Europa reacciona al triomf de Meloni: Brussel·les recela, l'extrema dreta aplaudeix

Amb la victòria de la coalició de dretes liderada per Giorgia Meloni, Itàlia s'afegeix a la llista de països europeus on l'extrema dreta s'imposa o guanya terreny.

Els resultats provisionals atorguen 118 escons al seu partit, Germans d'Itàlia, 65 a la Lliga de Matteo Salvini i 45 a la Forza Italia de Berlusconi, és a dir, 228 escons, molt per sobre de la majoria absoluta de 201.

És el rèdit d'haver estat l'únic partit que no va formar part del govern de concentració de Mario Draghi i haver-li fet una oposició moderada, donant suport a la seva política atlantista.

Tot plegat amb un to també moderat, que hauria convençut molts ciutadans, que hi haurien vist una bona alternativa per fer front a la crisi econòmica i energètica.

Malgrat que el partit, fundat fa només 10 anys, mai ha governat, el carisma de Meloni promet el canvi contundent que molts electors desitjaven, i que han abandonat la Lliga i Forza Italia.

No per esperat el resultat deixa de ser un terratrèmol per a la política italiana, perquè per primer cop una dona serà primera ministra i, sobretot, per primer cop en 80 anys serà d'extrema dreta.

La UE, entre el recel i la reacció de manual

Tot plegat preocupa les institucions de la Unió Europea, que temen que Itàlia, tercera economia de la Unió i que n'és país fundador, pugui aliar-se amb Hongria i Polònia, dos estats que fa anys que desafien les directives europees.

Una preocupació que ha deixat entreveure, molt entre línies, aquest dilluns el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, que ha rebutjat que el resultat de les eleccions sigui "un judici sobre Europa":

"Esperem una cooperació constructiva amb les noves autoritats italianes. Veure en aquestes eleccions una mena de judici sobre Europa em sembla una simplificació extrema."

Però tres dies abans de les eleccions, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va advertir que si Itàlia es desmarca de la política europea, la UE té "eines per respondre".

La comissió s'agafa al fet que Itàlia ha de rebre més diners que ningú del fons de recuperació de la pandèmia, 200.000 milions, però que la condició és complir amb l'estat de dret.

I també té en compte que Meloni, a diferència de Salvini i Berlusconi, fins ara ha fet costat sense matisos a les polítiques europees contra Rússia en la guerra a Ucraïna.

En les primeres paraules des de la victòria, Meloni s'ha mostrat conciliadora: 

Serem cridats a governar aquesta nació. Ho farem per a tots. Ho farem per a tots els italians amb l'objectiu d'unir aquest poble."

Però, malgrat tot, amb una majoria absoluta molt àmplia i un lideratge molt destacat en la coalició de dretes, Meloni encara és una incògnita com a governant.

Sobretot si es té en compte com els seus socis d'extrema dreta europeus han rebut la seva victòria, començant per Vox, que ja ha celebrat l'obertura "del camí d'una nova Europa de nacions lliures i sobiranes":

I l'entorn de Viktor Orbán, el líder de l'Hongria sancionada per la UE per les seves polítiques antieuropees, també ha felicitat els guanyadors, en un tuit amb fotografies de tots tres amb ell:

Cal recordar que, fa pocs dies, tant Germans d'Itàlia com la Lliga van votar en contra de la declaració del Parlament Europeu contra el règim d'Orbán, mentre que Forza Italia va votar a favor.

Meloni també ha rebut les felicitacions del primer ministre de Polònia, i de la líder del Reagrupament Nacional francès, Marine Le Pen, que ha considerat que "Europa està despertant":

"En un moment en què tot Europa es desperta, després de Polònia, Hongria, Suècia i Itàlia aquesta nit, us convido a unir-vos a Reagrupament Nacional."

Meloni també va fer costat a Vox en les eleccions andaluses del juny passat. El líder de Vox, Santiago Abascal, i la seva homòloga a Itàlia són aliats polítics des de fa temps, i el president del partit d'extrema dreta no ha trigat a fer-li arribar el seu missatge de suport, en plena nit electoral. Ho ha fet amb un tuit dirigint les esperances dels europeus cap a Itàlia amb el missatge "per una Europa de nacions lliures i sobiranes".