Imatge d'un conill
La població de conills ha augmentat en un 31% a totes les comarques de la zona d'emergència cinegètica (3cat/Carles Vila Ventura)

Estudien si es pot ampliar l'ús del controvertit fòsfor d'alumini per controlar la plaga de conills

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, assegura que valoren la possibilitat d'utilitzar químics "sense causar un perjudici més gran que el que es vol resoldre"

Clara VirgiliActualitzat

La Generalitat de Catalunya estudia la viabilitat d'utilitzar fòsfor d'alumini per controlar la plaga de conills que pateix des de fa mesos la plana de Lleida i que els ha dut a declarar l'emergència cinegètica. Es tracta d'una mesura que s'utilitza puntualment als marges de les carreteres, ponts o basses, però que els pagesos demanen poder-lo fer servir també als camps.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha anunciat que "s'ha encarregat un estudi científic per saber si es pot utilitzar el fòsfor d'alumini o altres químics sense causar un perjudici més gran que el problema que es vol resoldre".

L'ús d'aquest plaguicida genera controvèrsia i el rebuig de les entitats animalistes. Actualment, s'aplica només en casos molt concrets, ja que és molt tòxic i pot enverinar altres animals o fins i tot persones. Als Estats Units el seu ús està totalment prohibit i a la Unió Europea hi ha diversitat de regulacions.

El conseller Òscar Ordeig al Mercat del Ninot de Barcelona
El conseller Òscar Ordeig de visita al mercat del Ninot (Catalunya Ràdio)

El conseller n'ha parlat en una àmplia entrevista al programa "Un restaurant caníbal a Berlín", de Catalunya Ràdio, on ha explicat que valoren aquesta possibilitat com una mesura complementària més a les que ja s'estan prenent, com l'ús de drons i càmeres tèrmiques per localitzar els punts de més concentració d'individus.

"El problema de la fauna cinegètica no es pot resoldre només amb caçadors."

Ordeig ha reivindicat que els caçadors també tenen "un paper important en la gestió del territori" i ha recordat que "Catalunya és l'única comunitat autònoma, juntament amb Madrid, que no té una llei pròpia de caça". "És l'hora d'actualitzar el model", ha assegurat.

Mercosur i els aranzels de Trump

Òscar Ordeig també s'ha referit a l'acord de Mercosur, que crearia la zona de lliure comerç més gran del món, i ha anunciat el compromís d'encarregar un estudi econòmic de l'impacte que tindria a les produccions alimentàries. Davant les reticències del sector, el conseller prioritza el compliment de les clàusules mirall: "El que no es pot fer aquí, tampoc es pot fer allà. Si no es compleixen les clàusules, la salvaguarda ens permetria tallar el comerç internacional".

"No pot ser que els nostres agricultors tinguin una situació de desavantatge respecte a productes que venen de fora."

Considera, però, que cal valorar-ne la viabilitat: "Actualment, exportem uns 500 milions d'euros als Estats Units i estem a les portes d'un increment dels aranzels, per tant, haurem de buscar nous mercats".

Objectiu: modernitzar la producció agrària

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació també ha parlat de la necessària modernització del sector agroalimentari per poder assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Aposta per no reduir la cabana ramadera sinó per fer una millor gestió dels purins: "Amb el biogàs tenim una oportunitat històrica de reduir els nivells de nitrats al sòl".

"Hem d'aspirar a tenir residu zero en el sector ramader."

Per assolir-ho, explica, s'ha creat una eina de producció agrària sostenible que permet als agricultors i ramaders calcular la petjada de carboni de les seves explotacions. "Hem d'aspirar a ser una referència de sostenibilitat del món agroalimentari". També posa el focus en la millora dels sistemes de reg: "El 50% del reg de Catalunya no està modernitzat, hem d'assolir el 100%."

Finalment, en referència a la crisi del sector de la pagesia i la falta de relleu generacional, Ordeig afirma: "Catalunya no es pot permetre perdre ni un metre quadrat més de terreny agrari", i anuncia la intenció de fer un "pla territorial agrari que defineixi allà on hi ha cultius, i protegir-los".

"Cada pagès, ramader o pescador que plega és un fracàs de la societat."

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut