Evitar el malbaratament als menjadors escolars: "El peix cada dia m'agrada més"
Fundesplai ha aconseguit reduir en prop de 600 quilos a la setmana el menjar que es llença als menjadors d'una cinquantena d'escoles on gestionen aquest servei.
Ho han pogut fer gràcies a les anomenades auditories de malbaratament, una iniciativa que s'inclou en el programa "Menjar canvia el món" i que ha ajudat els alumnes a prendre consciència i canviar d'hàbits per no haver de llençar menjar.
Per fer les auditories del malbaratament, els alumnes de cada centre tenen un moble adaptat amb tres contenidors. Separen les restes de menjar que no es pot aprofitar d'allò que s'han deixat al plat, però que és menjable, i tenen un tercer contenidor per a l'aigua. Quan acaben de dinar pesen les restes i apunten les dades en una graella que els permet fer el seguiment de quant menjar desaprofiten.
La finalitat d'aquesta iniciativa és revalorar els aliments com un bé per a tothom, segons explica Susanna Escardívol, pedagoga i membre de l'equip d'innovació i continguts de Fundesplai:
"Aquest és l'objectiu central: apreciar el que estem menjant, donar valor als aliments, com un bé comú, no com una mercaderia, que és el que es trasllada actualment."
L'any passat van fer una prova pilot i el resultat és que han aconseguit reduir en uns 12 quilos a la setmana el menjar que es llença a cada escola. I és que a part de recollir dades també es fan activitats per treballar la consciència de no malbaratar.
L'experiència dels infants
Alguns nens de l'Escola Cervantes de Barcelona que es queden a dinar al menjador expliquen com els ha fet canviar aquesta experiència: "Jo no llenço res i faig un esforç per menjar-m'ho tot", diu una de les nenes. "Jo igual, ho hem après", afegeix una companya.
Un altre company seu té una estratègia personal: "Em poso menys menjar, i si després tinc més gana, repeteixo".
Altres canvis d'hàbits que els nens expliquen fan referència a esforçar-se per menjar de tot o a pensar en la gent que no pot menjar perquè no en té. Un dels nens diu que ell ja no es deixa el peix al plat: "Jo sempre faig l'esforç de menjar peix, i cada dia m'agrada més."
I una de les nenes assegura que ara no llença menjar per consciència: "Jo intento no malgastar el menjar, perquè hi ha gent que viu al carrer i no té menjar, per això."
En total, Fundesplai gestiona el servei menjador de 200 escoles i l'objectiu és anar estenent la iniciativa a la resta de centres.
Què més poden fer les escoles?
Hi ha petites accions per evitar malgastar menjar que estan a l'abast de totes les escoles, com fomentar el respecte als aliments, explicar d'on venen i el que costa produir-los, quins nutrients ens aporta el menjar o per què és important menjar de tot.
També es poden fer campanyes comunicatives per a tota la comunitat escolar del cost que té llençar menjar. Quan es posa una xifra al malbaratament, és més fàcil ser-ne conscients.
Fer que l'alumnat separi els residus i prengui consciència de l'acumulació de menjar o aplicar l'autoservei tutelat als menjadors i que siguin els alumnes els que es posin ells mateixos al plat la quantitat de menjar que creuen que es menjaran.
Un problema de gran abast
A Catalunya, l'any 2020 va entrar en vigor la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari per evitar que els excedents alimentaris acabin convertits en residus. Al cap de dos anys, la Generalitat va elaborar un pla adreçat directament a les escoles per evitar el malbaratament als menjadors, amb una guia que proposa accions concretes i que està a disposició de tots els centres.
El malbaratament alimentari és un problema d'enormes proporcions a escala mundial. Cada any, es malgasten més de 1.300 milions de tones d'aliments en bon estat a tot el planeta, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides. Aquesta xifra representa aproximadament un terç de la producció mundial d'aliments.
A la Unió Europea se'n malbaraten 89 milions de tones, i a Espanya, vuit milions. És el setè país europeu que més menjar desaprofita.