Europa acorda un fons per afrontar la crisi de la Covid-19 sense pactar com es pagarà

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea s'han posat d'acord per crear un fons de recuperació per afrontar la crisi del coronavirus. Han encarregat a la Comissió presentar un pla al maig. Però no hi ha acord sobre com es pagaran aquest fons, i si els països més castigats rebran crèdits o subvencions.

Els països més afectats, com Espanya i França, volen que el fons sigui una subvenció, una ajuda que no s'hagi de tornar. Els Països Baixos, en canvi, són els més reticents a aquesta opció i demanen contrapartides, a canvi d'aquests diners.

Propostes, el 6 de maig

Vistes les discrepàncies, l'alternativa ha es­tat creat un grup de treball que presenti propostes amb diferents plantejaments per al 6 de maig.

Segons Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, l'emergència econòmica no permet estalviar esforços.

"Si ho fem bé, -va dir en la roda de premsa posterior- les inversions hauran valgut cada cèntim que avui paguem. Necessitem incrementar la nostra potència de foc per ser capaços de generar les inversions necessàries a la Unió Europea"

Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar que caldria un "esforç enorme".

Subvencions a fons perdut

Les propostes que hi ha sobre la taula són tota mena de mecanismes i fórmules, com eurobons, coronabons o fons de rescat conjunts. Però, per als estats que veritablement necessiten els diners, és molt diferent rebre ajuda en forma de crèdit, o bé una subvenció gairebé a fons perdut.

La fórmula clàssica del rescat implica un préstec que subscriuen tots els socis europeus a escot. Posen diners en un pot comú, i qui rep els diners -en aquest cas, Espanya i Itàlia, per exemple- s'ha d'apuntar el deute en el seu marcador.

Ara, en plena urgència, això pot semblar un detall sense importància, però aquest deute queda, i retornar-lo més endavant vol dir haver de retallar per una altra banda.

El que Itàlia i Espanya demanen és que es reparteixi el deute entre tots, sota el paraigua, per exemple, del pressupost europeu, que s'alimenta anualment amb aportacions dels estats.

Augmentar el pressupost

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, va apuntar que una solució seria augmentar el pressu­post en els dos o tres primers anys que podria arribar a ser d'un 2%, respecte al'actual 1,2%.

D'aquest pot comú sortirien subvencions o transferències directes, sobretot per als estats més castigats per la crisi, que només s'haurien de preocupar de pagar-ne una part, la que els toca del pressupost.

Per Alemanya o els Països Baixos, qualsevol de les dues fórmules ha d'anar acompanyada sempre de dos requisits; condicions i vigilància.

No es mourà ni un euro sense que els països rescatats garanteixin que, almenys, gastaran els diners amb cert rigor pressupostari.