Evo Morales denuncia "crims de lesa humanitat" en "la repressió armada" a Bolívia

Bolívia continua bloquejada en una gran crisi política una setmana després de la renúncia d'Evo Morales. Una renúncia provocada per alguns per un cop d'estat mentre que per altres es tracta d'una actuació legítima i democràtica.

En les últimes hores, l'expresident ha contraatacat des de Mèxic, via Twitter, davant dels enfrontaments als carrers entre manifestants i efectius de les forces armades, que, de moment, han provocat 24 morts --23, segons les xifres oficials-- i més de 700 ferits.

Morales denuncia els "delictes de lesa humanitat" durant "la repressió policial i militar" d'aquests dies. I exigeix al govern de l'autoproclamada presidenta, Jeanine Áñez, la identificació dels autors de les morts a les protestes.

Beines de bala, espelmes i flors al lloc del funeral d'un dels morts en els enfrontaments (Reuters/Marco Bello)

Evo Morales, que va renunciar a la presidència el dia 10 de novembre i que dos dies després es va asilar a Mèxic, denuncia que l'advocat defensor de La Manada, a qui no cita pel seu nom, intenta "justificar la repressió armada". I afegeix que la policia i les forces armades "tenen el deure constitucional, ètic i moral de tenir cura de la vida" de les persones.

Acusa també l'expresident bolivià Carlos Mesa, "còmplice del cop", d'utilitzar un decret que, segons Morales, permet "la impunitat per la massacre de 24 germans". Un decret que, assegura, "es va declarar inconstitucional per equiparar conflictes civils amb situacions de guerra". "Les forces armades no estan exemptes de la seva responsabilitat", manté Evo Morales. La presidenta interina, Jeanine Áñez, va firmar un altre decret que eximeix de responsabilitat penal els membres de l'exèrcit del país que participin en les operacions.

Morales: "Tinc molta por d'una guerra civil"

Una situació convulsa amb un futur que no és gens clar. El mateix Evo Morales reconeixia en declaracions a l'agència EFE que té "molta por d'una guerra civil a Bolívia".

Morales diu que la solució passa per la mediació internacional (EFE/Sáshenka Gutiérrez)

Davant d'aquesta possibilitat, l'expresident apel·la al "diàleg nacional" i que els seus seguidors no es deixin portar per la violència. Creu que la solució passa per la mediació internacional amb presència de l'ONU, la Unió Europea o l'Església catòlica.

Però no hi ha canvis. La crisi continua sense que minvin les protestes socials de determinats sectors. No hi ha un disseny clar de la ruta cap a unes noves eleccions. Els esforços de les noves autoritats provisionals, amb la senadora Jeanine Áñez al capdavant, no acaben de convèncer els àmbits polítics i socials que reclamen la pau i que exigeixen una convocatòria de comicis presidencials per part de l'executiu de transició.