Euskadi 21A: la lluita frec a frec de PNB i Bildu per ser la primera força
Els socialistes podrien ser l'àrbitre a l'hora de fer govern al País Basc i ja diuen que no pactaran amb els abertzales
Montse Castany Fulla
Sotscap de política de TV3
Ja fa un temps que l'esquerra abertzale, EH Bildu, va retallant distància als nacionalistes bascos o jeltzales, el PNB, i aquesta tendència no s'ha aturat. Pocs dies abans que comenci oficialment la campanya per a les eleccions del 21 d'abril al Parlament Basc, dijous al vespre, tot apunta a un empat tècnic.
L'última enquesta del govern basc sobre intenció de vot, feta pública just una setmana abans de la campanya, dona 29 escons tant al PNB com a EH Bildu. El PSE n'obtindria 10; el PP, 6, i Sumar, només un. El Parlament té 75 escons i la majoria són 38. Per saber qui és el guanyador, si PNB es manté com a primera força o si Bildu li passa al davant, s'haurà d'anar, segurament, al detall dels vots. I per governar, s'haurà de pactar.
Són les primeres eleccions en la història del País Basc que l'hegemonia dels nacionalistes bascos està en risc. I la tendència a la baixa ve d'uns anys enrere.
Posem l'ull a més dades, per exemple, al repàs de resultats en les últimes eleccions. A les del Parlament Basc del 2020 la diferència de vots entre jeltzales i abertzales va ser de 100.380 vots.
A les municipals i forals del maig de l'any passat la distància es va reduir a 25.279 vots i a les últimes generals, juliol del 23, només 1.114 vots separaven les dues formacions.
Mirem també l'últim sociòmetre del govern basc, del febrer. En el gràfic de l'evolució del grau de simpatia per cadascuna de les diferents opcions polítiques es pot veure com el PNB cau mentre que Bildu puja.
Què ha passat a Euskadi?
Ja fa més d'una dècada que Euskadi viu sense violència i terrorisme. L'octubre del 2011 ETA va anunciar el cessament definitiu de l'activitat armada i el 2018 n'anunciava la dissolució. EH Bildu apareix en escena política el 2012.
Eva Silván, politòloga i directora de Silvan&Miracle, que analitza dades electorals i d'enquestes ho diu ben clar: "L'Euskadi de fa 12 anys no s'assembla gaire a l'Euskadi del 2024."
"El terrorisme havia centrat l'agenda i qui feia les propostes polítiques era el PNB, perquè els abertzales estaven per altres qüestions."
Hi ha hagut un relleu generacional, diu, els nous votants no han viscut els anys del terrorisme, i les prioritats canvien.
La pandèmia i el desgast del PNB
Enmig d'això, apareix una pandèmia. Un factor clau per entendre la pèrdua de votants del PNB.
Braulio Gómez, politòleg i director del Deustobaròmetre, és contundent i assegura que hi ha una desconnexió perquè durant la covid la societat basca no es va veure representada i no ha tornat a recuperar la confiança.
"Hi ha una fuga de votants del PNB el 2020, en les eleccions de la covid, una fuga de 100.000 votants que es va atribuir a les eleccions de la pandèmia, on la participació va baixar gairebé al 50 %. Va ser una primera ruptura de l'electorat tradicional que el PNB mobilitzava en totes les eleccions de l'última dècada.
Una desconnexió que encara es veu avui: aquells votants no van tornar a les generals, ni a les municipals ni forals, i la pregunta és si tornaran a les eleccions basques."
Eva Silván també apunta en la mateixa direcció:
"La pandèmia comença a visibilitzar elements de desgast del PNB, en una qüestió que per a ells és fonamental, la gestió, la solvència, la distribució dels recursos. Hi comença a haver moltes mobilitzacions i hi ha una força política que li disputa l'hegemonia.
Desgast en la gestió, aflora la desigualtat, societat més diversa... la imatge d'oasi basc no és tan real i els rivals l'hi retreuen."
Silván destaca que "el que perd el PNB va en petita part a altres partits, però el gruix es queden a casa. Hi ha un votant descontent del PNB que li atribueix errors de gestió o falta de confiança o que no sap donar resposta als problemes socials que hi ha".
El símbol d'aquest desgast del PNB és l'Osakidetza, la sanitat pública basca. La joia de la corona del govern basc, diuen els experts, i, ara, motiu de protesta i mobilitzacions.
El terrorisme ha desaparegut de la llista de preocupacions dels ciutadans bascos, i avui, segons les dades del sociòmetre del govern, la feina, la sanitat i l'habitatge encapçalen el rànquing.
Des del PNB creuen que és una desmobilització puntual i parcial pel context de pandèmia i que el repte és convèncer la gent que ha decidit quedar-se a casa.
Ho diu Xabier Barandarian, sociòleg de la Universitat de Deusto i també membre de l'executiva del partit, el Buru Batzar. Va ser ell qui va dirigir un procés d'escolta, amb entrevistes a militants i diferents sectors de la societat basca per abordar el futur del PNB.
Barandarian, també responsable d'innovació, diu que el grau de confiança amb el partit és alt tot i que, a les conclusions, també hi havia la demanda de canvis: més proximitat, una nova agenda política i determinació amb les polítiques públiques:
"Des del punt de vista intern apareix la necessitat de rejovenir el partit, apareix la necessitat d'incloure més dones, la necessitat d'incorporar la nova agenda política i sobretot apareix la necessitat de cuidar els alderdiquides, les persones del partit."
Els jeltzales ja han començat a moure fitxa. En les darreres eleccions municipals i forals hi ha hagut relleu de candidats. A les del Parlament, ha estat sonat el canvi del lehendakari durant 12 anys consecutius, Iñigo Urkullu, pel d'Imanol Pradales, exalumne d'Urkullu, més jove i amb voluntat de ser més proper.
Canvi d'estratègia de Bildu
Mentre el PNB perd suports entre els seus, Bildu guanya votants, sobretot dels d'esquerres preocupats per les polítiques socials.
Segons Eva Silván, "Bildu va recollint tot l'electorat que va caient de l'espai de Podem, amb les seves fractures i va abandonant un discurs molt visible de pro independència. No és que desaparegui del seu ideari, continua sent partit independentista, però el pes o protagonisme que ocupa a l'agenda de Bildu la qüestió social o independentista no és el mateix i això li permet connectar amb persones joves que no tenen vinculació amb el terrorisme. ... Per al votant jove, la força d'esquerres de referència és EH Bildu. "
Per a Braulio Gómez, "l'apagada del debat territorial quan podia haver encès com a senyal d'identitat per apropar-se a l'electorat basc, li va anar molt bé per atendre la segona crisi econòmica després de la pandèmia."
El pas a segona fila del debat territorial culmina amb un canvi de candidat: Arnaldo Otegi decideix no presentar-se i encapçala la candidatura Pello Otzandiano, enginyer i fins llavors director del programa de la formació abertzale.
I és amb aquesta estratègia que Bildu va cap amunt i contrasta que, al mateix temps i segons l'últim sociòmetre del govern basc, el suport a la independència està estancat en nivells baixos i, en canvi, els contraris es mantenen en una de les franges més alta dels últims anys.
El director del Deustobaròmetre explica que Bildu ha sabut apropar-se al clima social i polític de l'actual societat basca.
"El que ha fet bé electoralment és institucionalitzar-se, apropar-se a l'elector mitjà tant en dimensió econòmica, com social, com territorial... Començar a fer-se una reputació com a bon negociador per millorar la qualitat de vida dels ciutadans sense tenir en compte que el més important és mantenir principis, valors o essències. Ha eixamplat el seu espai cap a la centralitat, un espai on abans només hi havia PNB."
I afegeix que, a diferència del PNB, Bildu té el seu electorat molt mobilitzat: "No perd cap vot, enquesta darrera enquesta, elecció darrere elecció, té mobilitzat perpètuament, amb la papereta a la boca, el seu electorat."
EH Bildu es manté com a primera força a Guipúscoa i comença a penetrar en territoris on fa uns anys semblava impossible.
Per exemple, el marge esquerre del Gran Bilbao, zona industrial, ha estat des de sempre el gran feu socialista i on el PNB va aconseguir penetrar. Ara, també EH Bildu està aconseguint bons resultats en alguns ajuntaments, la zona ja no és un forat negre per a l'esquerra abertzale.
I a Àlaba, tradicionalment un territori més conservador i de partits no independentistes, Bildu ha guanyat a la capital, a Vitòria, tot i que no ho governa per un pacte entre PSE i PNB.
I aquest és el repte dels abertzales, poder governar. Ja ho han viscut en ajuntaments com Vitòria: poden ser primera força, però ningú vol pactar amb ells. El PNB perquè és el seu rival polític, i el PSE, que pot ser l'àrbitre del futur govern, perquè al País Basc encara li pesa el passat.
Eva Silván diu que "el PSE necessita temps per teixir coalició amb Bildu per més que les postures estiguin més properes a Madrid, a Pamplona. La història del terrorisme per al votant més tradicional, més gran, és massa recent per molt que hagi canviat la societat, i dificulta aquesta aliança, la coalició".
"EH Bildu encara ha de guanyar legitimitat política i institucional. La legitimitat social la té, però li falta la legitimitat institucional que li donen els adversaris per poder formar un govern de coalició, que segurament veurem en el futur, però que ara és molt difícil."
- ARXIVAT A:
- País Basc