Estudien per primer cop la calor urbana dels indrets i veïns més vulnerables de Barcelona
Un equip d'investigadors de la UB detecta els espais públics amb més temperatura durant onades de calor, en barris vulnerables
La calor extrema no ens afecta igual a tots. L'afectació depèn de l'edat, de l'estat de salut, de les condicions de treball, del nivell socioeconòmic... Però també ho condiciona l'indret on vivim.
Una predicció meteorològica de màximes de 39 graus (com les que es poden assolir o, fins i tot, superar aquest dilluns en alguns punts de Catalunya) se suportarà millor en una zona rural que en alguns barris de ciutats compactes on el ciment i el trànsit provoquen l'efecte illa de calor.
Amb la finalitat d'ajudar a millorar les condicions de vida dels veïns d'aquests barris, l'equip d'investigadors d'OpenSystems de la Universitat de Barcelona ha iniciat un estudi pioner per detectar, punt per punt, els indrets dels barris més vulnerables de la zona metropolitana, on la temperatura s'enfila més, i també aquells que són més bons per refugiar-s'hi perquè la temperatura és més agradable.
Ho han fet en els llocs més freqüentats pels veïns per a allò que es coneix popularment com "prendre la fresca". Però, curiosament, alguns d'aquests llocs, precisament, poden ser directament un forn i hi pot fer una temperatura molt més elevada que la mitjana.
Així que els investigadors han entrevistat diversos col·lectius com associacions de veïns, casals de joves i nens, escoles, centres de gent gran... i han passejat per les zones que els han indicat que més freqüenten, amb un aparell a la mà que mesura en temps real i de manera geolocalitzada la temperatura, metre a metre.
Però, a més, han creuat aquesta dada mesurada i objectiva amb una altra que per a ells és molt més important: la seva sensació en cada punt.
Han batejat aquestes proves com a "caminades tèrmiques", i són totalment pioneres. "La majoria d'estudis mesuren la calor amb registres dels observatoris meteorològics, o amb dades per satèl·lit", diu l'investigador Josep Perelló:
"Però nosaltres vam voler mesurar-ho al detall i tenint en compte les persones, no només el termòmetre."
De fet, aquesta voluntat d'anar al detall es veu clarament en la línia que dibuixa el recorregut fet amb diversos grups del barri de Collblanc de Barcelona. A tocar d'un punt pintat de blau, considerat "fresc", n'hi ha un que arriba a la consideració màxima de calor, en tons vermell fosc.
El projecte, anomenat "Cròniques de la calor", ha dissenyat un protocol molt precís que aniran replicant en diversos barris. De moment, ja han pogut mostrejar al barri de Sant Pere i la Ribera de Barcelona i a les poblacions de Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Reixac o l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres.
El resultat és un mapa on s'indiquen punts vermells freqüentats amb molta calor, on coincideix que no hi ha gaire vegetació o que hi ha molt ciment, i d'altres a pocs metres que són més bons per refugiar-s'hi:
L'objectiu: fer propostes per millorar les condicions de calor de l'espai
L'objectiu no és només identificar els llocs més idonis i els pitjors per passar la calor, sinó fer propostes viables i senzilles per millorar les condicions allà on calgui. "Hem obtingut noves evidències científiques a microescala sobre la calor extrema", diu en Josep Perelló.
"Ara el següent pas és que estem elaborant propostes de canvis transformadors dels espais urbans."
Per exemple, una plaça molt freqüentada per gent jove com a punt de trobada com pot ser l'entrada a l'institut La Gabriela de Sant Vicenç dels Horts podria tenir més ombres si hi hagués tendals o arbres per fer-lo més fresc. O alguna plaça com la Guernica de l'Hospitalet de Llobregat podria tenir una font.
Segons Perelló, "la idea del projecte és que ens acostumem a llegir el barri en clau de calor. Perquè ara només triem els llocs on passar l'estona per la seva estètica."
"Ens hem d'acostumar a llegir els barris en clau de calor perquè ens hi va la salut."
I més encara amb els efectes de la crisi climàtica, amb cada cop temperatures més elevades i sostingudes durant més dies.
Un altre dels investigadors, Ferran Larroya, conversa amb un grup de joves i nens amb els quals fan un dels tallers, per preguntar-los per què pensen que, a molt pocs metres de distància, poden haver sentit més calor o menys.
"Allà on ells tenien més sensació de calor, independentment de la temperatura que marqués el termòmetre, hi havia més asfalt, més trànsit, menys vegetació..."
Els tallers els poden fer gràcies a la col·laboració d'associacions com Ítaca o la biblioteca Josep Janés, que els posen en contacte directament amb els col·lectius que millor representen la vulnerabilitat a la calor.
Conscienciar de la importància de la calor
I mentre fan un dels tallers al parc de la Marquesa de Collblanc, al grup de nens i investigadors s'hi acosta una veïna, la Isabel Villar, i els pregunta què és aquell aparell estrany i per què estan enganxant cartells on hi diu la temperatura que hi ha al parc. En Ferran li explica el projecte, i ella li respon amb una afirmació que resumeix molt bé el perquè de tot plegat: "Home, aquí s'està molt bé, al parc. Però quan arribes a casa és horrible."
"Si no tens aire condicionat, per nosaltres, la gent gran, és insuportable."
I és que un dels objectius del projecte és conscienciar de la importància de la calor. I per això, després de registrar la temperatura i la percepció dels participants, reparteixen cartellets per cada zona on s'indica els graus concrets registrats i també si la percepció és d'incomoditat o no. "No tenim consciència de la importància que té estar en un lloc calorós per al nostre organisme", diu en Josep.
De fet, la calor mata. La mortalitat prematura ha augmentat un 30% en els últims 20 anys a tot Europa, unes xifres que s'incrementaran a causa de l'emergència climàtica i de l'excés d'asfalt a les ciutats. I Catalunya és una de les regions més exposades a la calor extrema, sobretot a les ciutats.
