Excel·lent al batxillerat però no a la selectivitat: privades i concertades avaluen més alt

La falta d'equitat a l'hora d'accedir als graus universitaris és una de les principals conclusions de l'últim informe de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU). L'estudi ha analitzat les notes obtingudes per l'alumnat de batxillerat a nivell estatal en funció de la titularitat del centre --públic, concertat i privat-- i les ha comparat amb les qualificacions que treu el mateix alumnat a la fase comuna de les PAU.

A Catalunya, segons les dades del Departament d'Educació referents al curs 21-22, es cursa batxillerat en 742 centres. D'aquests, la gran majoria, 496, són instituts públics. Hi ha 246 centres privats on s'ofereix batxillerat, dels quals només 75 són concertats.
 

Més excel·lents als centres concertats i privats que als públics

Una de les principals evidències de l'informe és que en els darrers 7 anys s'ha reduït el nombre d'alumnes amb aprovat just al batxillerat --entre un 5 i un 6-- en tots els centres, i, en canvi, ha augmentat el nombre d'alumnes que treu excel·lent --entre un 9 i un 10.

Això passa també en tots els centres, però especialment en els concertats i privats. En aquests últims creix 11 punts en 7 anys.

Una de les qüestions que es posen sobre la taula és si l'alumnat dels centres concertats i privats pot estar més ben preparat o tenir una posició socioeconòmica que li permeti tenir més recursos i oportunitats. Aquest supòsit perd pes quan es comparen els resultats dels mateixos alumnes a les PAU, on els exàmens són anònims i els criteris de correcció estan unificats.
 

Els excel·lents al batxillerat no es mantenen a les PAU

Els excel·lents al batxillerat no es mantenen quan aquests mateixos alumnes es presenten a les PAU, on el percentatge d'alumnes amb notes a la franja alta cau.

Es perden els excel·lents tant als centres públics, concertats com privats, però de manera més acusada als concertats i privats, que cauen entre 18 i 19 punts.

A l'hora de calcular la nota d'accés als graus, però, té més pes la nota del batxillerat, que compta un 60%, que l'obtinguda a la fase general de les PAU, que val un 40%. L'informe destaca que els estudiants dels centres privats, amb més proporció de notes altes, tenen més opcions d'entrar als graus desitjats que els que estudien als públics. D'aquí que l'OSU consideri que cal capgirar aquesta proporció i donar més pes a la nota de les PAU.

On es treuen les millors notes en el batxillerat?

Les diferències també venen determinades per la comunitat autònoma on s'ha cursat el batxillerat i s'ha fet l'examen de selectivitat.

Amb dades del 2022, Catalunya, amb 13,3% d'estudiants que treuen excel·lent al batxillerat, és a la penúltima posició darrere de les Balears (12,7%) i a més de 7 punts de la mitjana espanyola (20,5%). La llista l'encapçalen Múrcia (28,2%) i les Canàries (28,1%), que superen Catalunya amb més del doble el percentatge d'estudiants amb notes excel·lents.

Si ens mirem els centres públics a totes les CCAA, Catalunya, amb un 10,8%, és a la cua pel que fa al percentatge d'alumnes que treu entre un 9 i un 10 al batxillerat. El llistat l'encapçalen les Canàries amb un 26,1% d'estudiants d'excel·lent. La mitjana estatal està al 20,5%.

L'estudi també recull els resultats als centres concertats i privats, tot i que no es tenen dades de totes les autonomies.

On es treuen les millors notes a les PAU a nivell estatal?

També analitzant els resultats dels exàmens de selectivitat del 2022, l'informe de l'OSU situa Catalunya cinquena per la cua amb un 4,3% d'estudiants que treu excel·lent. La mitjana estatal està en el 5,9%, i hi ha diferències molt rellevants entre comunitats: l'última és les Balears amb 1,9% d'alumnat, i la primera és Astúries, amb el 12%.

Els excel·lents al batxillerat tampoc es mantenen a les PAU a nivell estatal

L'estudi també compara els resultats de batxillerat i les PAU des del 2015 fins al 2022 entre comunitats autònomes. Aquí també es veuen diferències importants entre el volum d'alumnat amb notes excel·lents al batxillerat que no es mantenen a les PAU.

En algunes comunitats com Múrcia i les Canàries, els excel·lents a les PAU cauen més de 20 punts en comparació amb els que s'obtenen al batxillerat.

En el cas de Catalunya la diferència és de 9 punts.

Espanya és districte únic a l'hora de distribuir l'alumnat candidat als graus a les diferents universitats de tot l'Estat. Això vol dir que la nota d'accés és vàlida per entrar a qualsevol universitat. L'estudi conclou que estudiar batxillerat i fer les PAU en determinades comunitats autònomes pot suposar tenir avantatges.

Per això, des de l'OSU es demana més coordinació i unificació de criteris perquè, tot i que la normativa és estatal, cada comunitat s'encarrega d'elaborar i corregir les proves. Aquesta s'apunta com una de les causes del fet que els resultats entre comunitats siguin discordants.

També demana que pesi més la nota aconseguida a les PAU i no la de batxillerat i, per tant, invertir el criteri actual, que dona més pes a la nota de batxillerat a l'hora de calcular la nota d'accés als graus. Això, davant del fet que els estudiants treuen millor nota al batxillerat que a la fase general de les PAU. La mitjana al batxillerat és d'un 7,7, mentre que a la fase general de les PAU, amb 6,8, cau gairebé un punt.

A més, reclama més transparència i que es facin públiques les notes de batxillerat i les de les PAU obtingudes tant a la fase general (obligatòria que compta sobre 10 punts) com a l'específica (voluntària que permet apujar nota fins a 14 punts) de tots els centres.
 

Rebuig frontal dels centres amb batxillerats concertats i privats a les dades de l'informe

L'Agrupació Escolar Catalana (AEC) ha publicat un document on qualifica "d'imprecís i esbiaixat" l'informe publicat per l'OSU, i considera que els gràfics "estan terriblement interpretats".

L'entitat, que representa 30 centres que ofereixen batxillerat tant privat com concertat, assegura que, als seus centres, es manté el percentatge d'alumnat amb excel·lent al Batxillerat que també l'aconsegueix a les PAU.

Segons l'AEC, les dades de l'informe demostren que la selectivitat "filtra a tothom per igual" i que "a la pública és més fàcil d'aprovar que a la privada".

També discrepen de la interpretació i la recollida que ha fet l'OSU de les dades, des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) Consideren que no es poden extrapolar a Catalunya, ja que, com indica l'estudi, hi ha grans diferències entre comunitats autònomes. Catalunya, remarquen, és l'última en proporció d'estudiants amb una nota d'entre 9 i 10 al batxillerat.

Des de la FECC consideren que no es poden comparar dades diferents, com és la nota mitjana de totes les matèries de batxillerat, amb la nota de la fase general de les PAU que només recull cinc matèries. A més, a Catalunya hi ha assignatures que no es cursen en altres territoris, com ara el treball de recerca i les pràctiques a l'empresa.

Asseguren que la inspecció educativa fa un seguiment d'aquestes possibles variacions entre les notes de batxillerat i de les PAU i actua si hi ha grans diferències. Des de la FECC afegeixen que les dades dels seus centres no reflecteixen aquestes diferències entre les dues notes.