Europa avala ara un fàrmac per frenar l'Alzheimer que havia descartat pels efectes secundaris

L'Agència Europea de Medicaments ha recomanat aquest dijous la comercialització a Europa d'un dels primers fàrmacs per intentar frenar l'Alzheimer, però n'ha exclòs els pacients que genèticament tenen més risc de patir efectes secundaris greus.

És el Lecanemab, un medicament que sí que va aprovar l'any passat l'agència reguladora de medicaments dels Estats Units, l'FDA, i que es comercialitza amb el nom de Leqembi.

Al juliol, el Comitè de Medicaments d'Ús Humà de l'Agència Europea de Medicaments havia descartat que es pogués comercialitzar a Europa amb l'argument que el retard en el deteriorament cognitiu que aconsegueix el fàrmac no compensa efectes secundaris com ara la inflamació cerebral i hemorràgies.

Més beneficis que riscos per a determinats pacients

Després de mesos de revisions, l'organisme regulador ha rectificat i avala ara el medicament per a aquells pacients amb menys probabilitat de tenir aquests efectes. En concret, són "els que només tenen una còpia o cap de l'ApoE4, una determinada forma del gen de la proteïna apolipoproteïna E".

L'Agència Europea de Medicaments conclou que per a aquest perfil de pacient els beneficis del fàrmac per alentir la progressió dels símptomes de la malaltia són més grans que els seus riscos. Això sí, sempre que s'adoptin alhora mesures per minimitzar el risc de tenir efectes secundaris més greus, segons assenyala l'organisme en un comunicat.

Amb tot, el vistiplau del Comitè de Medicaments d'Ús Humà no implica que el fàrmac es comenci a comercialitzar immediatament a casa nostra. I és que ara caldrà que l'aprovi l'Agència Espanyola de Medicaments i que en negociï el preu amb les farmacèutiques, un procés que acostuma a ser força llarg.

Un fàrmac amb participació catalana

El fàrmac el van desenvolupar les farmacèutiques Eisai i Biogen a partir d'un estudi fet amb uns 1.800 pacients i amb participació catalana. L'Ace Alzheimer Center Barcelona hi va aportar el 20% dels malalts.

El fàrmac s'administra per via intravenosa i l'Agència Europea de Medicaments puntualitza que estarà disponible a través d'un programa d'accés controlat per garantir que només s'utilitzi en la població de pacients recomanada.

A més, com a requisit per poder administrar-lo, caldrà que els pacients se sotmetin a ressonàncies magnètiques abans de prendre la primera, cinquena, setena i catorzena dosi del medicament, i en qualsevol altre moment si mostren símptomes d'inflamació cerebral, com ara mal de cap, marejos o nàusees.

Un assaig clínic amb llums i ombres

Els assajos van demostrar que el fàrmac frena la progressió de l'Alzheimer en un 27% dels pacients i aconsegueix guanyar uns quatre o cinc mesos de vida si es pren durant més d'un any i mig. En concret, el que fa el medicament és reduir les plaques d'amiloide, que són tòxiques per al cervell.

Amb tot, alguns pacients van tenir efectes secundaris i dos dels participants de l'assaig van morir, probablement pels efectes del Lecanemab en persones amb problemes circulatoris.

De fet, l'agència reguladora dels Estats Units recomana no prescriure el fàrmac a pacients que prenen medicaments anticoagulants, pel risc d'inflamació i sagnat al cervell, i subratlla que s'ha de fer servir en persones amb un deteriorament cognitiu lleu i en etapes primerenques de la malaltia.

Una de cada 10 persones de més de 65 anys tindrà Alzheimer, segons la Fundació Pasqual Maragall. La malaltia no té cura i provoca la pèrdua de memòria i de records i, amb el temps, els malalts no reconeixen la realitat que els envolta.