Expedienten 10 municipis per no tenir un pla per combatre la sequera

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha obert un expedient sancionador a deu ajuntaments que encara no han lliurat el seu pla municipal per afrontar situacions de sequera, malgrat que havien de fer-ho, com a màxim, el juny del 2020.

De fet, dos anys i nou mesos després que aquesta obligació entrés en vigor per als municipis de més de 20.000 habitants, només 24 dels 67 existents tenen aquests plans presentats i aprovats.

Amb el decret de sequera que va aprovar el govern a finals de febrer --i que aquest dimecres ha convalidat el Parlament amb els vots en solitari del govern--, els ajuntaments que encara no han fet aquests plans podrien haver de fer front a multes de fins a 10.000 euros.

Segons ha explicat a TV3 el director de l'ACA, Samuel Reyes, la voluntat no és sancionadora, però en un moment d'excepcionalitat per sequera s'ha de "felicitar els municipis que han fet els deures, sigui pels plans municipals o per una gestió molt eficient, davant d'aquells que no".

L'ACA no ha volgut detallar quins són els ajuntaments expedientats.

"Espero no haver d'arribar a les sancions, però són un element dissuasori que ens ajuda a posar l'aigua a l'agenda política", explica Reyes, que assegura que la publicació de notícies sobre el decret de sequera i els requeriments de l'ACA han fet que els ajuntaments "s'hagin posat les piles" i que en un mes s'hagin tramitat més plans municipals que en tot un any. 

Anys de retard

El gener del 2020, el govern va dictaminar que les 67 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants havien d'establir plans municipals per aplicar en períodes de sequera i que la resta de poblacions podien fer-ho voluntàriament. Els va donar sis mesos, fins al juny, per redactar els plans.

Però, de fet, aquesta obligació ve de molt abans. L'acord del govern s'empara en la llei espanyola del Pla Hidrològic Nacional, que ja al 2001 establia que les poblacions de més de 20.000 habitants havien de disposar de plans d'emergència per a sequeres, donant-los un termini màxim de quatre anys.

En tot cas, ni ara ni llavors s'ha aconseguit que els municipis hagin fet la feina a temps. A dia d'avui, només 24 ciutats, entre les quals Barcelona, Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Girona o Igualada, tenen els plans presentats i aprovats per l'ACA o la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Hi ha 43 municipis, més del 60%, que no tenen els deures fets, ja sigui perquè els plans estan en revisió, perquè tenien un informe desfavorable i ara cal esmenar-los o perquè ni tan sols els han presentat.

L'ACA ha obert expedient a 10 municipis per la falta d'un pla de sequera.

Mesures específiques contra la sequera

Tinguin o no tinguin un pla propi, però, els municipis han d'aplicar les restriccions que decreta l'ACA en cada escenari de sequera, com les limitacions del reg o la prohibició d'omplir piscines.

I, llavors, per què cal que tinguin un pla municipal? Doncs perquè aquest document dels ajuntaments ha de definir mesures específiques per a cada ciutat i, sobretot, establir com es distribueix el volum d'aigua permès. 

En l'escenari d'excepcionalitat en què ens trobem s'estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia. Però aquesta quantitat ha de servir no només per al consum domèstic, sinó també per a totes les activitats econòmiques del municipi, com, per exemple, un hospital o una indústria.

"Ha de ser el municipi, amb aquesta caixa d'eines que és el pla d'emergències de sequera, qui valori i prioritzi quin és el millor ús de l'aigua. Nosaltres posem unes restriccions, però ells podrien anar més enllà, per exemple, amb la neteja de carrers o els reg de jardins per garantir més aigua per a les activitats econòmiques", detalla Reyes. 

Recursos d'aigua alternatius per al futur

En certa manera, la idea dels plans de sequera és que cada ajuntament adapti les mesures a la seva realitat i, decreti, si ho vol, mesures més estrictes per garantir l'abastament d'aigua al municipi.

De fet, l'objectiu és disposar de recursos alternatius en un futur que els científics pronostiquen amb menys pluges i, per tant, amb sequeres més freqüents i més llargues.

Per això, la guia de recomanacions que ha fet l'ACA per ajudar els ajuntaments en la redacció dels plans els demana detallar les seves fonts d'aigua locals, com els pous o els dipòsits, i detectar-ne d'altres que puguin tenir en desús.

Aquestes aigües alternatives, que no venen de la xarxa d'abastament, són, per exemple, subterrànies, i es poden fer servir per regar zones verdes o per netejar carrers, com es fa a Barcelona.

David Saurí, professor de Geografia de la UAB i expert en sequera, creu que ara els ajuntaments han de fer "un salt més" cap a l'àmbit residencial i apostar per sistemes de reutilització de l'aigua a les cases, el conegut com a aprofitament d'aigües grises, que permet omplir les cisternes dels vàters amb l'aigua dels lavabos i les dutxes.

L'objectiu és garantir cada cop més que l'aigua potable es reserva només per al consum domèstic.

Deures que van quedar al calaix

Alguns dels ajuntaments que encara no tenen els plans a punt ho atribueixen, en gran part, a la pandèmia, que va fer aparcar molts dels projectes que tenien en marxa. Un cop passada la tempesta, asseguren que han hagut de prioritzar altres obligacions. Ho han explicat en aquest reportatge del telenotícies.