ANÀLISI

Eufemismes

Ara resulta que fer investigar una persona sense el seu consentiment és fer-li una "auditoria de seguretat". I es justifica en nom de la tranquil·litat que el controlat no ha dit mai que hagués perdut. Cas de l'espionatge dels vicepresidents del Barça ordit des de la mateixa direcció general del club. És com "el greu error" admès per Fèlix Millet en la seva carta autoinculpatòria i que hauria mantingut durant 30 anys! Però, és clar, com que només calia admetre la part no prescrita pel pas del temps, els milions s'encongeixen de manera directament proporcional al creixement de la barra.

Actualitzat
Aquesta mena d'expressions que tant ens fan somriure no ens haurien de sorprendre, però. Hi estem avesats. Ja fa anys que ens hem deixat inocular el virus del políticament correcte encarnat en verbs aplicats amb voluntat de dissimular.

D'exemples en tenim tants que la llista ja forma tot un diccionari. Tant és així, que cada cop és més difícil escoltar alguna persona amb dimensió política, econòmica o social que parli en públic com abans parlava en privat. I dic abans perquè ara la deformació ja els ha portat a no distingir entre els seus dos àmbits d'actuació.

I aquí rau el problema. Que el país acabi resultant un eufemisme en ell mateix. Una virtualitat oficial allunyada de la realitat a la qual diu representar. Un imaginari desitjat que en poc o gens s'assembli a la fotografia del moment. Potser és per això que el Photoshop ja fa miracles.



Anar al contingut