Espanya és el país del món on es consumeixen més ansiolítics i antidepressius (Pixabay)

Examen al sistema de salut: es recepten massa psicofàrmacs i medicaments per al colesterol

Les anàlisis de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries mostren també que ha disminuït el nombre d'embarassades que es vacunen de la tos ferina

RedaccióActualitzat

El sistema públic de Salut ha recuperat, en general, la qualitat i l'eficiència d'abans de la pandèmia, però hi ha marge de millora en molts punts, segons indiquen les anàlisis que fa l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Una de les observacions que fan és que es recepten més psicofàrmacs dels que caldria.

Els informes d'AQuAS permeten veure la qualitat de cadascun dels centres de salut i detectar-ne els problemes.

Els resultats es poden consultar al nou portal de la central de resultats de l'agència i permeten comprovar la situació d'un centre en concret en relació amb la resta. 


Un 14% més de benzodiazepines per a l'ansietat

La prescripció de medicaments per a l'ansietat o la depressió ha augmentat. En el cas de les benzodiazepines per a l'ansietat, el 2023 se'n van receptar un 14% més que el 2022. La directora de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, Sandra Garcia, ho valora així:

"Clarament, és un dels indicadors que cal millorar. I cal posar sobre la taula com millorar-ho."

Massa pacients polimedicats 

També cal millorar la taxa de pacients polimedicats amb més de 10 fàrmacs, que han augmentat més d'un 4%.

Entre altres coses, també s'ha detectat que es dediquen més medicaments per al colesterol dels que caldria i que ha disminuït el nombre d'embarassades que es posen la vacuna de la tos ferina

Un de cada cinc espanyols pren més ansiolítics o opiacis dels que li han receptat (Reuters)
La polimedicació excessiva és un dels problemes que s'han detectat (Reuters)


Derivar més pacients d'urgències als CUAP

Pel que fa a les emergències mèdiques del SEM, també hi ha camp de millora, sobretot a l'hora de derivar els pacients als Centres d'Urgències d'Atenció Primària, els CUAP, quan l'emergència no és tan greu per derivar-los a un hospital.

Actualment, només es deriva el 13% dels pacients a l'Atenció Primària, quan l'objectiu del Departament de Salut és el 30%, sempre que no siguin casos de gravetat.

Una altra de les àrees on hi ha marge de millora és en la cobertura que es dona a les necessitats de la població. Territorialment, els equips d'atenció primària de les zones rurals obtenen en general millors resultats que les zones urbanes.

Més tractaments contra l'alcohol

Pel que fa a les àrees d'addiccions i salut mental, s'han iniciat més tractaments per deixar l'alcohol i la cocaïna, i hi ha hagut més activacions del Codi Risc de Suïcidi, sobretot en la franja de població de 15 a 39 anys. 

El tabaquisme manté la tendència a la baixa i disminueix fins al 22,6% el 2023, malgrat que són valors encara molt alts.

Entre les millores, destaca l'atenció de la malaltia cardiovascular aguda, amb temps d'atenció més adequats, menys reingressos i menys mortalitat hospitalària. 


Més hospitalitzacions, menys dies 

Quant a l'àmbit de l'atenció hospitalària, s'observa un augment d'un 7% d'hospitalitzacions en general, però la mitjana de dies d'estada de les persones es redueix un 3%.

Parts per cesària, en funció del centre

Al portal es poden consultar 257 indicadors i comparar-los centre per centre i territori per territori. Si agafem, per exemple, el percentatge de parts per cesària, veiem com hi ha molta diferència entre el 41% de l'Espitau Val d'Aran i el 35% de la clínica de Ponent, que lideren el rànquing, i el 9% de l'Hospital General Penitenciari.

Entre moltes altres coses, també es pot veure en quins centres es recepten més antibiòtics per faringitis de forma inadequada o en quins hi ha un major percentatge de la població infantil vacunada o on hi ha una major prevalença de persones fumadores

ARXIVAT A:
SalutSalut Mental
Anar al contingut