Exhumen les restes de Salvador Allende per intentar resoldre els misteris de la seva mort
Les restes de l'expresident xilè Salvador Allende s'han exhumat aquest dilluns al Cementiri General de Santiago per tractar de resoldre els misteris que encara avui hi ha al voltant de la seva mort, produïda l'11 de setembre del 1973 durant el cop d'estat d'Augusto Pinochet.
La diligència ordenada pel jutge Mario Carroza compta amb el vistiplau de la família. Un equip d'experts, integrats per set perits xilens i cinc estrangers, participaran en aquesta investigació.
Salvador Allende va morir al palau de La Moneda, en ser atacat per terra i per aire pels militars colpistes que donaven suport al general Pinochet. La versió més difosa i acceptada per la família d'Allende és que l'expresident s'hauria suïcidat d'un tret a la barbeta amb un fusell AK-47, un regal de Fidel Castro. Allende hauria provocat la seva pròpia mort a l'ala nord-est del segon pis de La Moneda, al saló Independència, una escena que hauria estat presenciada pels metges Patricio Guijón i José Quiroga, col·laboradors d'Allende.
Els dubtes sorprenen la versió més acceptada fins al moment, ja que algunes hipòtesis indiquen que Allende podria haver estat assassinat o haver fallat en el seu intent de suïcidi, sent un dels seus col·laboradors el que hauria acabat després amb la seva vida. Un dels principals defensors d'aquesta darrera hipòtesi és l'escriptor i periodista xilè Camilo Taufic, que va investigar la mort del president xilè durant diversos anys i va arribar a la conclusió que la seva mort s'hauria d'entendre com un "suïcidi assistit". L'escriptor sosté que un membre de la guarda personal hauria acabat amb la vida d'Allende en un "acte de solidaritat humana i política", després que aquest quedés malferit d'un tret.
Aquesta tesi ve reforçada per un informe de l'any 2008 de l'expert forense Luís Ravanal, on s'indica la detecció de certes anomalies en les anàlisis de l'autòpsia d'Allende; el crani de la víctima tenia dos impactes d'arma de foc de diferent calibre.
El 1990 ja es van exhumar les restes d'Allende
Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1990 les restes d'Allende van ser exhumades i s'havia realitzat una segona autòpsia al cos. Posteriorment, les restes van ser traslladades a la capital, concretament, a un mausoleu del Cementiri General.
L'exhumació, que es durà a terme el pròxim dilluns, no anirà acompanyada d'una nova autòpsia, sinó que el cadàver, en aquesta ocasió, serà sotmès a peritatges per tractar de dilucidar les causes de la seva mort.
Entre l'equip d'experts que participaran en la investigació hi ha l'espanyol Francisco Etxeverría, que ha col·laborat en altres processos per identificar a Xile a opositors de la dictadura. A l'equip, s'hi afegirà també un equip pericial multidisciplinari xilè encapçalat pel doctor Patricio Bustos, director del Servei Mèdic Legal.
El cas d'Allende es troba entre les 726 querelles per violacions als drets humans que haurien tingut lloc durant la dictadura de Pinochet.
Salvador Allende va morir al palau de La Moneda, en ser atacat per terra i per aire pels militars colpistes que donaven suport al general Pinochet. La versió més difosa i acceptada per la família d'Allende és que l'expresident s'hauria suïcidat d'un tret a la barbeta amb un fusell AK-47, un regal de Fidel Castro. Allende hauria provocat la seva pròpia mort a l'ala nord-est del segon pis de La Moneda, al saló Independència, una escena que hauria estat presenciada pels metges Patricio Guijón i José Quiroga, col·laboradors d'Allende.
Els dubtes sorprenen la versió més acceptada fins al moment, ja que algunes hipòtesis indiquen que Allende podria haver estat assassinat o haver fallat en el seu intent de suïcidi, sent un dels seus col·laboradors el que hauria acabat després amb la seva vida. Un dels principals defensors d'aquesta darrera hipòtesi és l'escriptor i periodista xilè Camilo Taufic, que va investigar la mort del president xilè durant diversos anys i va arribar a la conclusió que la seva mort s'hauria d'entendre com un "suïcidi assistit". L'escriptor sosté que un membre de la guarda personal hauria acabat amb la vida d'Allende en un "acte de solidaritat humana i política", després que aquest quedés malferit d'un tret.
Aquesta tesi ve reforçada per un informe de l'any 2008 de l'expert forense Luís Ravanal, on s'indica la detecció de certes anomalies en les anàlisis de l'autòpsia d'Allende; el crani de la víctima tenia dos impactes d'arma de foc de diferent calibre.
El 1990 ja es van exhumar les restes d'Allende
Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1990 les restes d'Allende van ser exhumades i s'havia realitzat una segona autòpsia al cos. Posteriorment, les restes van ser traslladades a la capital, concretament, a un mausoleu del Cementiri General.
L'exhumació, que es durà a terme el pròxim dilluns, no anirà acompanyada d'una nova autòpsia, sinó que el cadàver, en aquesta ocasió, serà sotmès a peritatges per tractar de dilucidar les causes de la seva mort.
Entre l'equip d'experts que participaran en la investigació hi ha l'espanyol Francisco Etxeverría, que ha col·laborat en altres processos per identificar a Xile a opositors de la dictadura. A l'equip, s'hi afegirà també un equip pericial multidisciplinari xilè encapçalat pel doctor Patricio Bustos, director del Servei Mèdic Legal.
El cas d'Allende es troba entre les 726 querelles per violacions als drets humans que haurien tingut lloc durant la dictadura de Pinochet.
