Europa s'enorgulleix de la lluita pel clima, però no fa cas a la ciència ni hi posa prou diners

Jordi Solé Ollé és revisor de l'IPCC per al proper informe (AR6), professor de la URV i investigador associat de CREAF. Ha coordinat el projecte MEDEAS sobre transició energètica a la UE.

Jordi Vilardell Gómez és periodista especialitzat en escalfament global dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. Ha dirigit "Associar-se a l'ecosistema Terra". És director de "Latituds".

___________________________________

El 4 de març la Comissió Europea va convidar Greta Thunberg a la presentació de la llei del clima. Potser pensaven que hi donaria suport. Però la jove activista va qualificar la llei europea de "rendició" i va acusar l'audiència de voler fer veure que "s'estan prenent accions reals i suficients quan, en realitat, no és així".

Si s'analitzen els documents de la Comissió Europea es veu que Greta Thunberg té en compte els informes científics, però que en canvi l'European Green Deal, el Pacte Verd Europeu, no fa cas de la ciència: Europa fa curt en l'objectiu de reducció d'emissions i en el pressupost per reduir-les. A més, proposa que la major part dels diners, per a la transcendent transició a una societat de zero emissions, vingui d'inversons privades.

Emissions 0% el 2050 i 1 bilió d'euros per a la dècada 2021-2030

La proposta de llei del clima és part del Pacte Verd Europeu que impulsa la Comissió Europea (CE) i que es podria aprovar al juny. Es proposa que la UE tingui emissions 0% de CO2 el 2050, i per aconseguir-ho, mobilitzar 1 bilió d'euros (un milió de milions) durant la dècada 2021-2030, 100 mil milions l'any.

El Pacte Verd Europeu es va presentar l'11 de desembre del 2019, quan faltaven dos dies per al final de la COP25, la conferència de l'ONU sobre canvi climàtic que es va fer a Madrid. Úrsula Von der Leyen feia cinc mesos que era presidenta de la Comissió Europea i va anunciar que amb aquest pla la UE es posicionaria com una regió que compleix els objectius d'acció climàtica.

Però hi ha 1 bilió d'euros sobre la taula?

No exactament. El finançament del Pacte Verd Europeu es basa en el supòsit que s'aprovi el pressupost 2021-2027 de la UE i que els objectius climàtics del pressupost 2021-2027 es mantinguin en el pressupost següent.

De moment el pressupost 2021-2027 està encallat per la negativa dels països més rics a posar més diners per compensar la pèrdua d'ingressos per la sortida del Regne Unit. La CE proposa finançar el Pla Verd (1,064 bilions) de la manera següent:

47%, 503 mil milions, del pressupost de la UE a través de diversos fons (Desenvolupament Rural, Garantia Agrícola, Desenvolupament Regional, Cohesió, Horitzó Europa i Vida).

26%, 279 mil milions, d'inversions publicoprivades amb garantia d'InvestEU, el fons europeu per estimular inversions.

13%, 143 mil milions, per a la Transició Justa, cofinançats per la UE, els Estats, InvestEU i el Banc Europeu d'Inversions (BEI).

11%, 114 mil milions, dels estats de la UE.

2,3%, 25 mil milions, del mercat d'emissions de carboni, que a la UE paguen per emetre, des del 2009, les empreses d'energia, acer, química, paper, ciment i vidre.

Els països carboners demanen més diners

El primer obstacle per a l'aplicació del Pacte Verd Europeu va sortir el mateix desembre, quan els estats de la UE no es van posar d'acord amb el pressupost per a la "transició justa", que ha de compensar els països amb més dependència del carbó i transformar les regions mineres: Polònia, Hongria i Txèquia principalment.

El Pla Verd preveu 100 mil milions d'euros durant el període 2021-2027, i fins a 147 mil milions en tota la dècada. Però Polònia, que depèn en un 80% de l'energia del carbó, demana 500 mil milions per abandonar-la.

Encara caldrien 1,6 bilions més, fins a arribar a un total de 2,6 bilions, segons la CE

La Comissió Europea considera que per fer la transició energètica a la UE caldran 1,6 bilions d'euros més, fins a un total de 2,6 bilions d'euros el 2021-2030.

La proposta es detalla en un document del gener del 2020:

"L'assoliment dels objectius sobre el clima i l'energia per al 2030 requereix unes inversions addicionals de 260 milions d'euros anuals. Aquesta xifra inclou principalment inversions relacionades amb energia, edificis i part del sector del transport (vehicles)."

També es preveuen inversions importants en agricultura, biodiversitat, economia circular i en inversions socials.

Invertint 100 mil milions l'any la Comissió Europea preveu incentivar altres inversions, fins a arribar als 260 mil milions l'any amb inversió pública i privada, i mantenir les inversions durant tota la dècada.

Els inversors privats hi veuran negoci?

Dels 260 mil milions d'euros anuals que la CE espera mobilitzar del pressupost públic de la UE, dels estats i d'altres administracions, en cobriria, si s'aprova, uns 90 mil milions. S'espera que això incentivi els inversors privats a cobrir els altres 170 mil milions restants.

La Comissió es compromet a concretar més la proposta el tercer trimestre del 2020.

"El sector privat serà clau per finançar la transició verda. Els senyals a llarg termini són necessaris per dirigir els fluxos financers i de capital cap a inversions ecològiques."

La gran dependència d'inversors privats fa molt vulnerable el Pacte Verd, ja que les renovables són molt costoses en capital fix, immobilitzat.

260 mil milions l'any són prou diners? Què hi diu la ciència?    

L'UNEP, el Programa pel Medi Ambient de l'ONU, calcula que per mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 ºC hi ha d'haver un increment d'inversions global, en el període 2016-2050, d'1,6 a 3,8 bilions de dòlars anuals. Dins d'aquest ventall, el nivell concret d'inversió dependrà de la velocitat en la millora de l'eficiència energètica i de la constància en l'esforç.

L'IPCC, el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, calcula les inversions addicionals necessàries en el sistema energètic global en un 2,53% del PIB mundial.

Els càlculs de l'IPCC i de la UNEP són coincidents. El PIB mundial és 68,3 bilions de dòlars (2016); destinar a la transició energètica un 2,53%, com calcula l'IPCC, són 1,728 bilions de dòlars anuals, que està en l'ordre de magnitud que calcula la UNEP.

Altres estudis científics eleven encara més el cost de la transició energètica, fins a un 4% (Jacobson and Delucchi, 2011; Bardi i Sgouridis, 2016) o un 5% del PIB mundial (2016) per a la descarbonització total de l'economia (MEDEAS, 2019).

Quant hauria d'invertir la UE, segons els coneixements científics?

El PIB de la Unió Europea és el 21,8 % del PIB mundial (2016) i per ser conseqüents amb les anàlisis de la UNEP i de l'IPCC, la inversió de la UE en la transició energètica hauria de ser aquest 21,8 % del PIB mundial. Això són 342 mil milions d'euros anuals, en total 3,4 bilions d'euros per a tota la dècada.

Si la inversió de la Unió Europea en la transició energètica es calcula amb altres estudis científics, hauria de pujar fins als 674 mil milions d'euros anuals, si es comença de seguida.

En resum, què calcula la ciència i a què aspira la UE?

Els estudis científics de la UNEP i de l'IPCC calculen que cal una inversió de 342 mil milions d'euros anuals.

El Pacte Verd Europeu aspira a "mobilitzar" 260 mil milions d'euros anuals, 80 mil milions menys, i majoritàriament d'inversors privats.

La inversió directa del sistema públic que proposa la Comissió Europea és d'uns 90 mil milions l'any, en total 1 bilió d'euros per al 2021-2030, el 29% del que la ciència considera necessari.

4,2 bilions per la banca, 1 bilió pel clima

Entre els anys 2009 i 2013 els governs europeus van injectar 1,6 bilions d'euros al sistema bancari europeu, en quatre anys.

I el 2015 el Banc Central Europeu va imprimir 2,6 bilions més, en quatre anys, per estabilitzar el sistema bancari.

En total 4,2 bilions d'euros en deu anys, des del sistema públic, per rescatar la banca en el període 2009-2018.

El que ara planteja la Comissió Europea és destinar des del sistema públic 1 bilió d'euros, també en deu anys, al Pacte Verd Europeu: quatre vegades més diners per rescatar la banca que per lluitar pel clima.

0% d'emissions el 2050? Massa tard...

El Pacte Verd que la Comissió Europea proposa aprovar el 2020 planteja 0% d'emissions el 2050. El mateix que l'Acord de París del 2015. Però l'Acord de París també diu que la reducció d'emissions s'haurà de fer "de conformitat amb la millor informació científica disponible".

S'accepta que la millor informació científica disponible és la de l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU, i des del 2018 l'IPCC alerta que el llindar de seguretat és 1,5 ºC d'escalfament global (i no 2 ºC com es pensava fins aleshores), que al ritme actual d'emissions superem el llindar de seguretat el 2028, i que per evitar-ho cal que la reducció d'emissions sigui més brusca, i arribar al 0% d'emissions globals el 2040.

El Pacte Verd Europeu: deixant l'esforç per a l'últim moment

Per evitar un escalfament d'1,5 ºC la ciència urgeix a reduir les emissions a escala global un -55% el 2030 respecte al 2018.

La Comissió Europea havia previst incloure a la llei del clima incrementar l'objectiu de reducció d'emissions a la UE per al 2030 del -40% actual al -50% o -55%, però no va aconseguir prou consens.

Però el que discuteix la UE és reduir les emissions respecte al 1990, no respecte al 2018 com demana la ciència. I no és el mateix. Canviant l'any de referència la UE fa un esforç molt més petit per reduir emissions per al 2030, ja que des del 1990 les emissions de la UE ja han baixat un -22% a causa, principalment, de l'externalització de la indústria europea per la globalització.

"Greenwashing?" Rentat verd

El Pacte Verd Europeu que proposa la Comissió Europea està rebent fortes crítiques. Fa poques setmanes en rebia una de Yanis Varoufakis i David Adler, del DiEM25, moviment que promou un Nou Pacte Verd fort. Qualificaven l'actual proposta de "colossal exercici de ‘greenwashing'", de rentat d'imatge verd, de simple operació de màrqueting, i de "prendre els eslògans de l'activisme climàtic sense plantejar cap acció realment útil".

La deriva de la burocràcia europea  

La proposta del Pacte Verd sembla que segueix només la inèrcia de l'administració europea. No és una proposta nova, només és l'actualització d'un document més antic, "A clean planet for all', que la mateixa Comissió Europea va publicar el novembre del 2018.

La mateixa Ursula Von der Leyen, una política alemanya del mateix partit que Angela Merkel, es va criar al nucli de l'administració europea. El seu pare, també de la CDU com ella, era un alt funcionari europeu des que es va crear la CEE, el 1958. Per això Ursula Von der Leyen va néixer a Brussel·les i hi va viure fins als 12 anys.

La dècada dels 20 és el temps disponible per lluitar pel clima

La crisi climàtica té implicacions i conseqüències molt greus, si mantenim les tendències actuals ens dirigim a una situació potencialment catastròfica a partir del 2028. Les polítiques i els pressupostos no han d'intentar fer veure que es fan coses, sinó ser conseqüents amb els coneixements científics.

El Programa pel Medi Ambient de l'ONU va alertar, el novembre del 2019, que per evitar superar el llindar de seguretat d'1,5 ºC cal una ràpida reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, a partir del 2021, d'un -7,6% anual, per arribar al -55% de reducció el 2030.

La setmana passada un grup de quinze prestigiosos científics alertava que calen accions decidides a partir del 2020. La dècada perduda del 2010-2019 implica que les mesures a prendre ara han de ser quatre vegades més ambicioses que si haguéssim començat fa deu anys.

Cal focalitzar l'acció pel clima en terminis gestionables. Parlar del 2050 no significa res: no obliga a res ara i, a més, és massa tard, perquè el 2028 podríem creuar el llindar de seguretat d'1,5 ºC.

Cal focalitzar els objectius de lluita pel clima per al 2030, que és un termini que força a fer accions concretes de manera imminent, a les legislatures actuals. El 2020.