Et fa por volar? Consells pràctics per suportar-la i eines per gestionar-la

Hi ha persones per a qui viatjar en avió és un tràmit, però a d'altres els genera incomoditat, ansietat o por. Una por que es pot arribar a diagnosticar com a aerofòbia. Les persones que en tenen fins i tot eviten agafar un avió i només el fet de pensar-hi els genera un malestar intens.

En els casos més complicats, és millor consultar un professional, però hi ha algunes pautes que poden ajudar a reduir la por de volar i que ens explica la psicòloga Teresa Morali, especialista en psicologia clínica i experta en el tractament de fòbies.
 

Centrar-se en l'aquí i l'ara

El primer consell que ens dona és centrar-se en el present, per focalitzar la ment en l'aquí i l'ara i detectar quan els nostres pensaments es basen en un futur catastròfic, que no real, com pot ser la idea d'un problema a l'avió. 

"Menjo una gominola i l'assaboreixo, miro a les persones de la sala d'embarcament amb detall: el teixit de la roba, cada cordó de la sabata... És un 'mindfulness' informal", explica Morali. 

Assegura que, quan una persona té un pic d'ansietat, no funciona intentar treure-li el pensament del cap i racionalitzar-lo.

"Es tracta de no fusionar-nos amb allò que pensem i diferenciar el que estic pensant del que és real."

Tolerar les sensacions

"Estem acostumats al fet que si ens molesta alguna cosa ens la traiem", assegura la psicòloga. "Tenim calor i engeguem l'aire condicionat; hi ha cues en una botiga, comprem online...". Teresa Morali defensa que "hem d'aprendre a afrontar i tolerar les sensacions, no evitar-les".

Explica que intentar relaxar-se "és missió impossible". "L'objectiu no és estar relaxat, és acceptar que estic en alerta, però que estic fent allò que vull fer", que és viatjar en avió. 

En aquest sentit, també pot ajudar recordar el motiu pel qual ets dins d'un avió: unes vacances, un viatge per visitar un familiar, una feina... "És un patiment, però té un sentit: ho faig perquè vull", subratlla.
 

Respira amb el diafragma

A nivell físic, en un moment d'ansietat, l'especialista recomana la respiració diafragmàtica, "perquè hem de parar atenció per fer-la". "Normalment, anem amb la respiració toràcica de forma automàtica", explica. Es tracta de respirar controlant el moviment del diafragma. Això, diu, permet focalitzar l'atenció en la respiració.

En un moment en què es pugui sentir por, Morali també recomana, per exemple, assaborir una xocolatina o un aliment que ens agradi; o fer exercicis com tensar i destensar les cames, o estrènyer-se la mà per desviar un pensament negatiu i evitar entrar en bucle. "Una sola cosa, no totes alhora", apunta.
 

Què no has de fer durant el vol

La psicòloga també aconsella evitar algunes coses si estem patint durant el vol:

► Voler-ho controlar tot: els moviments, els sorolls, el temps, els moviments de la tripulació de cabina, les cares que fan...

► Tancar els ulls, perquè assegura que se senten més les sensacions.

► Intentar pensar que ets en un altre lloc. "No es tracta de dissociar-se, sinó de pensar que ets a casa al llit o en un lloc segur", diu Morali.

Una mica d'informació aeronàutica

En els tractaments que fa la psicòloga per combatre la por de volar, sempre hi inclou una píndola d'informació aeronàutica. En aquest cas, ens la dona Èric Besora, pilot comercial i instructor de vol. 
 

A l'avió no li passa res amb les turbulències

La situació que més pateixen les persones que tenen por de volar són les turbulències. Primera idea que subratlla el comandant Besora: "Poden ser incòmodes, però a l'avió no li passa res." 

I ens ho mostra amb dos vídeos que ha compartit a X i que ensenyen l'efecte de les turbulències des de la cabina, que no són més que canvis en la velocitat i en l'alçada de l'avió. 

En aquest primer, mostra la cabina sense turbulències. 

I aquí es veu la mateixa posició de la cabina, però amb l'avió travessant una zona de turbulències. S'observen els petits canvis en la velocitat i l'altitud:

Què són les turbulències?

Les turbulències són provocades pel que podríem anomenar remolins en l'aire, majoritàriament generats per tempestes, per l'orografia del terreny que sobrevolem o pels anomenats corrents en jet o "jet streams", com una mena d'autopista en què l'aire va a una velocitat molt més elevada que al seu voltant. De fet, sovint s'aprofiten per volar més ràpid al destí.

En el cas de les tempestes, és fàcil fer-ho perquè es poden preveure i visualitzar als radars. Per això, es tenen en compte a l'hora de definir la ruta del vol. Passa el mateix amb les turbulències orogràfiques, fàcils de preveure i, per tant, d'evitar.

Cas a banda són les provocades pels corrents en jet, les anomenades turbulències d'aire clar.  Tot i que es poden visualitzar les zones on probablement passen aquesta mena de tubs gegants d'aire veloç, no es detecten als radars amb precisió. 

Això no vol dir que siguin més perilloses. Simplement, que sovint són inevitables i es noten quan ja les estàs creuant. 

En tot cas, els pilots s'informen mútuament a través dels controladors aeris. És a dir, si un comandant detecta una zona de turbulències més molestes de l'habitual, n'informa el controlador perquè alhora ho faci saber als vols que han de fer la mateixa ruta darrere seu. 

Amb aquesta informació, es poden plantejar fer un canvi en l'alçada del vol, pujant o baixant de nivell, per esquivar el corrent en jet. I si es fa, que no es fa sempre, és per reduir la incomoditat dels passatgers.

Seguretat en l'enlairament i l'aterratge

Segons la psicòloga Morali, un altre dels moments que més pateixen les persones amb por de volar és l'enlairament. 

El pilot Èric Besora subratlla que, "com tot en l'aviació, està superestablert". Així, explica que, abans de prendre el vol, es repassa la llista de control, amb tots els elements de seguretat que s'han de comprovar. A més, pilot i copilot repassen els protocols d'emergència per respondre davant de qualsevol eventualitat.

Pel que fa a l'aterratge, els aeroports tenen un sistema que guia els avions des dels últims quilòmetres fins a la pista i que ajuda, sobretot, en condicions de poca visibilitat. En tot cas, el comandant referma que, si hi ha qualsevol element --com per exemple un excés de vent fort-- que pugui posar en risc la maniobra, no es fa.

Amb tot, cal saber que els avions comercials passen una revisió mecànica diària. Cada nit, mecànics especialitzats inspeccionen l'aparell de dalt a baix per assegurar-se que tot funciona bé.

Abans del primer vol del dia, els pilots es troben l'informe corresponent. Si es detecta algun problema que impedeix volar, com qualsevol afectació en els motors, l'avió es queda a terra fins que és reparat. 

Què diuen les xifres?

Volar és el mitjà de transport més segur, si ens fixem en les xifres de sinistralitat. Segons les dades de l'Associació de Transport Aeri Internacional (IATA, per les sigles en anglès), en tot l'any passat, dels 37,7 milions de vols comercials que hi va haver, només es van registrar 30 accidents i, d'aquests, només en un, el d'un avió amb turbohèlix, hi va haver víctimes mortals. 

Així doncs, la taxa de sinistralitat és d'un accident per cada 1,26 milions de vols. També segons la IATA, la taxa mitjana dels últims cinc anys és d'un accident per cada 880.000 vols.