Europa es mostra contrària a una intervenció militar contra l'Iraq
Aquesta setmana, primer Chirac -encara que després ho va matisar- i després Blair s'han manifestat clarament disposats a intervenir en una acció militar contra l'Iraq si es donés el cas. Ara, però, des de les altes instàncies europees s'han sentit veus contràries a un conflicte bèl·lic. Són les de Grècia, actualment en la presidència dels Quinze, les de la presidència de la Comissió Europea, i les del màxim responsable de la política exterior.
Europa no vol la guerra. Les reticències a una possible intervenció bèl·lica a l'Iraq s'han posat de manifest en un seguit de declaracions de polítics europeus.
Després de la reunió a Atenes amb la Comissió Europea, el primer ministre grec, Costas Simitis, que ocupa la presidència rotatòria dels Quinze, així ho ha manifestat. La intenció i el desig és que no hi hagi guerra. "No volem la guerra", ha afirmat Simitis, i ha recordat que la decisió correspondrà al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
També el president de la Comissió Europea, Romano Prodi, considera que la guerra es pot evitar. "Jo dic que la guerra no és i no pot ser inevitable", afirma Prodi.
Aquestes opinions coincideixen amb les de l'alt representant de Política Exterior, Javier Solana, que ha declarat que sense proves serà molt difícil iniciar una guerra.
També des d'Alemanya i França s'ha manifestat l'oposició a la guerra, que consideren l'últim recurs. El canceller, Gerhard Schröder, ha dit que ho farà tot per evitar-la, i el primer ministre francès, Jean-Pierre Raffarin, ha assenyalat que continua oposant-se a una guerra.
Una Europa, doncs, que sembla que intenta frenar l'ímpetu bèl·lic nord-americà. Recordem que, ara mateix, en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides hi ha quatre països europeus: els dos permanents i amb dret de veto, França i el Regne Unit, i dos que ocupen la plaça temporalment, Alemanya i Espanya.
