Europa es queda sense mina de coltan: l'or negre per fabricar mòbils no s'extraurà a Galícia

Europa s'ha quedat, ara per ara, sense l'única mina de coltan que funcionava al continent. Està situada a Galícia i els tribunals n'han suspès l'activitat de forma indefinida per l'impacte ambiental derivat de l'extracció d'aquest mineral essencial per a la fabricació de mòbils, portàtils o tauletes.

El coltan, compost de columbita i tantalita, s'ha fet indispensable per fabricar la majoria de dispositius electrònics i, per tant, és altament estratègic per a les empreses tecnològiques.

El problema és que és un mineral tant preuat com escàs, que s'obté en condicions d'explotació i abusos en indrets com la República Democràtica del Congo, el país que n'acumula més reserves a tot el món, a molta distància de països com Austràlia, el Brasil o Tailàndia.

Al Congo, més de 250 guerrilles controlen l'explotació de les mines per a les multinacionals occidentals, i en alguns casos forcen nens a treballar en condicions infrahumanes. El coltan ha estat la via de finançament per a guerres i ha contribuït a la desaparició progressiva dels goril·les per la destrucció dels seus hàbitats naturals. 

El fort augment de la demanda els últims anys ha convertit el coltan en un mineral tacat de sang, i per això molts països fa temps que persegueixen una alternativa per obtenir aquests minerals en zones lliures de conflictes.

En aquesta línia, el 2021 va entrar en vigor a Europa un reglament que obliga els importadors d'estany, tantalita i wolframi, els seus minerals, i or, a garantir que s'han extret de manera responsable i no contribueixen a finançar conflictes o altres pràctiques il·legals.

Una mina de coltan en un petit poble de Galícia

A Europa s'havia aconseguit obtenir coltan a la mina de Penouta, al petit poble de Viana do Bolo, a Ourense. L'empresa Rumasa va tancar el jaciment el 1985, però el 2018 l'empresa de matriu canadenca Strategic Minerals va començar a extreure columbita i tantalita de les basses de la mina abandonada. 

Més endavant, va demanar autorització a la Xunta de Galícia per explotar directament la veta de mineral, i l'administració l'hi va concedir el 2022. Llavors va iniciar l'activitat en una secció del jaciment. Ecologistes en Acció va portar la mina als tribunals pel seu impacte ambiental i, l'octubre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va decidir suspendre'n cautelarment l'activitat. 

Després d'estudiar el cas a fons, ara l'alt tribunal gallec ha anul·lat el permís que la Xunta va adjudicar a l'empresa. Argumenta que l'estudi d'afectació ambiental de la promotora era insuficient perquè, entre altres qüestions, no incloïa informes sobre l'impacte en la Xarxa Natura 2000 --la xarxa ecològica europea d'àrees de conservació de la biodiversitat--. També retreu a la Xunta que no els reclamés a la companyia. 

La sentència assenyala que la promotora es va limitar a dir que el projecte no afectava cap espai protegit, tot i que molt a prop de la mina hi ha zones d'especial protecció per als ocells, i han trobat concentracions d'arsènic, mercuri, cadmi i plom més altes de les permeses en les masses d'aigua superficial de la zona.

A més, el Tribunal Superior de Galícia considera que l'empresa ha "ocultat" dades per minimitzar l'impacte de la pols provinent de voladures i moviments a la mina sobre la vegetació i les poblacions properes. Unes voladures que també assenyala com les responsables d'esquerdes en habitatges de la zona.

Per tot plegat, els jutges mantenen la mina aturada indefinidament fins que no s'hi facin estudis sobre la presència de metalls pesants a l'aigua. Recorden que la legislació europea no permet autoritzar un projecte "sense que es demostri la falta de repercussions sobre les aigües i la biodiversitat, així com la salut humana".

L'empresa vol reprendre l'activitat a la mina en el futur

La suspensió de l'activitat a la mina de Penouta, l'única d'Europa on s'obtenia coltan, ha motivat les protestes de treballadors, alcaldes i veïns de la zona, amb l'argument que en depenen un total de 129 famílies i companyies auxiliars de la comarca.

En un comunicat, Strategic Minerals Spain ha dit que respecta la sentència, però no la comparteix, i estudiarà si la recorre al Tribunal Suprem. La firma ha reiterat l'aposta per un projecte que considera "sostenible socialment, econòmicament i ambiental".

Hi ha invertit uns 45 milions d'euros i la seva voluntat és reprendre-hi l'activitat quan es donin les condicions legals adequades, "en coordinació amb la Xunta de Galícia, com sempre ha fet, i d'acord amb la legislació vigent". 

Per la seva banda, Ecologistes en Acció ha valorat que la sentència evidencia el "greu problema amb la manera d'operar de l'extractivisme, però sobretot assenyala la Xunta com a còmplice necessari perquè Galícia sencera es convertís en zona de sacrifici".

A sentenza do TSXG anulando a concesión da mina da Penouta deixa claro que temos un grave problema co xeito de operar do extractivismo, pero sobre todo sinala á @Xunta como cómplice necesario para que a Galiza enteira convertérase en zona de sacrificio.https://t.co/fdNxqmXgeA

— Ecoloxistas en Acción (@ecoloxistas) June 12, 2024

Per què és tan important el coltan?

Les propietats del coltan el fan un mineral imprescindible per poder fabricar la majoria de dispositius electrònics que fem servir diàriament. Sobretot és bàsic un dels dos components del coltan: la tantalita.

Per exemple, la capacitat de la tantalita d'emmagatzemar una elevada càrrega elèctrica en volums petits ha permès reduir la mida de les bateries dels dispositius i, alhora, fer-los més prims. També és clau en la fabricació de condensadors elèctrics.

És un mineral aïllant i molt resistent a les altes temperatures. A més, permet fabricar lents de càmera més fines i resistents gràcies al fet que la tantalita és un mineral dur, dúctil i resistent a la corrosió. 

Per la seva banda, l'altre component del coltan, la columbita o niobi, és un mineral superconductor i també es fa servir en aeronàutica o en aparells de ressonància magnètica i acceleradors de partícules.

Cap on va el futur?

El programa "30 minuts" ha abordat recentment l'anomenada "febre dels metalls", centrada en materials estratègics com el coltan, però també el coure, el liti o el cobalt. Tots ells són presents als mòbils, a les bateries i als vehicles elèctrics. 

És possible avançar cap a una mineria respectuosa? Cal obrir nous jaciments o, per contra, cal fomentar el reciclatge? Són algunes de les preguntes que intenta respondre el capítol que pots veure aquí: