Eutanàsia: la clandestinitat continuarà si no es legisla, segons Morir Dignament

El cas d'Ángel Hernández i la seva dona, María José Carrasco, a qui va ajudar a morir, ha reobert el debat de l'eutanàsia. Diu que ho va fer com un acte de solidaritat i que ara es dedicarà a lluitar per la legalització de l'eutanàsia. Mentrestant, ha rebut el suport i la solidaritat de molts ciutadans, i també de partits polítics.

A Hernández se li imputa un delicte d'assistència al suïcidi, tot i que ha quedat en llibertat sense mesures cautelars. L'home que va ajudar la seva dona a morir reclama la regulació de l'eutanàsia per impedir que altres persones hagin de passar pel mateix tràngol que ells. Les associacions pro-eutanàsia també demanen una llei sobre el dret a morir dignament.

L'Associació Dret a Morir Dignament espera que el cas de la mort assistida de María José Carrasco ajudi a accelerar la tramitació d'una llei que despenalitzi l'eutanàsia a Espanya.

La presidenta de l'associació, Isabel Alonso, en declaracions a "El suplement" de Catalunya Ràdio, ha explicat que, amb l'actual Codi Penal, Hernández seria condemnat a una pena inferior a dos anys per assistència al suïcidi, però no acabaria ingressant a la presó.

"Si ja tenim la llei d'eutanàsia no hi haurà cap problema, serà absolt. I si no hi ha llei d'eutanàsia, té tots els condicionants perquè se li apliquin rebaixes de penes de l'article 143.4, que rebaixa les penes si la demanda és reiterada i conscient."

Isabel Alonso, presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament, al programa "El suplement"

Dret a Morir Dignament aspira que la llei d'eutanàsia segueixi el model de països com Holanda, que sigui el menys restrictiva possible i respectuosa amb la voluntat del malalt:

"Perquè hi intervingui personal mèdic hauries de tenir una malaltia greu o incurable, patiment, una sèrie de condicions, però, per nosaltres, una bona llei seria la menys restrictiva possible."

Segons Isabel Alonso, si no es legisla sobre l'eutanàsia, hi continuarà havent casos en la clandestinitat per evitar el patiment dels malalts que no sortiran a la llum, a diferència del que s'ha fet públic aquesta setmana:

"Hi ha molts casos que no es fan públics. Sabem que hi ha eutanàsia clandestina, hi ha ajuda clandestina. No tothom és tan valent o vol fer aquest favor a la societat d'obligar-nos a denunciar-ho públicament."

Diverses persones s'han concentrat per expressar la necessitat urgent d'una llei sobre el dret a morir dignament. Una d'aquestes concentracions s'ha fet davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona. S'hi han congregat més d'una cinquantena de persones, convocades per l'Associació Dret a Morir Dignament, en solidaritat amb Ángel Hernández.

L'eutanàsia no és legal

L'únic que es pot fer, ara per ara, és un document de voluntats anticipades.

Serveix, per exemple, per demanar que no s'allargui la vida de manera artificial o que no es traslladi el malalt del lloc on resideix en l'últim tram de la vida. Des de l'any 2002, a Catalunya, gairebé 93.000 persones han registrat aquestes voluntats anticipades.

Fer aquest pas ha deixat de ser un fet excepcional. Molt més entre les dones, que fan el 62% dels registres. Les persones que fan testament vital són majoritàriament grans, però un 40% tenen menys de 60 anys.