Estratègies contra la crisi de l'habitatge: com s'ho fan Brussel·les, Amsterdam i Viena

La crisi de l'habitatge no és exclusiva de Catalunya o d'Espanya, tot i que aquí colpeja encara més fort a causa dels salaris baixos, que estan per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l'OCDE.

De mitjana, a la Unió Europea els preus de compra han augmentat més d'un 40% des del 2010 i els del lloguer, un 20%, segons dades d'Eurostat.

Fins al punt que, des del 2010, s'han més que doblat en 9 països, tal com recull l'institut estadístic europeu:  

Un gràfic que fa que molts ja es preguntin si estem davant d'una nova bombolla immobiliària amb risc de tornar a esclatar.

Fruit de l'especulació immobiliària, l'increment de preus de venda i de lloguer està atiat per fenòmens com la proliferació d'apartaments turístics, els pisos buits, el lloguer per habitacions o uns fons d'inversió que cada cop es queden més actius immobiliaris a tot el món i amb els quals la butxaca del petit comprador difícilment pot competir.

Què fan, en altres ciutats i països per mirar de contenir uns preus a l'alça? Analitzem tres casos: Brussel·les, Amsterdam i Viena.

Brussel·les requisa pisos buits

A Brussel·les és il·legal tenir un pis buit, segons una normativa que es va aprovar fa dues dècades però que no s'ha començat a aplicar fins ara. El primer habitatge buit es va requisar la setmana passada: una casa unifamiliar al municipi de Woluwe-Saint-Pierre on feia 10 anys que no hi vivia ningú.

Es tracta d'una mena d'expropiació temporal que dura com a mínim 9 anys. Durant aquest període, l'administració posarà aquest immoble a lloguer a un preu social, tal com expliquen fonts de la regió de Brussel·les al 324.cat.

N'anomenen dret de gestió pública i es pot activar encara que el propietari no hi estigui d'acord.

A banda d'aquest immoble pioner, l'expropiació temporal s'està tramitant en 55 propietats més. L'acció no només afecta la capital belga, sinó també els altres 18 municipis que formen part de la regió.

I els pisos que poden passar a mans públiques són aquells que estiguin buits durant més d'un any.

La secretària d'estat d'Habitatge de la regió, Nawal Ben Hamou, justifica així la mesura:

"Brussel·les viu una crisi d'habitatge sense precedent i no ens podem permetre deixar béns sense ocupar."

Com es detecten els habitatges buits? A través d'un inventari que creua dades com el cadastre i el consum d'aigua i d'energia, a més de visites a la propietat per comprovar la informació.

A continuació, les autoritats locals es posen en contacte amb els propietaris i els insten a posar per llogar l'immoble o a vendre'l. I si els amos no s'hi avenen, aleshores és quan poden activar el dret de gestió pública.

A Amsterdam i Utrecht no es pot comprar per llogar

Amb la intenció de frenar les compres especulatives, ja fa més de dos anys que diverses ciutats dels Països Baixos apliquen la següent norma: qui compri un immoble, hi ha d'anar a viure i no el pot posar a lloguer fins al cap de 4 anys.

La norma està en vigor a tota la ciutat a Amsterdam i Utrecht, i també als barris més tensionats d'una vintena de localitats com Maastricht, Nimega, Eindhoven, Rotterdam, la Haia o Groningen.

Afecta aquelles propietats que tenen un valor de mercat més baix. A Amsterdam, les que costen menys de 512.000 euros. De mitjana, comprar un habitatge a la capital holandesa en costa 570.000.

Des de l'Ajuntament d'Utrecht, expliquen al 324.cat l'objectiu de la mesura:

"Garantir que hi hagi habitatges assequibles per a persones amb ingressos mitjans i baixos que volen viure a la propietat, i evitar així que els comprin inversors que els lloguen per habitacions."

Fonts de l'Ajuntament d'Amsterdam asseguren al 324.cat que aquesta norma ha fet que ara hi hagi menys grans tenidors que comprin habitatges.

Tot i així, han vist que, en aquells habitatges als quals afecta la mesura, encara hi ha un 4% de compres en mans de grans propietaris, tot i que encara no han esbrinat si això és fruit d'il·legalitats o és que s'han acollit a alguna de les excepcions previstes.  

Dubtes sobre l'efectivitat de la mesura

Aquesta prohibició de llogar pisos just després de comprar-los també ha rebut crítiques. Alguns sectors han aixecat la veu denunciant que ha fet baixar l'oferta de pisos de lloguer i, en conseqüència, els preus dels lloguers han pujat.

Així ho indica un estudi de les universitats d'Amsterdam i Rotterdam, que l'any passat posava de manifest que l'increment dels lloguers havia estat d'un 4%.

L'informe concloïa que la norma sobretot ha beneficiat les persones amb rendes més altes, que anteriorment ja es podien permetre comprar una casa. Segons aquest estudi, l'efecte en els preus ha estat mínim, de només un 0,1% a les àrees de Rotterdam on s'ha aplicat la normativa.

En canvi, des de l'Ajuntament d'Utrecht defensen que ara hi ha més gent jove --de fins a 35 anys-- que compra gràcies a la norma.

Sigui com sigui, el govern dels Països Baixos va aprovar aquesta prohibició durant cinc anys, que acaben a finals del 2026. Després d'aquest període, es farà balanç i s'avaluarà la necessitat de prolongar la mesura.

Amsterdam: marge de 6 mesos per a pisos buits

Per evitar que hi hagi pisos buits, la normativa de l'Ajuntament d'Amsterdam és la següent. Després de 6 mesos buits, el propietari està obligat a informar-ne l'Ajuntament. Si no ho fa, hi ha "risc de multa", expliquen des de l'Ajuntament, que aleshores dona un marge de 2 mesos perquè torni a ocupar l'habitatge.

A Utrecht, en canvi, les actuacions no es comencen fins que el pis fa un any que està buit.

Viena, paradís de l'habitatge social

Quan es parla d'habitatge assequible, hi ha una ciutat europea que sempre acaba sortint a la conversa. Viena té, des de fa més de 100 anys, un model urbanístic que prioritza els pisos socials.

Fins al punt que, segons sosté l'Ajuntament de la capital austríaca en declaracions al 324.cat, més d'un 60% dels habitants de la ciutat viuen en algun dels 440.000 habitatges socials.

Una de les claus és que aquests pisos socials també estan pensats per a la classe mitjana: pot accedir-hi una persona que cobri fins a 3.500 euros. I si es tracta de 4 persones, el llindar màxim d'ingressos està en els 6.600 euros mensuals.

Són pisos que no són a la perifèria per evitar l'efecte gueto, sinó que s'agrupen en 1.800 complexos residencials repartits pels districtes de la ciutat. En aquests complexos, hi ha zones comunitàries amb tot tipus de serveis, grans jardins i, fins i tot, en alguns casos piscines comunitàries, gimnàs i sauna.

A més, aquests pisos es poden transmetre de pares a fills. Com el de la Lissi, una metgessa de 26 anys, a qui entrevistem en aquest reportatge en profunditat sobre com són els pisos socials de Viena: