Exhumen Cipriano Martos, militant antifranquista torturat i mort per la Guàrdia Civil
La recuperació de les restes, que serien al cementiri de Reus i es volen lliurar a la família, "culmina la lluita" per reivindicar el seu llegat
Aquest dilluns ha començat al cementiri de Reus, al Baix Camp, l'exhumació de les restes de Cipriano Martos, un militant antifranquista.
L'obrer, d'origen andalús, va morir l'any 1973 a mans de la Guàrdia Civil. L'acusaven de difondre propaganda il·legal i de pertànyer a moviments contraris al règim.
Militant del Partit Comunista (PCE marxista-leninista) i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), Martos va ser torturat fins a la mort a la caserna de Reus. La causa de la defunció va ser la ingestió d'àcid sulfúric, que li va cremar l'aparell digestiu.
El cos va ser enterrat en secret en una fossa comuna. Ara, amb l'excavació, es vol recuperar les restes i lliurar-les a la família, alhora que se li fa un reconeixement.
Roger Mateos, periodista i autor del llibre "Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista", n'ha parlat en una entrevista al programa Els Matins:
"És un dia especial de reparació d'un cas esgarrifós d'una víctima del franquisme que va ser silenciat durant la dictadura i durant els anys de democràcia tampoc no s'ha desenterrat. Finalment, se li fa un reconeixement."
Segons Mateos, que va publicar el llibre el 2018, el nom de Cipriano Martos es comença a conèixer, però havia passat força desapercebut. Va morir de manera "gairebé simultània que Salvador Puig Antich, un cas molt més conegut".
L'exhumació representa "en certa manera, una victòria". Seria la "culminació d'una lluita de la família i de militants de la memòria històrica que els han acompanyat", considera el periodista.
L'entrevista sencera es pot recuperar aquí:
Roger Mateos també ha detallat les tràgiques circumstàncies en què va morir:
"Va estar agonitzant durant 21 dies a l'Hospital de Reus. Després de la mort, les autoritats van avisar la família, que va arribar del seu poble d'origen, a Granada, però ja no van poder veure el cos."
Algunes versions apunten que la Guàrdia Civil l'hauria obligat a ingerir un còctel Molotov. Cipriano Martos va ser de les últimes víctimes del franquisme, però la seva figura no ha estat mai gaire reivindicada.
L'Argentina i els crims del franquisme
El cas s'ha pogut obrir perquè es va incorporar a la macroquerella de l'Argentina que investiga els crims franquistes des del 2014.
El germà de la víctima, Antonio Martos, viu a Sabadell, i va ser qui va portar el cas davant dels tribunals argentins.
Ara, s'ha de tenir la certesa absoluta que el van enterrar en aquesta ubicació concreta del cementiri de Reus, on sí que consta en els llibres de registre.
De totes maneres, "la justícia espanyola no està disposada a remoure ni a revisar més aquests casos", assegura Roger Mateos. És difícil que hi hagi una "reparació penal, per la Llei d'Amnistia espanyola de 1977, però sí moral i política".
"Sense ficció": més víctimes de brutalitat policial
El febrer del 2019, el programa "Sense Ficció" va emetre el documental "Vides truncades, històries d'impunitat", dirigit per Josep Morell i Jordi Vilar.
La peça recull que des del 1971 hi ha hagut 42 víctimes mortals per excessos policials a Catalunya, i s'aborda específicament el cas de Cipriano Martos.
