Exigeixen posar límits a la "pluja de macroprojectes de plantes de biogàs" per no convertir Ponent en un "abocador"
ACN Lleida - Les entitats Ipcena, Assemblea Pagesa, Plataforma Aturem la incineradora de Juneda i Pobles Vius exigeixen posar límits a la "pluja de macroprojectes de plantes de biogàs" que volen instal·lar-se a les comarques de Ponent. Calculen que hi ha 26 projectes en diferents fases de tramitació que poden arribar a tractar fins a 3,7 milions de tones de residus anuals -32 projectes i 4,5 milions de tones si es tenen en compte també els de la Franja-. Ho veuen sobredimensionat i, per això, reclamen obrir un debat per establir un límit de plantes. Si no, alerten que Ponent es convertirà en una zona "especialitzada" en ser un "abocador extens" de residus i una "colònia energètica" de les grans ciutats, ha explicat Gerard Batalla, membre de Pobles Vius.
Les quatre entitats critiquen que no hi hagi una planificació territorial que estableixi límits i criteris a la implantació de plantes de biogàs. Per això, demanen una moratòria en l'aprovació de nous expedients mentre s'obre un debat social per determinar quantes centrals pot acollir una comarca, quins volums de purins es poden tractar o quina distància màxima poden recórrer aquests residus per considerar que es tracta d'una energia sostenible, entre altres qüestions.
A banda, consideren que els projectes que hi ha damunt la taula estan "sobredimensionats" i que, darrere el pretext de tractar dejeccions ramaderes de granges de la zona, hi ha l'objectiu de tractar-hi altres residus provinents de punts més llunyans. A més, Gerard Batalla, ha posat en dubte que els ramaders paguin per portar els purins a aquestes plantes ja que els necessiten per adobar camps de conreu. "Sí, hi ha fems, però això no vol dir que no s'estiguin utilitzant", ha indicat.
Segons aquestes agrupacions, a les comarques de Ponent i a la Franja hi ha 32 centrals de biogàs, entre operatives, en tramitació i en promoció, les quals poden arribar a les 4.578.648 de tones de residus anuals, entre dejeccions ramaderes, residus orgànics, industrials i de depuradora. D'aquestes tones, 3.714.155 corresponen a 26 projectes de les comarques de Ponent, mentre que les 864.493 restants formen part de 6 projectes ubicats a la Franja al municipi de Saidí i en municipis de la comarca de Llitera.
La planta de la Sentiu, la més gran del sud d'Europa
El projecte més gran dels plantejats a Ponent és el de la Sentiu Bioenergy, ubicat a la Sentiu de Sió (Noguera), que preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà. Pobles Vius ho considera un projecte "de dimensions faraòniques i un atemptat urbanístic i paisatgístic sobre un sòl agrari de primera qualitat" i diu que, fins la data, la firma que la promou no ha acreditat que tingui aquestes tones de purins.
També denuncien que la firma ha inflat les dades d'ocupació de la central a propòsit per fer-los coincidir amb els criteris perquè pugui ser declarat projecte estratègic i d'interès públic, una consideració que permet obtenir avantatges administratius i facilitar l'expropiació de terrenys. Així, el projecte diu que la planta crearà entre 36 i 40 llocs de treball, mentre que a plantes de dimensions similars de Dinamarca hi treballen entre 10 i 12 persones, segons destaca l'entitat, que també alerta que l'empresa està cercant purins a, com a mínim, 25 quilòmetre de distància quan havia anunciat que provindrien de granges ubicades a un radi de 15 quilometres .
L'empresa va anunciar dimecres que ha rebut el vistiplau de la comissió d'Urbanisme i que espera iniciar la construcció de la instal·lació l'any vinent. Pobles Vius, però, diu que aquests anuncis són "falsos" i que, simplement, el projecte està en fase d'aprovació provisional, la qual significa que s'obre un període de 45 dies "perquè afectats i organismes puguin donar al seva opinió". "Per tant, la fase d'aprovació inicial l'hem d'entendre com una fase de participació", diu Batalla.
L'entitat també ha qualificat "d'escandalós" que l'empresa que impulsa el projecte, la qual té seu a Madrid, hagi rebut una ajuda de 4,5 milions d'euros el Departament d'Agricultura.