Exhumen les restes de dos soldats republicans en una fossa d'Ascó, un d'ells vinculat a Sant Boi de Llobregat
ACN Ascó - Els treballs arqueològics d'exhumació del Pla de Fosses 2024 de Justícia han localitzat les restes de dos soldats republicans, a la fossa de les Planes-vall de Jacob, al terme municipal d'Ascó (Ribera d'Ebre). Un dels combatents, segons fonts testimonials, estaria vinculat a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Des de la direcció general de Memòria Democràtica es considera "plausible la hipòtesi" i fa una crida al veïnat santboià que tinguin familiars desapareguts al front de l'Ebre perquè els inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s'adhereixin al Programa d'identificació genètica de la Generalitat. Comparant les restes exhumades a la fossa es podria identificar el soldat i retornar les despulles a la família, si ho desitgen.
Com ha explicat el propietari dels terrenys on estava ubicada la fossa, el seu pare va enterrar en aquest indret dos combatents del bàndol republicà que van perdre la vida durant la Batalla de l'Ebre. L'home, en el moment de la inhumació, va veure que un dels dos soldats duia un objecte amb la inscripció 'Vilaboi', que va ser el nom republicà del municipi de Sant Boi de Llobregat.
Tot i que l'excavació arqueològica ha confirmat el testimoni sobre la presència dels soldats i s'ha pogut recuperar les restes parcials de dues persones, no s'ha trobat cap objecte associat a la fossa amb aquesta llegenda del nom de la població. Actualment, s'estan fent estudis antropològics i genètics de les restes.
Amb el Programa d'identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista s'han pogut identificar els cossos de 26 individus desapareguts, 25 dels quals s'han retornat a les famílies. El pla, vigent des de 2016, classifica els perfils genètics dels familiars dels desapareguts que censen les mateixes famílies en una base de dades i classifica els perfils genètics extrets de les restes humanes de persones exhumades amb el Pla de fosses, en una altra base de dades.
L'encreuament de la informació fa possible establir relacions de parentiu identificar les restes. L'extracció de la mostra genètica dels familiars és gratuïta i ràpida i indolora - amb un frotis bucal-. Qualsevol parent pot aportar ADN per contribuir al procés d'identificació, tot i que com més pròxim sigui el familiar amb la persona desapareguda, més possibilitats d'èxit hi ha.
Amb el Cens de persones desaparegudes es recopila tota la informació possible sobre les persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, per documentar les víctimes d'aquest període, i determinar on van morir i on van ser inhumades. Quan s'inscriu una persona desapareguda, la direcció general posa en marxa una cerca exhaustiva per trobar-ne un rastre, especialment el lloc de la mort, la possible data de defunció o la unitat militar d'adscripció. La investigació permet acotar, en alguns casos, les possibles fosses on es podrien trobar les restes.