Estudien el secret de la longevitat amb l'ADN de la catalana Maria Branyas, de 116 anys
El doctor Manel Esteller lidera una investigació sobre la genètica de la dona més vella del món
"He tingut salut", resumeix Maria Branyas quan li pregunten per què ha viscut tants anys. No li falta raó perquè, amb 116 anys, és la persona més vella del món i no ha tingut cap malaltia cardiovascular ni neurodegenerativa ni càncer, malalties pròpies de l'envelliment.
Les seves cèl·lules s'han immortalitzat al laboratori que té a Badalona l'Institut Josep Carreras contra la leucèmia per estudiar què té d'especial la genètica d'aquesta dona.
El doctor Manel Esteller, un referent internacional en la recerca epigenètica i càncer, està al capdavant d'aquesta investigació i es proposa respondre tres preguntes: "Què té d'especial la Maria per ser la persona més vella del món?, Podem aprendre claus per a la longevitat a partir del seu cas excepcional? Podem intervenir en el procés amb fàrmacs per mantenir aquest bon estat?"
Es vol seqüenciar tot el seu genoma per veure "com s'ho ha fet, per poder evitar tres malalties tan inevitables quan un envelleix, que són les cardiovasculars, el càncer o les neurodegeneratives", afegeix Eloy Santos, investigador d'aquest institut.
Homenatge a San Francisco
Maria Branyas, que viu des de fa dues dècades a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, va néixer a San Francisco el 4 de març del 1907, fins que als nou anys va venir a Catalunya.
La seva ciutat natal li ha dedicat un homenatge aquesta setmana, en una moció de l'Ajuntament, que ha aprovat la Junta de Supervisors de San Francisco i que la presenta com un exemple "de com viure amb integritat, amor, humanitat i esperança, en aquest moment crític de la història del planeta".
La moció també posa de manifest els estudis científics en marxa vinculats a ella, com el del doctor Manel Esteller, o el Projecte Branyas sobre l'impacte de la covid en pacients de residències de gent gran. Ella va ser la persona més gran que va superar la covid.
El demòcrata Aaron Peskin, president de la Junta, ha llegit part de la moció, que presenta Maria Branyas com una inspiració "amb la seva longevitat, perseverança, sentit de l'humor, seny i gran coneixement."
Nascuda un any després del gran terratrèmol
La moció repassa la vida de Branyas "en el si d'una família expatriada espanyola, d'origen català", que va emigrar a San Francisco "a la recerca d'oportunitats econòmiques" i explica que la família es va mudar a Nova Orleans, ja que la ciutat californiana s'estava reconstruint després d'un devastador terratrèmol i incendi el 1906, l'any abans del naixement de Branyas.
La família va tornar a Catalunya el 1915, en un viatge en vaixell en plena Primera Guerra Mundial on el seu pare va perdre la vida i ella es va quedar sorda d'una orella per un accident mentre jugava amb els seus germans.
Branyas es va casar amb el traumatòleg Joan Moret el 1931, amb qui va tenir tres fills, que li han donat onze nets. Va ser infermera en un hospital de campanya al bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i va continuar d'infermera i assistent del seu marit fins que ell va morir el 1976.
Quan ja havia fet els 80 anys, va viatjar a països com Egipte, Itàlia, els Països Baixos i Anglaterra, va desenvolupar aficions com ara cosir, la música, llegir i tocar el piano, cosa que va fer fins als 108 anys. Se li han deteriorat, sobretot, la mobilitat i l'audició i es comunica amb l'ajuda d'una tecnologia amb text.
