Europa torna a estirar les orelles a Espanya: no progressa prou en la lluita contra la corrupció

Espanya no fa prou progressos en la prevenció de la corrupció al sistema polític i judicial. Així consta en dos informes elaborats pel Consell d'Europa finalitzats el desembre del 2023 i el juny del 2024, però que fins ara el govern espanyol no havia autoritzat a publicar.

Les regles de l'organisme, amb seu a Estrasburg, marquen que aquesta mena d'informes no es poden difondre fins que el govern afectat, en aquest cas l'espanyol, hi doni el vistiplau.

I això no ha passat fins ara.

El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO) s'encarrega de fer un seguiment sobre les mesures dels estats membres del Consell d'Europa per prevenir la corrupció a les màximes instàncies dels governs, les forces de l'ordre, els parlaments, els jutges i els fiscals.

Com a part d'aquest control, el grup ha fet públics aquest dimecres aquests dos informes relatius a Espanya.

Preocupa la relació govern-fiscalia

El primer informe és del juny del 2024 i fa referència a la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals. En aquest aspecte, el Consell d'Europa no veu progressos en relació a l'última avaluació sobre el mateix aspecte, feta dos anys abans, el 2022.

El Consell d'Europa torna a dir que la relació entre el govern espanyol i la Fiscalia General és motiu de preocupació pública i que cal una reforma àmplia que en revisi el sistema de nomenament.

Amb l'acord del PP i el PSOE sobre el poder judicial del 25 de juny passat, es va acabar modificant el règim d'incompatibilitats del fiscal general, però queden pendents diverses recomanacions del Consell d'Europa per reforçar la "percepció d'independència" d'aquesta figura.

El GRECO vol que Espanya "reconsideri" el mètode d'elecció i el període de mandat del fiscal general, estableixi "requisits i processos clars" per "augmentar la transparència" en les comunicacions del fiscal amb el govern i explori "noves maneres per donar més autonomia" al ministeri fiscal.

Polèmica pel cas Ayuso

El toc d'alerta del Consell d'Europa al govern espanyol arriba en un moment en què totes les mirades apunten cap a l'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.

A García Ortiz l'investiguen judicialment per suposada revelació de secrets després de la filtració contra la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Lobbies i portes giratòries

Entre la resta de reclamacions que fa el Consell d'Europa en el seu informe del 2024 també hi ha una petició per regular els lobbies i per introduir canvis en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquest punt, però, cal recordar que l'informe és previ a l'acord de l'estiu de l'any passat, que ja va desbloquejar la renovació de l'òrgan de govern dels jutges.

El segon informe és més antic, del desembre del 2023. Una de les qüestions a resoldre que s'apunta en aquest document és el sistema de portes giratòries per a polítics que, un cop pleguen del càrrec, passen al sector privat.

Pel que fa als cossos policials, també veu marge de millora en els "mecanismes interns" de prevenció de la corrupció. Finalment, en aquest segon informe també es critica el sistema d'aforament que regula com es jutja la responsabilitat criminal dels membres del govern.

Què hi diu el govern espanyol?

Després de conèixer el contingut dels dos últims informes del Consell d'Europa, el govern espanyol ha defensat el compliment de les recomanacions que s'hi fan.

En un comunicat, l'executiu de Pedro Sánchez diu que ja s'estan aplicant 24 de les 30 peticions fetes des d'aquest organisme. Al mateix escrit també s'apunta que en relació a la prevenció de la corrupció en diputats, jutges i fiscals, s'han implementat 10 de les 11 propostes.