Europa rebutja un fàrmac per frenar l'Alzheimer pels seus efectes secundaris
- TEMA:
- Alzheimer
L'Agència Europea de Medicaments ha descartat donar autorització a un dels primers fàrmacs per intentar frenar l'Alzheimer. És el Lecanemab, un medicament aprovat l'any passat per l'agència reguladora de medicaments dels Estats Units, l'FDA, i que es comercialitza amb el nom de Leqembi.
Després del vistiplau del regulador nord-americà, s'esperava que l'organisme europeu es pronunciés sobre aquest fàrmac i la seva conclusió ha estat que la Comissió Europea no hauria d'atorgar una llicència de comercialització del medicament.
El Comitè de Medicaments d'Ús Humà de l'Agència Europea de Medicaments ha assenyalat que el retard en el deteriorament cognitiu que aconsegueix no compensa els seus efectes secundaris, que en alguns casos poden ser greus, com ara una inflamació cerebral o hemorràgies.
El fàrmac el van desenvolupar les farmacèutiques Eisai i Biogen a partir d'un estudi fet amb uns 1.800 pacients i amb participació catalana. L'Ace Alzheimer Center Barcelona hi va aportar el 20% dels malalts.
Llums i ombres de l'assaig clínic
Els assajos van demostrar que el fàrmac frena la progressió de l'Alzheimer en un 27% dels pacients i aconsegueix guanyar uns 4 o 5 mesos de vida si es pren durant més d'un any i mig. En concret, el que fa el medicament és reduir les plaques d'amiloide, que són tòxiques per al cervell.
Amb tot, alguns pacients van tenir efectes secundaris i dos dels participants de l'assaig van morir, probablement pels efectes del Lecanemab en persones amb problemes circulatoris.
De fet, l'FDA recomana no prescriure el fàrmac a pacients que prenen medicaments anticoagulants, pel risc d'inflamació i sagnat al cervell, i subratlla que s'ha de fer servir en persones amb un deteriorament cognitiu lleu i en etapes primerenques de la malaltia.
Una de cada 10 persones de més de 65 anys tindrà Alzheimer, segons la Fundació Pasqual Maragall. La malaltia no té cura i provoca la pèrdua de memòria i de records i, amb el temps, els malalts no reconeixen la realitat que els envolta.