Executat un pres a Missouri tot i els dubtes a la Fiscalia i l'opinió de la família de la víctima

Nova execució envoltada de polèmica als Estats Units, aquest cop a l'estat de Missouri. Marcellus Williams, de 55 anys, ha mort aquest dimarts després de rebre una injecció letal i malgrat que els fiscals havien presentat fa uns dies una petició a la Cort Suprema per revisar més exhaustivament el cas i anul·lar la condemna.

La Fiscalia del comtat de Saint Louis suggeria que l'home havia estat condemnat injustament, l'any 2001, per l'assassinat de Felicia Gayle, una treballadora social i antiga periodista a qui van trobar morta a ganivetades a casa seva, l'any 1998.

Sostenia que no hi havia cap prova forense que el relacionés amb l'arma de l'assassinat o amb l'escena del crim. En concret, la Fiscalia argumentava que les proves d'ADN del ganivet que es van presentar durant el judici "no eren fiables".

Segons apuntava, l'arma del crim havia estat mal manipulada, sense guants, per part d'alguns dels involucrats en la investigació del cas, fet que va impedir demostrar la innocència de Williams.

La Fiscalia estatal i el governador republicà tomben tots els recursos 

El fiscal estatal de Missouri, Andrew Bailey, però, no ha fet cas de les peticions i ha insistit que les noves proves d'ADN analitzades més recentment no exoneraven el condemnat i que existien altres proves que van ajudar a condemnar Williams que es mantenien "intactes".

Segons la sentència, "els objectes personals de la víctima van ser trobats al cotxe de Williams després de l'assassinat. Un testimoni va testificar que Williams li havia venut l'ordinador portàtil de la víctima. Williams va confessar a la seva xicota i a un reclús de la presó de St. Louis. I la xicota el va veure desfer-se de la roba ensangonada que portava posada durant el crim".

Els advocats de Williams afirmaven, però, que cap dels dos testimonis era fiable, ja que eren delinqüents reincidents i que estaven motivats a declarar per una oferta de recompensa de 10.000 dòlars.

Els advocats defensors també han pressionat el Tribunal Suprem dels Estats Units per suspendre l'execució per un altre motiu: en el judici fet l'any 2001, un dels fiscals va denunciar un clar biaix racial respecte a la composició del jurat. El fiscal original del cas hauria rebutjat un membre negre del jurat al·legant que "podria ser el germà de l'acusat". 

Finalment, el jurat que el va condemnar tenia 11 membres blancs i només un de negre.

Però cap d'aquests arguments no han convençut ni el fiscal general, ni tampoc el governador republicà de Missouri, Michael Parson, que també tenia el poder d'aturar l'execució de Williams:

"Cap jurat ni tribunal ha trobat fonament en les afirmacions d'innocència del Sr. Williams. Al final, el seu veredicte de culpabilitat i la seva sentència de pena capital van ser confirmats. Res dels fets reals d'aquest cas m'ha portat a creure en la seva innocència, per la qual cosa el seu càstig es portarà a terme segons allò ordenat pel Tribunal Suprem."

Un cas que ve de lluny

Williams, que va exercir com a imam a la presó, on també va dedicar-se a escriure poesia, ja havia vist prèviament com la seva execució havia estat aturada dues vegades en l'últim moment. A pocs dies per a l'execució, el gener del 2015, el Tribunal Suprem de l'estat de Missouri va concedir als seus advocats més temps per fer proves d'ADN.

L'agost del 2017, Eric Greitens, el governador republicà d'aquell moment, va concedir un aïllament hores abans de l'execució programada, citant unes proves d'ADN al ganivet que no mostraven cap rastre de l'ADN de Williams.

Greitens va crear una junta per revisar el cas, però quan Michael Parson, l'actual governador republicà, va prendre el relleu, va dissoldre aquesta junta, cosa que va permetre que l'execució seguís el curs previst.

"Una vergonya per al sistema"

El desenllaç del cas ha provocat nombroses crítiques i reaccions de denúncia contra les autoritats polítiques i judicials de Missouri i contra la pena de mort. Entitats pels drets humans i fins i tot congressistes hi han mostrat la seva disconformitat:

Una de les advocades de Williams, Tricia Rojo Bushnell, deia abans de l'execució que seria "una vergonya per al sistema" si es permetia l'execució malgrat tots els dubtes al voltant del cas. 

"Avui Missouri executarà un home innocent, tot i que el fiscal no vol que l'executin, membres del jurat que el van sentenciar a mort no volen que l'executin i els familiars de la víctima no volen que l'executin."

I és que fins i tot la família de la víctima havia donat suport a una condemna a cadena perpètua en lloc de la pena de mort. En aquest sentit, la Fiscalia havia arribat a un acord amb Williams, aquest agost passat, pel qual ell es declararia culpable d'assassinat a canvi de sentenciar-lo a cadena perpètua. Una maniobra per salvar-li la vida que tampoc va funcionar.

La Fiscalia General de l'Estat es va oposar a aquest acord i va apel·lar davant el Tribunal Suprem de l'Estat, que va acabar bloquejant-lo.

Un degoteig constant

L'execució de Williams és una de les cinc que han estat programades als Estats Units en només una setmana.

Des del 1973, almenys 200 persones condemnades a mort han estat exonerades, segons el Centre d'Informació sobre la Pena de Mort. Robin Maher, directora de l'entitat, ha dit que no coneixia cap altre cas en què algú hagi estat executat després que un fiscal en exercici s'hi oposés i confessés errors que van posar en entredit la condemna.

La pena de mort ha estat abolida en 23 estats dels Estats Units, mentre que en sis estats més hi ha moratòries en vigor: Arizona, Califòrnia, Ohio, Oregon, Pensilvània i Tennessee.