Confinaments efectius

Els investigadors d'ISGlobal també assenyalen que els confinaments s'han demostrat efectius com a eina per disminuir la transmissió, "tot i que tenen un alt impacte econòmic i psicosocial":

"En una estratègia de màxima supressió, es fan servir en fases amb pocs casos per recuperar el traçat i el control i s'implanten de manera dirigida –només a les zones on és necessari-, breument i en coordinació amb la resta de mesures disponibles."

En canvi, quan l'estratègia és només de mitigació, els confinaments es decreten més tard, quan la transmissió ja és molt alta, per evitar el col·lapse sanitari. Això els converteix en més restrictius, prolongats i amb més impacte psicosocial i socioeconòmic".

El pla amb l'estratègia Covid Zero també ha de ser "inclusiu i sensible als drets i les necessitats de la ciutadania i dels col·lectius en situació de més vulnerabilitat":

"I ha d'evitar discriminacions per raons d'edat, discapacitat, gènere, diversitat cultural, condició socioeconòmica o institucionalització, entre d'altres, a més d'anticipar altres possibles riscos i emergències amb què la pandèmia pot interaccionar –onades de fred, calor…"

La imprescindible implicació de la ciutadania ha de basar-se en una "estratègia de comunicació capaç de generar espais de seguretat, solidaritat i confiança". I ressalta el següent:

"Aquesta comunicació ha d'estar basada en evidències científiques, ha de ser creïble, coherent i consistent en el temps i ser sensible a les necessitats de diferents grups i situacions  socials".

Finalment, ha de ser empoderadora i facilitar la "identificació del risc i la presa de decisions quotidianes de la ciutadania a l'hora de construir entorns, relacions i comunitats més segures i solidàries".


Estratègia menys senzilla però més eficaç

Segons l'informe, l‘experiència internacional mostra que els països que opten per una estratègia de màxima supressió desenvolupen una resposta epidemiològica i comunitària més eficaç i amb menys conseqüències econòmiques i psicosocials negatives que aquells que aposten per una estratègia de mitigació o d'immunitat de grup".

Reconeixen que l'estratègia de màxima supressió no és senzilla i que requereix un grau elevat i prolongat de coordinació i implicació del conjunt de la societat. Però afegeixen: "Està demostrat que és una bona eina per superar aquesta crisi, preparar-nos per a futures pandèmies i ser més solidaris a nivell global".

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19Salut
Anar al contingut