Europa busca la clau per abaratir l'energia després d'injectar-hi milers de milions

Els governs europeus fa mesos que lluiten per esmorteir l'impacte de l'escalada de preus en el gas i l'electricitat. I per això des del passat mes de setembre han destinat 280.000 milions d'euros per engegar diferents mesures, des de retallades d'impostos en la factura de la llum fins a xecs directes per als consumidors.

El país que més diners hi ha abocat és Alemanya, més de 60.000 milions, tot i que aquesta inversió només representa l'1,7% del seu PIB. En el seu cas, part important del paquet ha anat destinat a rescatar la companyia gasista Uniper.

Itàlia hi ha destinat més de 49.000 milions, una xifra similar a la francesa, que arriba als 45.000 milions. En el seu cas li han servit, entre d'altres coses, per limitar les pujades de la factura de la llum al 4% com a màxim aquest any.

Espanya és el quart país que més diners hi ha destinat fins ara, 27.000 milions. Han servit per rebaixar l'IVA i altres impostos de la factura de la llum, o bonificar els combustibles, entre d'altres. Aquesta dada no recull la darrera mesura anunciada, la rebaixa de l'IVA al 5% en el rebut del gas.

Ara bé, pràcticament un any després que tota aquesta maquinària d'ajudes s'engegués, les previsions no són gaire optimistes. Els preus de l'electricitat continuen pels núvols, i com a conseqüència, la inflació s'ha disparat a tot Europa. Un escenari que ha aconseguit posar d'acord per primera vegada els socis europeus per parlar del que fins ara era un tabú: reformar el mercat elèctric.

Europa s'obre a la reforma del mercat elèctric

A principis de setmana, la Comissió Europea feia un gir de 180 graus. Després de negar-s'hi durant mesos, malgrat les peticions d'alguns països com Espanya, Grècia o França, anunciava que havia arribat el moment de canviar les regles de joc del mercat elèctric.

"Va ser desenvolupat en circumstàncies i amb objectius completament diferents", deia Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, "i per això a la Comissió estem treballant en una intervenció d'emergència i una reforma estructural del mercat de l'electricitat."

Aquell dia, dilluns passat, els preus a futurs de la llum superaven a Alemanya la barrera dels 1.000 euros el MWh per primer cop a la història i el país, un dels mes bel·ligerants fins llavors, s'alineava amb l'anunci de la Comissió. Els mercats es relaxaven.

"La Comissió Europea segueix tenint moltíssima credibilitat: els preus de futurs -que justament ja descompten totes les catàstrofes que poden passar- han caigut un 25 o un 30% tan bon punt la Comissió Europea ha dit que intervindria els mercats i que faria alguna cosa per rebaixar els preus immediatament ", explica Josep Graell, soci de la consultora energètica Trébol Energía.

Retallar beneficis caiguts del cel

Però les paraules s'han de traduir en mesures, i tot apunta que una de les més immediates seria limitar els preus que reben per la seva energia nuclears, hidràuliques i renovables.

I és que, per l'actual funcionament del mercat, aquestes plantes no han patit un encariment dels seus costos, però cobren la seva electricitat al mateix preu que les centrals de cicle combinat, les úniques que sí que necessiten el gas per funcionar i que han de comprar-lo en un mercat on els preus estan pels núvols.

"És just o no és just que hi hagi tot aquest benefici caigut del cel?", es pregunta Mar Reguant, professora d'Economia de la Northwestern University i investigadora de la Barcelona School of Economics.

"Estem en una situació en què nuclear, hidràulica i renovables estan fent energia molt barata comparat amb els preus actuals, i algú està fent un benefici mot elevat. Aquestes polítiques són de repartiment de riquesa, és una decisió política, i aquest repartiment no és just i no ens el podem permetre", conclou.

Alguns governs, entre ells l'espanyol, ja fa mesos que van aprovar mecanismes per reduir aquests beneficis extraoridnaris; de fet, un d'ells va ser el topall al gas, que també té aquest efecte. 

Els preus continuaran alts

La setmana vinent se sabrà amb més detall la bateria de mesures que la Comissió Europea vol aplicar de manera immediata. Tot i així, segons els experts, cap mesura servirà per retornar els preus al nivell previ a la guerra. Per això moltes empreses ja es preparen per a l'escenari.

"Ens consta ja que estan fent plans per veure què poden no produir, i això té un impacte brutal tant en l'economia com en llocs de treball, en tot", explica Graell, que afirma: "Els preus que teníem abans, ens sembla als experts que no els tornarem a veure en molts anys. No és que triguem sis mesos o 12 mesos, potser trigarem 4 o 5 anys a recuperar els preus que teníem abans d'aquesta crisi."

La reforma de calat s'espera ja per a l'any vinent, amb una reforma integral del mercat i de la manera com es formen ara els preus.

Alemanya presenta un nou pla de 65.000 milions d'euros

A l'espera de la reforma que la Comissió pugui aprovar per modificar el mercat elèctric, el govern alemany ja ha presentat un nou paquet d'ajudes  que dobla els diners per lluitar contra els preus de l'energia.

Hi abocaran una nova partida de 65.000 milions d'euros per ajudar famílies i empreses, amb xecs per a estudiants i jubilats, i subsidis per als lloguers.

El canceller Olaf Scholz ha aprofitat l'acte per enviar un missatge de tranquil·litat després del tancament definitiu del gasoducte Nord Stream i assegura que el país està preparat per fer front a l'hivern sense gas rus:

"El tercer paquet d'ajudes que hem acordat és més gros que els dos primers combinats. Són molts més diners, però és una despesa necessària. La meva promesa és que no deixarem que ningú camini sol."