Exhumen les restes del general franquista Queipo de Llano de la Macarena de Sevilla
L'exhumació de la basílica de la Macarena de Sevilla, de matinada, s'ha fet en aplicació de la nova llei de memòria democràtica
Aquesta matinada, i sense que s'hagi fet públic prèviament, s'han exhumat les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Llano, que eren a la basílica de la Macarena, de Sevilla, des de feia 71 anys.
Les restes de Queipo de Llano s'han traslladat juntament amb les de la seva dona, Genoveva Martí, que estava enterrada a la mateixa basílica. Una vintena de familiars han pogut assistir a l'exhumació.
Dues hores abans també s'havia exhumat el cos del general Francisco Bohórquez, que havia estat a les ordres de Queipo de Llano. El cotxe fúnebre amb les seves restes ha sortit quan faltava poc més de mitja hora per a la mitjanit.
A les 2.20, i entre els aplaudiments dels familiars, sortia la furgoneta dels serveis funeraris amb les restes de Queipo de Llano. En aquest moment, la presidenta de l'associació de memòria històrica Nuestra Memoria, Paqui Maqueda, ha començat a cridar: "Honor i glòria a les víctimes del franquisme." "S'acaba la impunitat i se salda un deute històric", ha repetit fins que el vehicle ha marxat.
A Queipo se li atribueix la responsabilitat de l'afusellament de més de 45.000 persones durant la guerra civil.
Les exhumacions s'han fet en aplicació de la nova llei de memòria democràtica, que ha entrat en vigor recentment i que prohibeix la presència de restes de dirigents del cop d'estat del 1936 en llocs preeminents d'accés públic, al marge dels cementiris, que puguin afavorir actes d'exaltació o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la guerra o la dictadura.
A més, la llei assenyala directament que "quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions que en siguin titulars o propietàries els hauran de retirar o eliminar".
Per això, el govern espanyol havia enviat una carta a la Germandat de la Macarena amb el requeriment pertinent.
Aquesta carta es va emetre després que l'"hermano mayor" de la Macarena, José Antonio Fernández Cabrero, va manifestar davant la reforma de la llei de memòria democràtica que la seva entitat estava esperant que li diguessin què havia de fer, considerant que l'entitat no havia de prendre una decisió pròpia, en estar els "hermanos" dividits sobre l'exhumació.
- ARXIVAT A:
- FranquismeAndalusia