Exmagistrats i exfiscals Anticorrupció es querellen contra el rei emèrit per 5 delictes fiscals

Un grup de magistrats i fiscals jubilats han presentat una querella conjunta contra el rei emèrit per delictes contra la hisenda pública que podrien haver-se comès entre els anys 2014 i 2018.

Segons la querella, que han interposat a la sala segona del Tribunal Suprem, existeixen prou elements per constatar l'existència de cinc delictes fiscals, que no haurien prescrit i que haurien tingut lloc després de l'abdicació de Joan Carles I, cosa que suposaria la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat els tribunals espanyols.

Entre els querellants hi ha José Antonio Martín Pallín, magistrat jubilat del Suprem, i fiscals Anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més de periodistes i filòsofs.

Consideren que la regularització de la situació tributària feta el 2021 no és legal perquè el monarca la va fer després que la Fiscalia li comuniqués que li havien obert una investigació. José Antonio Martín Pallín ha justificat la querella a "Els matins" de TV3.

"El correcte perquè tot segueixi segons les previsions d'un estat de dret és que el Suprem es pronunciï sobre la qüestió clau: si la regularització està ben feta. Però que quedi clara una cosa: que qui ha fet la regularització ha comès un delicte."

El magistrat Joaquim Bosch, en declaracions a TV3, també ha posat en dubte la legalitat de la regularització del monarca.

"Només es pot regularitzar el frau fiscal perquè no tingui efectes penals si es fa abans que t'arribi una notificació de la Fiscalia comunicant-te que hi ha una causa oberta. La Fiscalia va considerar que havia complert el requisit, però jo penso que és molt discutible."

Regularització, invalidada si hi ha avís previ

El 2021 Joan Carles I va presentar autoliquidacions corresponents als exercicis fiscals entre el 2014 i el 2018, per regularitzar tots els ingressos que no havia declarat i, així, evitar la sanció.

Els delictes inclosos en aquesta demanda conjunta ja els va investigar la Fiscalia del Suprem, però va arxivar les diligències el 2022, un cop feta la regularització.

Els denunciants consideren que la regularització de més de 600.000 euros, en un primer moment, i 4,4 milions d'euros, després, no és vàlida perquè la Fiscalia va notificar al rei emèrit que estava investigant la seva fortuna per possibles infraccions tributàries (donacions opaques, comissions i ocultació de patrimoni en paradisos fiscals).

Mentre la Fiscalia va al·legar que va donar per vàlida la regularització perquè no havien detallat al monarca els fets que se li imputaven, el magistrat jubilat del Suprem José Antonio Martín Pallín assegura que sí que li van notificar que "s'investigaven fets delictius, alguns amb rellevància tributària", una notificació que tombaria, diu, la regularització.

I és que, segons l'article 305.4 del Codi Penal, si hi ha avís previ d'una investigació per part de l'Agència Tributària o la Fiscalia, les regularitzacions queden automàticament inhabilitades per actuar com a fre a un possible procediment penal.

Delictes no prescrits

Els querellants sol·liciten la declaració de Joan Carles I, així com la de testimonis de persones físiques, com el seu familiar Àlvar d'Orleans Borbó, Arturo Fasana i Dante Canónica, i representants legals de la seva fortuna.

La querella recorda que el fet que el rei utilitzés fundacions (Zagatka i Lucum) amb seu a Liechtenstein i Suïssa dona a entendre que es va muntar un entramat "per amagar la quantitat defraudada", de manera que aquest delicte agreujat estableix penes d'entre 2 i 6 anys de presó per cadascun dels delictes, que prescriuen al cap de 10 anys.

Els querellants asseguren que fan el pas moguts per "la defensa de l'interès general" en entendre que existeixen delictes contra la hisenda pública que vulneren el Codi Penal, però també "els principis d'igualtat i de solidaritat, a més d'obligacions legals i ètiques exigibles sobretot a aquelles persones que ostenten càrrecs públics de rellevància constitucional, com és el cap de l'Estat".