Europa aprova ampliar el fons de rescat fins a 800.000 milions per augmentar el seu poder de dissuasió
El fons de rescat europeu creix fins als 800.000 milions. És el nou acord a què han arribat els ministres d'Economia i Finances de la zona euro. La Unió ha decidit aquesta ampliació temporal com a forma de dissuasió als mercats i també per convèncer el Fons Monetari Internacional (FMI) d'augmentar la seva participació en la bossa del rescat. A efectes pràctics, d'aquests 800.000 milions només 500.000 són nous. La resta, 300.000, ja estan compromesos en els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal.
RedaccióActualitzat
Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro han arribat a un acord per ampliar el fons de rescat, de forma temporal, a 800.000 milions d'euros. Ho ha anunciat la titular austríaca, Maria Fekter, a la reunió informal de l'Eurogrup que es fa a Dinamarca.
Fekter ha explicat que hi ha un consens per elevar el sostre de despesa fins als 800.000 milions i que d'aquest, 500.000 milions seran de diner fresc. A més, es crearà una reserva extraordinària fins al 2013 de 240.000 milions per a casos excepcionals
La Unió Europea suma els diners nous als que ja té compromesos en els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal per crear la xifra més gran possible. L'objectiu és dotar el fons de poder dissuasiu de cara als mercats i frenar la inestabilitat que afecta les economies més febles. A més, es vol respondre a les demandes de l'FMI que sempre ha demanat més esforç per part dels països europeus per frenar les fallides. Europa espera que, a canvi, el Fons Monetari Internacional augmenti la seva participació en el fons de rescat.
Qui paga la crisi?
Després d'aquest acord, la mirada de la cimera de l'Eurogrup està posada en Espanya, però també en el comissari del Mercat Interior, Michel Barnier, i en la seva proposta perquè els ciutadans no hagin de pagar la factura de futures crisis de les entitats bancàries. L'objectiu de Barnier és establir un sistema que permeti recapitalitzar ràpidament els bancs sense haver de demanar injeccions de diner públic. Aquest sistema passaria per imposar pèrdues als accionistes de les entitats.
Fekter ha explicat que hi ha un consens per elevar el sostre de despesa fins als 800.000 milions i que d'aquest, 500.000 milions seran de diner fresc. A més, es crearà una reserva extraordinària fins al 2013 de 240.000 milions per a casos excepcionals
La Unió Europea suma els diners nous als que ja té compromesos en els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal per crear la xifra més gran possible. L'objectiu és dotar el fons de poder dissuasiu de cara als mercats i frenar la inestabilitat que afecta les economies més febles. A més, es vol respondre a les demandes de l'FMI que sempre ha demanat més esforç per part dels països europeus per frenar les fallides. Europa espera que, a canvi, el Fons Monetari Internacional augmenti la seva participació en el fons de rescat.
Qui paga la crisi?
Després d'aquest acord, la mirada de la cimera de l'Eurogrup està posada en Espanya, però també en el comissari del Mercat Interior, Michel Barnier, i en la seva proposta perquè els ciutadans no hagin de pagar la factura de futures crisis de les entitats bancàries. L'objectiu de Barnier és establir un sistema que permeti recapitalitzar ràpidament els bancs sense haver de demanar injeccions de diner públic. Aquest sistema passaria per imposar pèrdues als accionistes de les entitats.
