Et poses malalt quan arriben les vacances? Per què passa i com evitar-ho

Al psicòleg neerlandès Ad Vingerhoets sovint li passava el mateix: de dilluns a divendres, mentre treballava, no es posava mai malalt. Però, segons relata al 324.cat: "El divendres, a les quatre de la tarda, començava amb símptomes i el dilluns a les set del matí ja estava recuperat." També era "especialista" a tenir processos gripals just en començar les vacances, sobretot per Nadal.

Docent i investigador de la Universitat de Tilburg, als Països Baixos, a finals dels noranta Vingerhoets va investigar si hi havia una relació directa entre els períodes de descans i posar-se malalt. Va publicar un estudi en què concloïa que sí. I va ser el primer de posar-hi un nom: "malaltia de l'oci".

La "malaltia de l'oci"

Ara bé, el causant del malestar no és l'oci, sinó l'estrès previ. En la investigació, va diferenciar dos tipus de malestar relacionats amb el temps lliure:

► D'una banda, la fatiga, els dolors i els mals de cap. El psicòleg els descriu així:

"Hi ha un tipus de símptomes que, si no hi pares atenció, no els notes. Si estàs molt ocupat, molt centrat en la feina, llavors no perceps el mal i la fatiga del cos."

► De l'altra, els processos gripals o els constipats, fins i tot amb febre. En aquest cas, Vingerhoets posa el focus en l'adrenalina. Explica que, quan estem molt ocupats --i sovint els últims dies abans d'agafar vacances encara ho estem més perquè hem de tancar coses--, el cos experimenta un augment d'adrenalina que ens ajuda a afrontar un gran esforç físic i psíquic.

Això, en si mateix, no és dolent, però el problema ve quan la situació de pressió i estrès s'allarga durant molts dies, segons Vingerhoets:

"Llavors l'adrenalina no segueix les demandes del cos i, quan pares l'activitat, fins i tot quan dorms, l'adrenalina segueix molt elevada. Això pot generar un desequilibri en el sistema immunitari i pot fer que emmalalteixis just quan t'atures."

Un pic d'estrès que destarota el sistema immunitari

Una explicació similar és la que dona al 324.cat Rafael Padrós, metge del treball i cap de la Unitat de Riscos Laborals de l'Hospital de Sant Pau. Padrós coincideix que no són les vacances les que porten la malaltia, sinó que el problema són els períodes continuats d'estrès.

Així, segons el facultatiu, les defenses van baixant en períodes prolongats de forta pressió i arriba un moment que pot produir-se un pic d'estrès que destarota el sistema immunitari.

Moltes vegades el que passa és que aquest pic es produeix just abans de les vacances, que és quan podem passar per un trastorn adaptatiu derivat d'haver de deixar molta feina enllestida o haver d'acabar els preparatius que comporten els períodes vacacionals, com pot ser preparar el viatge o gestionar qüestions com l'organització de les cures de familiars quan som fora. I, el resultat, assenyala el doctor:

"Quan pares l'activitat, si emmalalteixes pot ser resultat de tot això, però el causant s'ha produït en el pic d'estès previ."

La "depressió de la gandula"

Una altra derivada és el que el 2004 els doctors de la clínica psiquiàtrica austríaca Wagner-Jauregg van batejar com la "depressió de la gandula". El motiu? Un cop més, l'estrès.

Els psiquiatres van detectar que els treballadors que acumulaven molt d'estrès durant l'any tenien dificultats per gaudir de les vacances o, fins i tot, les afrontaven amb angoixa i ansietat. Una espècie de síndrome d'abstinència que els impedia gaudir del temps lliure.

Sense arribar a aquest extrem, hi ha qui té dificultat per desconnectar un cop arriben les vacances o que no aconsegueix fer-ho fins que no han passat uns dies. Per què? El doctor Padrós té clara la resposta:

"Això és perquè hem arribat massa estressats a les vacances i aquest canvi adaptatiu no l'hem aconseguit fer amb èxit."

Malalties vinculades a l'estrès

Els episodis d'angoixa i l'estrès, així com la falta de son o els mals hàbits de vida derivats d'uns horaris de feina antinaturals o una càrrega massa elevada de treball, poden tenir repercussions en la salut.

Quines? Hipertensió, malalties cardíaques, trastorns musculoesquelètics, malalties tiroidals, de la pell, ansietat, depressió, sobrepès, diabetis o colesterol, entre d'altres, enumera Padrós.

Vol dir que tothom que tingui estrès desenvoluparà tot això? En absolut. Però tindrà més números de tenir alguna d'aquestes afeccions. Així ho explica el doctor:

"Si vaig a 200 per hora, tindré més probabilitats de tenir un accident, però no vol dir que l'hagi de tenir. Les situacions d'estrès augmenten la probabilitat de desenvolupar malalties, però no vol dir que les acabem tenint."

El cas de l'herpes

Una mostra del que passa quan l'estrès fa baixar les defenses és l'herpes. És un virus que queda latent i que s'activa quan, amb l'estrès continuat, augmenten els nivells de glucocorticoides. Això és com "fer un petó a la Bella Dorment perquè es desperti", amb paraules del professor en neurociència de la UOC Diego Redolar Ripoll al llibre "El cervell estressat".

Com mantenir l'estrès a ratlla

Tenint en compte que els experts apunten les situacions prolongades d'estrès com a causa de malalties, com podem evitar aquest estrès nociu per a la salut? Aquests són alguns consells.

► El primer, "adonar-te que hi ha un problema d'equilibri entre la teva vida privada i la feina per poder protegir-te davant de la càrrega excessiva de treball", explica el psicòleg Vingerhoerts.

► També, segueix, "prendre consciència que potser el problema és que potser tens un sentit excessiu de responsabilitat, ets addicte a la feina o massa perfeccionista, característiques que poden ser tractades per un psicòleg".

► Una altra cosa que pot ajudar és fer esport després de la feina. Segons l'expert neerlandès, un cop s'ha acabat l'exercici físic, baixen els nivells d'adrenalina i, per tant, assegura, és més improbable que hi hagi un desequilibri en el sistema immunitari.

► El doctor Rafael Padrós apunta una altra solució: planificar-se i aprendre a delegar. Si s'organitza un viatge, per exemple, fer-ho amb l'antelació necessària possible. I, en la mesura del possible, delegar tasques a la feina en moments en què la càrrega és molt forta.

► I, la mare dels ous: aprendre a gestionar l'estrès. "És fàcil dir-ho, però és més difícil fer-ho", admet el doctor Padrós. I afegeix el següent:

"Un punt d'estrès, si no és excessiu, és beneficiós fins a un cert nivell. Si marxes de vacances, és saludable tenir un punt d'emoció, per exemple. El tema és que la feina excessiva i l'organització del viatge no t'aclaparin i et vegis incapaç d'assumir-ho tot."

Equilibri entre treball, oci i descans

Per poder arribar a un equilibri, diversos psicòlegs aconsellen la coneguda fórmula que l'any 1817 ja proposava l'empresari britànic Robert Owen: 8 hores per al treball, 8 per a l'oci i la família i 8 més per al descans.

Dos segles després, aquesta és una combinació que no sempre és fàcil d'assolir, sobretot en persones que ocupen llocs de responsabilitat. I, fins i tot, sense un càrrec, sovint es fa difícil desenganxar-se de la feina en l'era de la hiperconnectivitat, en què a molts els costa separar-se del mòbil. A més, en funció de les càrregues familiars, hi ha qui pràcticament no té temps per a l'oci perquè ha de dedicar-lo a les cures.  

Li passa a molta gent?

Hi ha poques dades sobre la prevalença de la "malaltia de l'oci" o de la "depressió de la gandula". En una enquesta que va fer el psicòleg Ad Vingerhoets a 2.000 persones dels Països Baixos, al voltant d'un 3% van assegurar que acostumaven a posar-se malaltes quan començaven les vacances.

Entre aquestes persones, els símptomes més freqüents eren mal de cap o migranya, fatiga, dolors musculars i nàusees, a més de constipats o grip.

Només cal donar un simple cop d'ull a les xarxes socials per apreciar que hi ha diverses persones a qui passa.

Si em poso malalt, perdo les vacances?

Si, un cop ja hem començat les vacances, tenim la mala sort de posar-nos malalts, l'empresa hauria de guardar els dies de descans per a més endavant. Per poder ajornar les vacances, això sí, és imprescindible la baixa mèdica.

Així, per exemple, si teníem vacances del 10 al 30 d'agost i el dia 20 el metge ens dona la baixa fins al 30 o més enllà, ens quedarien 10 dies de vacances per gaudir.

La síndrome postvacacional

I si el que ens genera malestar és tornar a la feina després d'un període de descans? Per evitar-ho, el metge de l'Hospital de Sant Pau Rafael Padrós aconsella planificar: "Tenir pensat com vols que sigui el retorn, controlar-lo tu en comptes que la tornada et controli a tu."

Els psicòlegs recomanen uns dies d'adaptació a les rutines al final de les vacances abans de tornar a treballar per evitar estrès i ansietat, tal com expliquem en aquest article.