El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, amb el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ignacio de Oro-Pulido, i el diputat al Congrés Jorge B…
El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, amb el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ignacio de Oro-Pulido, i el diputat al Congrés Jorge Buxadé.

Excandidats de PP, Cs i grups ultres: el bagatge dels candidats de VOX pel 28M

97 candidats canvien de formació per les municipals i passen de Ciutadans, PP, o SOMI, entre d'altres, el 2019, cap a la formació d'extrema dreta el 2023

Actualitzat

Quina representació tindrà l'extrema dreta de Vox després de les eleccions municipals és un dels molts dubtes que planen a pocs dies de les municipals. Vox triplica el nombre de candidatures municipals i presentarà un total de 133 llistes a Catalunya davant de les 45 que va presentar el 2019.

97 candidats a les llistes de Vox de tot Catalunya provenen d'altres partits, és a dir, ja es presentaven amb altres llistes electorals a les municipals del 2019. La gran majoria dels que han canviat de formació, 42 candidats, provenen de Ciutadans. Els segueixen antics membres del PP, amb 29 candidats que han canviat, seguits de Som Identitaris (SOMI), amb 10 candidats, i Nosotros Partido de la Regeneración Social, amb 4.

També es poden trobar, tot i que en menor quantitat, candidats d'Unión de Ciudadanos Independientes, Podem i el PSC, entre d'altres.

Es poden consultar tots els canvis entre partits en aquesta taula:
 

 

Som Identitaris (SOMI) és un partit polític català unionista i d'extrema dreta. Es va crear el 2016 com a escissió de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxCat), encapçalada per Josep Anglada. A les eleccions municipals del 2019, SOMI va obtenir representació a l'Ajuntament de Manlleu amb un únic regidor, Paco Zambrana. Deu dels seus candidats el 2019 ara es presenten amb el partit d'extrema dreta de Vox. 

Nosotros Partido de la Regeneración Social és un partit que surt del PP. Va ser fundat per Óscar Bermán, exregidor del PPC a Palafolls. Va ser expulsat del PPC després d'afirmar que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, "hauria d'estar fregant terres i no fent d'alcaldessa" de Barcelona. El partit va ser creat "en contra de la degeneració extremista del feminisme".

 

Vox, la "casa gran" del feixisme

Aquest creixement en el nombre de llistes, de 45 a 133, es pot veure reflectit a partir del 28M també en el nombre de regidors. Fins ara, només en tenen tres, tots ells a Salt, al Gironès. Tots tres provenien de Plataforma per Catalunya (PxC).

Un d'ells, Sergio Concepción, va ser detingut el juny de 2020 per estafar els propietaris d'una botiga de compravenda d'or a Girona. Segons La Directa, Concepción havia tingut vincles amb Alba Daurada, les Brigadas Blanquiazules i el Casal Tramuntana. Enguany es torna a presentar com a número 2 per la formació d'extrema dreta. 

"És un partit emergent, i per això molta gent hi vol entrar", assegura el periodista Xavier Rius Sant, especialitzat en ultradreta. Segons Rius, "és una disfunció electoral" que un partit amb 11 diputats al Parlament tingui només tres regidors a tot Catalunya. Per això considera que pot variar molt el nombre que obtinguin després de les municipals.

"Com a planter ideològic de Vox, la dreta espanyolista és molt normal que gent de Ciutadans passi a Vox", considera Rius. També recorda que Vox ha volgut "reclutar" gent després de la dissolució de PxCat o que provenen de SOMI. Per això, valora Rius, "la gent entra a Vox perquè busca el cavall guanyador". De fet, es pot veure que fins a 10 candidats per SOMI el 2019 ara ho fan per Vox, especialment a Roses. 

"Presentar-se amb unes sigles feixistes et porta a un passat fosc, és més bèstia, en canvi, per alguns, Vox és una marca blanca." Aquesta és una de les lectures que fa el politòleg i professor de la Univerisitat Pompeu Fabra (UPF), Toni Rodon. A més, apunta Rodon, "Vox ha sabut veure com sortint de la marginalitat poden fer canvis des de les institucions". Per això han canviat d'estratègia.

Aquest creixement de llistes també implica haver d'acceptar molta gent per omplir-les. "És probable que a Vox no facin cap mena de filtre", apunta Rodon -que recorda que és un fet que també passa a altres partits-. Tot i això, matisa, que encara que els pugui entrar "certa gent amb un determinat passat" això "va en la línia del seu discurs i no els hi suposa un problema".

"Vox va començar fent de 'casa gran' de feixisme i de l'extrema dreta, com a aglutinador de partits petits", remarca Rodon. "Ara el que fa és agafar la resta de gent que potser no té un perfil tan clàssic d'extrema dreta, però que ideològicament és proper". Per això, recorda, "diuen que agafen gent desencantada amb la dreta tradicional, però al final fan el discurs bèstia de sempre."

Cal recordar que la formació d'extrema dreta ha apostat en aquestes eleccions municipals per la marca i no pels personalismes. El partit pretén evitar protagonismes que disminueixin les seves opcions electorals, especialment després del cas de Macarena Olona. 

 

Vincles amb formacions neonazis

Tot i això, cal fixar-se en alguns noms. El candidat de Vox a Barberà del Vallès, Alejandro Fernández Ruiz, tindria "un ampli historial de vincles amb persones i col·lectius neonazis", segons va avançar El Principal. Fernández va ser candidat del neofeixista Movimiento Social Republicano (MSR) en diverses ocasions des del 2004. D'allà va passar a Plataforma per Catalunya (PxC), on va coincidir amb els ara diputats de Vox Juan Garriga o Mónica Lora -ara també candidata per Mataró amb Vox-.

L'assessor d'Ignacio Garriga, líder de Vox al Parlament i secretari d'organització del partit d'extrema dreta, Jordi de la Fuente, també es presenta a les municipals d'aquest mes de maig. Ho fa a Sant Adrià de Besòs com a número 2, després d'Antonio Balboa. Va passar, igual que Férnandez Ruiz, per MSR i PxC. El febrer del 2021, en unes imatges difoses pel digital La Marea, es podia veure De la Fuente fent la salutació romana mentre crida "Duce, Duce, Duce", una referència al mandatari feixista italià Benito Mussolini. De la Fuente també va anar a judici per haver liderat una manifestació contra un grup de menors tutelats per la Generalitat allotjats en un alberg del Masnou. Els fets es remunten a principis de juliol del 2019 i van acabar amb un detingut i quatre ferits. També es presenta, com a número 3 per Vallirana, Verónica Benítez Roque. Va passar per MSR, després a Ciutadans i ara és a les llistes de Vox. 

A Tortosa, la cap de llista de la formació d'extrema dreta de Vox per les municipals és Montserrat Montanuy. El 2015 va ser la cap de llista a l'Ajuntament de Barcelona per la Coalición Nacional, un conglomerat d'organitzacions neofeixistes com Democracia Nacional, España en Marcha, Movimiento Católico Español o Nudo Patriótico, entre d'altres. 

Caldrà veure ara si tots ells obtindran representació electoral sota el paraigua de la formació d'extrema dreta de Vox. 

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023Vox
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut