ETA deixa a Catalunya 54 morts i la matança més gran de la seva història
L'activitat armada d'ETA ha deixat a Catalunya un balanç de 54 morts, l'últim dels quals el mosso d'esquadra Santos Santamaría, a Roses. També hi ha protagonitzat la matança més gran de la seva història, amb l'atemptat a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona, que va causar 21 morts i 45 ferits. L'atemptat a la caserna de Vic i l'assassinat d'Ernest Lluch també formen part d'aquesta història sanguinària.
TV3Actualitzat
L'inici
Fa 38 anys, ETA va voler presentar les seves credencials d'una manera impactant assassinant l'almirall Carrero Blanco, l'home que havia de donar continuïtat al franquisme. Aquest va ser el moment en què gairebé tohom, a Catalunya i a la resta de l'estat, es va fixar en l'anagrama de l'organitzacio terrorista.
Franco va morir al cap de dos anys, i aleshores molta gent creia que ETA tenia els dies comptats. La realitat, però, va ser que tot just començava a projectar un malson que ben aviat traslladaria a Catalunya. De fet, el primer atemptat mortal al nostre país va tenir lloc a Barcelona quatre mesos abans de la mort de Franco, quan un policia va morir en un atracament en una sucursal del Banc Santander.
Hipercor
L'autèntic malson va començar el 1987 amb el comando Barcelona, autor de tres atemptats mortals, entre els quals el d'Hipercor. ETA havia escollit Barcelona i Catalunya per fer-hi la matança més gran de tota la seva història: 21 morts i 45 ferits. Catalunya va sortir al carrer contra l'atemptat.
Hipercor comença a eradicar qualsevol complicitat ideològica que organitzacions com Terra Lliure i un sector del món independentista català haurien pogut tenir amb l'entorn polític d'ETA.
Jocs Olímpics
L'anunci que Barcelona acolliria els Jocs Olímpics del 1992 va ser per a molts una il·lusió, però per ETA va ser l'ocasió per projectar al món el seu particular malson i ampliar el seu sinistre llegat amb la mort de sis guàrdies civils a Sabadell i la indiscriminada acció contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Vic. Hi van morir nou persones, entre les quals hi havia quatre nenes. L'endemà, dos dels autors de la matança van caure abatuts a Lliçà d'Amunt en un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Un d'ells, Joan Carles Monteagudo, era exmembre de Terra Lliure.
L'any dels jocs, ETA va fer quatre atemptats mortals, però no va poder actuar durant la celebració de les Olimpíades perquè, mesos abans, la policia francesa en va detenir tota la direcció a Bidart.
Tres anys més tard, ETA va abaixar el to de les seves accions a Catalunya, on només es va fer notar col·locant artefactes contra interessos turístics sense causar víctimes.
El 1997, Catalunya torna a sortir al carrer massivament contra ETA per sumar-se a la indignació unànime per la mort del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco. Ara sí, sembla que ETA no podrà aguantar un rebuig tan generalitzat. Però un cop més torna a activar el comando Barcelona per perpetrar la seva última ofensiva a Catalunya, la de l'any 2000, amb quatre atemptats mortals més.
Ernest Lluch
Un dels morts és l'exministre socialista Ernest Lluch, el polític que defensava el diàleg per posar fi a la violència. Tothom recorda les paraules de la periodista Gemma Nierga a la manifestació: "L'Ernest hauria volgut dialogar fins i tot amb els que el van matar".
Malgrat la demostració de rebuig al terrorisme després de l'assassinat de Lluch, l'any següent ETA encara va provocar a Roses una mort més, la d'un mosso d'esquadra, Santos Santamaría. Serà l'última víctima mortal a Catalunya.
S'havien acabat els morts, però no la capacitat de sacsejar la societat catalana. El 2004, uns dies després que hagués esclatat el "cas Carod", ETA va fer un anunci pervers: deixaria de matar només a Catalunya.
54 morts
54 morts i la matança més gran de la seva història. Aquest és l'únic record que es té a Catalunya d'ETA, el record d'un dels pitjors malsons.
Fa 38 anys, ETA va voler presentar les seves credencials d'una manera impactant assassinant l'almirall Carrero Blanco, l'home que havia de donar continuïtat al franquisme. Aquest va ser el moment en què gairebé tohom, a Catalunya i a la resta de l'estat, es va fixar en l'anagrama de l'organitzacio terrorista.
Franco va morir al cap de dos anys, i aleshores molta gent creia que ETA tenia els dies comptats. La realitat, però, va ser que tot just començava a projectar un malson que ben aviat traslladaria a Catalunya. De fet, el primer atemptat mortal al nostre país va tenir lloc a Barcelona quatre mesos abans de la mort de Franco, quan un policia va morir en un atracament en una sucursal del Banc Santander.
Hipercor
L'autèntic malson va començar el 1987 amb el comando Barcelona, autor de tres atemptats mortals, entre els quals el d'Hipercor. ETA havia escollit Barcelona i Catalunya per fer-hi la matança més gran de tota la seva història: 21 morts i 45 ferits. Catalunya va sortir al carrer contra l'atemptat.
Hipercor comença a eradicar qualsevol complicitat ideològica que organitzacions com Terra Lliure i un sector del món independentista català haurien pogut tenir amb l'entorn polític d'ETA.
Jocs Olímpics
L'anunci que Barcelona acolliria els Jocs Olímpics del 1992 va ser per a molts una il·lusió, però per ETA va ser l'ocasió per projectar al món el seu particular malson i ampliar el seu sinistre llegat amb la mort de sis guàrdies civils a Sabadell i la indiscriminada acció contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Vic. Hi van morir nou persones, entre les quals hi havia quatre nenes. L'endemà, dos dels autors de la matança van caure abatuts a Lliçà d'Amunt en un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Un d'ells, Joan Carles Monteagudo, era exmembre de Terra Lliure.
L'any dels jocs, ETA va fer quatre atemptats mortals, però no va poder actuar durant la celebració de les Olimpíades perquè, mesos abans, la policia francesa en va detenir tota la direcció a Bidart.
Tres anys més tard, ETA va abaixar el to de les seves accions a Catalunya, on només es va fer notar col·locant artefactes contra interessos turístics sense causar víctimes.
El 1997, Catalunya torna a sortir al carrer massivament contra ETA per sumar-se a la indignació unànime per la mort del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco. Ara sí, sembla que ETA no podrà aguantar un rebuig tan generalitzat. Però un cop més torna a activar el comando Barcelona per perpetrar la seva última ofensiva a Catalunya, la de l'any 2000, amb quatre atemptats mortals més.
Ernest Lluch
Un dels morts és l'exministre socialista Ernest Lluch, el polític que defensava el diàleg per posar fi a la violència. Tothom recorda les paraules de la periodista Gemma Nierga a la manifestació: "L'Ernest hauria volgut dialogar fins i tot amb els que el van matar".
Malgrat la demostració de rebuig al terrorisme després de l'assassinat de Lluch, l'any següent ETA encara va provocar a Roses una mort més, la d'un mosso d'esquadra, Santos Santamaría. Serà l'última víctima mortal a Catalunya.
S'havien acabat els morts, però no la capacitat de sacsejar la societat catalana. El 2004, uns dies després que hagués esclatat el "cas Carod", ETA va fer un anunci pervers: deixaria de matar només a Catalunya.
54 morts
54 morts i la matança més gran de la seva història. Aquest és l'únic record que es té a Catalunya d'ETA, el record d'un dels pitjors malsons.
