Europa no vol el paper d'actor secundari en la pau a Ucraïna 

"Estarem al costat d'Ucraïna tant de temps com calgui". Aquesta frase va ressonant a Brussel·les des del 24 de febrer del 2022, el dia que va esclatar la guerra. I s'ha demostrat amb la mobilització, fins ara, de 134.000 milions d'euros, cascades de visites de mandataris europeus a Kíiv, facilitats per a l'arribada i estada de refugiats ucraïnesos, i 15 paquets sancionadors contra Rússia. Però ara que es parla d'un possible escenari de converses de pau, Europa és -sent molt generosos- un actor secundari.  

El rol protagonista se l'ha adjudicat Donald Trump, que, amb menys d'un mes des que va prendre possessió com a president dels Estats Units, està capgirant l'ordre mundial basat en l'aliança històrica amb Europa. 

El seu vicepresident, J. D. Vance, o el seu secretari d'Estat de Defensa, Pete Hegseth, han deixat clar que Europa no és la seva prioritat, cosa que provoca una fractura inèdita en les últimes dècades.

La cimera de defensa de la setmana passada a l'OTAN i la Conferència de Seguretat de Múnic han estat els aparadors públics de la desídia nord-americana vers els seus socis europeus. 

S'hi han sentit afirmacions contundents com la de Hegseth advertint que "l'Oncle Sam no serà l'oncle estúpid", en referència al fet que els EUA no trauran les castanyes del foc als europeus si no inverteixen més en defensa. O les alliçonadores paraules de Vance a Múnic censurant la falta de respecte a la democràcia per part de governs i institucions europees en referència als cordons sanitaris a l'extrema dreta.

Més enllà del to gens amigable, hi ha una certa sensació de voluntat d'humiliació quan Washington bandeja Brussel·les sense complexos.

Per mirar de materialitzar una de les promeses de Trump -la d'acabar la guerra a Ucraïna en 24 hores- ha despenjat el telèfon per trucar directament al president rus, Vladímir Putin. A Europa no ha sonat cap telèfon i això neguiteja, o potser és més sensat dir que això enfurisma els líders europeus.

La necessitat urgent d'Europa de reivindicar-se

El moment és crític per a Europa i cal una reacció ràpida i determinada per tornar a ser algú en el tauler internacional.

El primer pas l'ha fet Emmanuel Macron amb la convocatòria d'una reunió d'urgència, informal i extraordinària a París aquest dilluns a la tarda, per dissenyar l'estratègia europea en el procés de pau a Ucraïna. El president francès vol liderar la reacció europea i vol anar per feina.

Per evitar que el debat s'eternitzi mirant de buscar consensos entre els 27 (entre els quals hi ha Hongria i Eslovàquia i les seves fílies amb Trump) només ha convocat les cinc principals potències de la UE (Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia), també els Països Baixos i Dinamarca; a més del secretari general de l'OTAN, els dirigents del Consell i la Comissió Europea i el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, per mirar de donar transcendència europea -més enllà de la Unió- al dilema transatlàntic.  

Un altre nom propi a tenir molt present és el de Giorgia Meloni, la primera ministra italiana. També serà a la reunió de París i serà pertinent fixar-se molt en el perfil que adopta. 

Se l'ha identificat com la interlocutora d'Europa amb Donald Trump per les bones relacions que mantenen, però el cert és que tot i les proves sonores que els Estats Units no compten amb Europa, Meloni, que també pertany a aquesta Europa- no se l'ha sentit per enlloc.

Tropes de pau desplegades a Ucraïna

A la reunió de París està previst que es parli de la presència que ha de tenir Europa en un possible contingent militar de pau desplegat a Ucraïna quan s'arribi a un acord per la fi de les hostilitats. Els governs europeus ho veuen bé, això de desplegar tropes de pau. 

El primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, ha afirmat que està disposat a desplegar tropes sobre el terreny "si és necessari". 

També Espanya ha admès que estudia enviar-hi efectius. I en això s'entendran amb els Estats Units de Donald Trump, que demana que aquestes tropes siguin només europees (no nord-americanes).

Trump, però, avisa que si els militars europeus són atacats, que ningú esperi que s'activarà l'article 5 del tractat de l'OTAN, aquell que diu que si un aliat és atacat, la resta sortiran a defensar-lo immediatament. Trump delega el risc de desplegar tropes i es desentén de la seva assistència en cas d'emergència crítica.  

Sí que s'avé a ajudar els europeus amb equipament militar, per exemple. Per això ha enviat un qüestionari als respectius governs perquè diguin què necessiten perquè aquests contingents puguin treballar amb garanties que la pau que es negociï sigui duradora. 

El què revela aquest qüestionari és que Trump diu als europeus que enviïn tropes de pau a Ucraïna, que els americans ja els ajudaran des de la distància; però que s'oblidin de participar en les negociacions de pau.  

I això és el que enerva els líders europeus. Ells volen ser a la taula de negociació i Macron, aquest mateix diumenge, parlava amb el primer ministre de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, per demanar-li que tingui en compte als europeus en la reunió que es farà al seu país entre una delegació dels EUA i una altra de Rússia per començar a negociar la pau. 

En aquesta cimera a l'Aràbia Saudita, per cert, tampoc s'hi ha convidat Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna. Tot i que diumenge Donald Trump ha assegurat que Zelenski "serà present a la negociació", sense especificar ni quan ni on.

La velocitat i la determinació amb què Donald Trump està sacsejant els consensos internacionals deixen en una situació molt delicada la Unió Europea, que té pressa per dissenyar una estratègia comuna sobre el procés de pau a Ucraïna, però que viu una altra urgència majúscula: buscar l'estratègia per recuperar un paper més protagonista que el d'actor secundari.