Europa es conjura d'urgència a París per respondre als atacs i el menysteniment de Trump

Està confirmat: els principals líders europeus es reuneixen, aquest dilluns, d'urgència a París per parlar d'Ucraïna i també dels reptes que l'actitud de Donald Trump ha posat sobre la taula de les relacions entre Europa i els Estats Units, aliats tradicionals, i de les relacions internacionals en general. 

Era un rumor des que divendres J. D. Vance, vicepresident dels Estats Units, va fer un discurs agressiu contra Europa durant la seva intervenció en la Conferència de Seguretat de Múnic i ho ha oficialitzat aquest diumenge al migdia el ministre d'Exteriors de França, Jean-Noël Barrot, en declaracions a la ràdio France Inter. 

La confirmació de la cimera extraordinària, convocada pel president francès, Emmanuel Macron, arriba també l'endemà que Keith Kellogg, l'enviat especial de Trump per a Ucraïna, reiterés a Múnic que la Unió Europea no tindrà cap seient a la reunió entre els Estats Units i Rússia sobre el final de la guerra a Ucraïna.

Aquesta reunió bilateral ja s'estaria preparant a l'Aràbia Saudita, segons ha informat el portal de notícies Politico i han confirmat els Estats Units. Fins al país de l'Orient Mitjà hi viatgen delegacions dels Estats Units, Rússia i Ucraïna, tot i que encara no s'ha concretat si la ucraïnesa participarà en les negociacions. 

A l'espera de veure com es materialitza, Trump ha assegurat aquest diumenge que es reunirà amb Putin i també ha inclòs en les converses Zelenski, tot i que sense concretar com ni quan. 

Starmer s'ofereix per mediar i enviar soldats a Ucraïna "si és necessari"

A la cimera de dilluns a París està previst que hi participin els caps d'estat o de govern de França, Alemanya, Polònia, Itàlia, Espanya i Dinamarca, que ho faria en representació dels països bàltics i escandinaus. 

El govern espanyol ha confirmat aquest diumenge a la tarda que hi assistirà el president, Pedro Sánchez.

També hi serà l'executiu del Regne Unit, malgrat el Brexit. El primer ministre britànic, Keir Starmer, a més, s'ha ofert com a mediador entre Europa i els Estats Units, en aquest moment delicat que ha generat la tornada de Trump a la Casa Blanca.

"El Regne Unit treballarà per assegurar-se que Europa i els Estats Units es mantinguin junts", ha dit Starmer aquest dissabte, abans d'afegir: "No podem permetre cap divisió en l'aliança que ens distregui dels enemics externs als quals ens enfrontem."

En un article al Daily Telegraph, Starmer ha dit que està disposat a posar "les nostres pròpies tropes sobre el terreny si és necessari". També ha assegurat que "qualsevol rol que contribueixi a garantir la seguretat d'Ucraïna ajuda a garantir la seguretat del nostre continent i la seguretat d'aquest país (el Regne Unit)."

Les dures declaracions de Vance, en què va acusar els líders europeus de censurar la llibertat d'expressió i soscavar la democràcia, i també de permetre una immigració sense control, ressonaven encara aquest diumenge a la cloenda de la Conferència de Seguretat de Múnic. 

Kaja Kallas, alta representant d'Afers Exteriors i de Seguretat de la Unió Europea, ha volgut remarcar el compromís d'Europa amb Ucraïna i amb l'enfortiment de la defensa europea. 

En el mateix missatge a X, Kallas també ha anunciat que aviat es farien públiques "noves iniciatives" en aquest sentit.

Una nova realitat geopolítica

A banda de no agradar als líders europeus, les paraules de Vance a Múnic i el suport explícit als partits d'extrema dreta europeus, com Alternativa per a Alemanya, s'han vist directament com a ingerències en la política interna alemanya. Vance, a més, s'ha reunit amb la candidata d'AfD, Alice Weidel, en plena campanya de les eleccions federals de diumenge que ve.

Han coincidit a veure-ho com una ingerència tant el canceller, Olaf Scholz, socialdemòcrata, com el líder de l'oposició, el conservador Friedrich Merz, de la CDU, probable guanyador de les eleccions, segons els sondejos.

Scholz ha dit que Alemanya no acceptarà intromissions estrangeres en les eleccions i que no permetrà missatges a favor d'Alternativa per a Alemanya que volen influir en l'opinió pública.

Merz ha recordat que els alemanys han respectat les eleccions presidencials nord-americanes i espera que els seus homòlegs nord-americans facin el mateix.

Mostra, tot plegat, que l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca dibuixa una nova realitat geopolítica mundial en què Europa i els Estats Units ja no caminen plegats i mantenen posicions més allunyades en algunes qüestions.
 

Cimera Trump-Putin

I mentre Vance carregava contra els països europeus, els caps de la diplomàcia dels Estats Units i Rússia acceleren la celebració d'una cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin per acordar la fi de la guerra a Ucraïna. 

Marco Rubio i Serguei Lavrov han parlat per telèfon aquest dissabte i han acordat mantenir contactes regulars per ultimar-ne els detalls.

De moment, la Casa Blanca i el Kremlin ja han enviat una delegació a l'Aràbia Saudita per coordinar els detalls de la cimera, quan falten menys de deu dies per al tercer aniversari de la invasió russa d'Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a qui Trump ja inclou en les converses, també hi ha enviat una delegació i assegura que "no acceptarà mai cap acord de pau amb Rússia sense Ucraïna i la Unió Europea" en les negociacions.

Davant del risc que es pugui tancar l'aixeta militar nord-americana i que es redueixin les possibilitats d'entrar a l'OTAN, que ha assenyalat l'administració Trump, Zelenski no ha tingut més remei que augmentar la pressió sobre Europa, que fins ara ha alimentat l'exèrcit ucraïnès amb milers de milions d'euros en recursos militars.  

Zelenski, fins i tot, ha demanat la creació d'un exèrcit europeu.